El creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia. Afusellat un 13 d'octubre

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, Maresme, 10 de gener de 1859 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909) fou un important pedagog català. El 1901 va crear l'Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària. També va escriure l'obra que duu per títol L'Escola Moderna, on exposa els seus principis pedagògics.^[1]

Acusat d'haver fomentat la revolta que es coneix com a Setmana Tràgica de Barcelona el 1909, va morir afusellat el 13 d'octubre al castell de Montjuïc.

L' Escola Moderna va ser un moviment de pedagogia llibertària que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX, i que va adoptar la filosofia d'ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia. Per a donar impuls a aquest moviment reformador, va ser creada en 1906 la Lliga Internacional per a la Instrucció Racional de la Infància, els principis estatutaris de la qual establien que:

· L'educació de la infància deu fonamentar-se sobre una base científica i racional; en conseqüència, cal separar d'ella tota noció mística o sobrenatural.

· La instrucció és part d'aquesta educació. La instrucció deu comprendre també, al costat de la formació de la intel·ligència, el desenvolupament del caràcter, la cultura de la voluntat, la preparació d'un ésser moral i físic bé equilibrat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la seva màxima potència.

· L'educació moral, molt menys teòrica que pràctica, deu resultar principalment de l'exemple i donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat.

· És necessari, sobretot en l'ensenyament de la primera infància, que els programes i els mètodes estiguin adaptats el màxim possible a la psicologia del nen, cosa que gairebé no succeeix enlloc, ni en l'ensenyament públic ni en el privat.

Les Escoles Modernes comunament comprenien també cursos nocturns per a l'educació d'adults. Per ser anticlerical, i per fomentar la solidaritat i l'educació lliure d'autoritat coercitiva, els anarquistes van ser grans adeptes a aquest moviment. Els sindicats i associacions obreres en els quals tenien influència van contribuir activament a fundar moltes Escoles Modernes i cursos per a adults basats en aquesta filosofia.

Més informació: Francesc Ferrer i Guàrdia (Wikipèdia)

o0o

¡Viva la Escuela Moderna!: Francesc Ferrer i Guàrdia (TVE)

 Aquest documental narra l'apassionant aventura que emprèn el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, al començament del segle XX, per a fundar una escola que respectés la voluntat i els drets dels nens. (TVE LA 2)

 

Francesc Ferrer i Guàrdia. Va néixer a Alella el 10 de gener de 1859. Tot i provenir d'una família de petits propietaris rurals molt catòlica, Ferrer i Guàrdia va esdevenir un reformador anticlerical. Fou enviat per la seva família a treballar a Barcelona, on va trobar col·locació a la botiga d'un graner (alguns diuen d'un drapaire) al districte de Sant Martí de Provençals. No tenia ni quinze anys quan el comerciant el va inscriure a classes nocturnes, iniciant-lo en els ideals republicans. Els anys següents el jove autodidacta va estudiar a fons l'ideari de Pi i Margall i va conèixer les doctrines dels internacionalistes. També va ingressar en la lògia maçònica Veritat, de Barcelona.

El 1886 va donar suport al pronunciament militar que pretenia proclamar la República, però en fracassar va haver d'exiliar-se a París. Va subsistir ensenyant-hi castellà fins el 1901, temps que va aprofitar per a concebre els conceptes educatius anarquistes que després aplicaria a Espanya en el seu projecte d'Escola Moderna.

Una generosa herència (un milió de francs) d'una antiga alumna, Ernestina Meunier, va fer possible portar a terme el seu projecte a la ciutat de Barcelona, fins que el 1906 Mateo Morral, traductor i bibliotecari del seu centre educatiu, va perpetrar l'atemptat frustrat contra Alfons XIII a Madrid. Això va tenir com a conseqüència per a Francesc Ferrer el tancament de l'Escola Moderna i un any d'empresonament a la presó Model de Madrid per complicitat, fins que va ser absolt. L'any següent es va traslladar a França i després a Bèlgica, on va fundar la Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància.

Se'l va acusar d'haver estat l'instigador de la revolta coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona del 1909.^[2], una revolta anticlerical, després de la qual Ferrer, a causa de les seves poques amistats estratègiques i la seva antiga vinculació amb Mateo Morral, va ser declarat culpable davant un tribunal militar. Va ser afusellat durant la matinada del 13 d'octubre de 1909 al fossar de Santa Amàlia de la presó del Castell de Montjuïc.

La seva obra més coneguda és L'Escola Moderna. Poc després de la seva mort es van obrir arreu del món diverses Escoles Modernes inspirades en la seva pedagogia. Una de les més importants va ser la Modern School de Nova York, fundada en 1911.

La seva execució suscità diverses reaccions de rebuig internacionalment. A conseqüència del seu processament i execució, el diari britànic The Times escrigué:

• "Per negligència o estupidesa, el govern ha confós la llibertat d'instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d'oposició, assimilant-lo a una agitació criminal"

L'escriptor escocès, i columnista a l'Edinburgh Evening News, William Archer també sentencià:

• "Tota la vida activa de Ferrer, hauria fet menys mal al catolicisme espanyol que el que li fa en l'actualitat la mera menció del seu nom"

A França també alguns intel·lectuals s'indignaren. Així l'escritor Anatole France reaccionà vivament a aquesta notícia i en una carta oberta afirmà:

• "El seu crim és el de ser republicà, socialista lliurepensador; el seu crim és haver creat l'ensenyança laica a Barcelona, instruït a milers de nens en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles"

Referències:

1. ↑ Harrington, Thomas S.. «L'escola de Ferrer i Guàrdia». Sàpiens [Barcelona], núm. 97 (novembre 2010), p. 28-29. ISSN 1695-2014.
2. ↑ Solà Gussinger, Pere. «El caso Ferrer i Guàrdia». A: Antonio Moliner Prada. La Semana Trágica de Cataluña. Alella (Barcelona): Nabla ediciones, 2009, pàgs. 167-196 ISBN 978-84-92461-34-9.

Enllaços d'interès:

• Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia
• Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia, disposa d'un fons dedicat a Ferrer consultable des del seu catàleg web.
• Text íntegre de L'escola moderna (castellà)
• Viva la Escuela Moderna, documental sobre la vida i obra de Francesc Ferrer i Guàrdia
• «El legado de Ferrer i Guàrdia». Levante. Editorial Prensa Ibérica, 18 d'octubre de 2009

-:-

La descoberta de la Cueva Pintada. Baixa Califòrnia, Mèxic

L'aventura de Ramon Viñas per arribar a un dels conjunts de pintures rupestres més importants del món

Font: Sàpiens

Jordi Mestre, Juan F. Ruiz, Albert Rubio
i Ramon Viñas a la Cueva Pintada

Jordi Mestre / IPHES

L'investigador de l’IPHES Ramon Viñas s’ha convertit en el màxim expert de la Cueva Pintada, un jaciment situat en un lloc remot del desert de la Baixa Califòrnia. Però, com va arribar aquest arqueòleg català fins a una cova perduda de Mèxic?

En aquest reportatge, SÀPIENS narra aquesta aventura de la mà del seu protagonista. Va ser un viatge llarg, a bord d’autobusos, vehicles tot terreny i, finalment, mules, les úniques que podien baixar els penya-segats pedregosos.

Però aquell trajecte tortuós va tenir la seva recompensa en forma d’enormes cérvols, animals marins i homes gegantins d’entre dos i deu metres pintats a la roca. Era el 'gran mural', la peça central de la Cueva Pintada, unes pintures que l’equip de Viñas ha datat en 9.000 anys d’antiguitat, una descoberta que ha tombat totes les teories de poblament a la zona que hi havia fins aleshores.

Trenta anys després d’aquell viatge, Viñas rememora per a SÀPIENS aquella aventura, alhora que ens explica tot el que han donat de si les seves investigacions i les moltes incògnites que encara queden per resoldre.

-:-

Entrevista a Ramon Viñas

L'arqueòleg català ens parla dels seus estudis sobre la Cueva Pintada

Font: Sàpiens

Ramon Viñas

Jordi Mestre / IPHES

Quina ha estat la teva principal aportació a la investigació de les coves?
L'establiment de les diferents fases cronològiques de la Cueva Pintada i, de retruc, haver incentivat la investigació dels jaciments arqueològics a la Baixa Califòrnia, tant entre especialistes mexicans com estrangers. El meu interès per la Cueva també va acabar suscitant la seva declaració com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Quin element dels teus estudis ha estat més polèmic?
Sens dubte, el de la temporalitat de les pintures, és a dir, el de la seva cronologia. Amb el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, vàrem organitzar un primer projecte de tres anys amb l’objectiu de conèixer millor el context i datar les primeres figures del 'gran mural'. El nostre equip va considerar que aquelles pintures s'havien fet en vuit etapes, començant fa 9.000 anys i acabant al segle XVI. Ningú no creia que poguessin ser tan antigues i això va provocar una polèmica que ha durat dues dècades, fins que altres arqueòlegs han aconseguit datacions encara més antigues.

Actualment, quin aspecte seguiu estudiant a la Cueva?
Tenim un projecte de l'IPHES, “Biodiversidad y sociedades cazadoras recolectoras del Cuaternario de México”, que es realitza amb la codirecció d’un paleontòleg de l'INAH de Mèxic. Per la meva part, estic seguint l'estudi de diversos fronts: les datacions de les fases de La Pintada, la interpretació de les composicions i associacions de figures d’altres conjunts, i les connotacions astronòmiques de certs conjunts i figures com la Cova de la Serp o la dels Músics, que remeten a temàtiques relacionades amb la petició de pluja.

-:-

Pere Calders. La seva literatura, plena d'humor, d'absurd i de fantasia lúcida

Pere Calders: 'M'avergonyeix confessar que no sofreixo gens a l'escriure'

Pere Calders

· Recuperem fragments de la seva paraula, dita als mitjans de comunicació

Font: Vilaweb

Pere Calders avui hauria fet cent anys. Va néixer a Barcelona el 29 de setembre de 1912 i es va morir a la mateixa ciutat l'any 1994. Són molts els actes que ja s'han fet i que es faran durant l'any per recordar l'escriptor i fruir de la seva literatura, plena d'humor, d'absurd i de fantasia lúcida. A VilaWeb hem vogut copsar la seva paraula, a través de fragments d'entrevistes que li van fer. També oferim una relació de bons recursos sobre Calders per conèixer-lo millor.

'Quan es va començar a destacar la fantasia, l'absurd, la cosa insòlita dels meus primers contes, em vaig quedar parat, perquè a mi em semblava que el que explicava m'havia passat en un sentit o altre, perquè sempre hi ha una part autobiogràfica quan escrius. Quan era petit vaig passar molt de temps en una masia, al Vallès. Quan es feia fosc, la família i els mossos que hi vivien es reunien a la vora del foc i començaven a explicar històries. I eren unes històries d'aparicions, de fantasmes, de fets extraordinàries. I els nens ens les escoltàvem amb unes orelles de pam. Quan s'acabaven aquestes reunions a la vora del foc anàvem a dormir i amb un llum d'oli pujàvem l'escala, i ens impressionaven les ombres a la paret que, imagina't, impressionats per tot el que havíem sentit… Hi havia unes golfes a la masia on les òlives hi feien el niu i els ratolins també, i tot de bestioles que feien uns sorolls que convidaven a desbordar la imaginació. (…) Per tant, és possible que el fet d'escoltar històries que m'atreien, m'incités a explicar les meves. I, com deia, quan es destaca la fantasia, l'absurd, la cosa insòlita i imaginativa dels meus contes encara no me'n sé avesar, perquè per a mi són coses naturals no pas sobrenaturals.'

(…)

'Al 1939 vaig passar la frontera amb la meva divisió i ens van posar al camp de concentració de Prats de Molló. S'hi estava molt malament. I estava tot ballat amb unes filferrades que no m'agradaven gens. Amb uns companys ens vam escapar. A Tolosa vaig anar a parar a Roissy-en-Brie i d'allà a Mèxic. Vaig viure l'exili a Mèxic dels vint-i-sis anys als cinquanta. La meitat de la vida conscient. De feina en vaig trobar de seguida: Mèxic volia revitalitzar algunes indústries en la seva vessant tècnica, com ara les arts gràfiques i la indústria editorial, i m'hi vaig guanyar la vida de seguida, com a dibuixant.'

(…)

'Teníem la consciència que a Amètrica podíem fer alguna cosa que a Catalunya era rigurosament prohibida: publicar en català. Vam fer revistes, llibres, col·leccions de biblioteques… I et diré que no sé ben bé com ho fèiem.

(…)

—Tu somnies?
—Sí, sí, sempre, dormint i despert. Jo somnio en color, en relleu i amb música de fons i tot.

(…)

'El principi de la literatura és la necessitat d'explicar històries als altres. Això pot prendre la forma de conte o de novel·la, però els ritmes són diferents. El conte m'atreu molt perquè de tots els gèneres literaris és el que permet més llibertat. Una novel·la ve condicionada per l'extensió. En canvi, el conte no, potser que tingui quatre ratlles o quinze folis. Però es nota immediatament si sobrepassses el que volies explicar per farcir-lo o perquè no hi arribes. En canvi, en la novel·la això queda més deixatat.'

(…)

'En alguna ocasió, he dit que envejo els escriptors per als quals, segons afirmen ells, el fet d'escriure els representa sofrir; em sembla un símbol de la transcendència del seu treball. M'avergonyeix de confessar que a mi em passa al revés, que sofreixo quan no puc escriure. I que em diverteixo molt quan ho faig. Per això, una de les meves preocupacions és aconseguir d'interessar el lector, perquè no em perdonaria mai de causar-li avorriment amb el pretext dels meus esbarjos.'

(…)

—Ets optimista?
—Sí. Però gairebé patològic; sí, sí, perquè per ser optimista a l’època que hem viscut es necessitava una quantitat forta de voluntat, i jo l’hi posava. El que sí que puc dir, sense falsa modèstia, és que la meva vida no ha estat fàcil; ha estat bastant complicada, en una època complicada, i sempre m’ha semblat que l’optimisme resolia situacions i, en canvi, el pessimisme no n’ha resolt mai cap de les que jo he vist.

(…)

—És veritat, que en Rulfo ha estat alcohòlic des dels catorze anys fins ara?
—De fet, jo diria que en Rulfo el va descobrir en Carner. Per mi és el millor escriptor sud-americà i potser dels millors en llengua castellana. Li va passar una cosa: va publicar aquest llibre, que el trobo genial, que és 'El llano en llamas'; una productora de cinema mexicana li va comprar un dels contes d’aquest llibre per una quantitat que en aquella època era fabulosa, cinquanta mil pesos; i en Rulfo va pensar: 'Doncs ja no he de fer res més a la meva vida, plego', i es va dedicar a les coses que li agradaven, i una d’elles potser era fer-se passar la set, sí.

(…)

— Pere, la literatura és reproduir la realitat amb una mica de gràcia o alguna cosa més?
— És reproduir la gràcia amb una mica de realitat.
— I l’humor a la literatura, és bo que hi sigui o hi és més aviat imprescindible?
— Jo diria que l’humor és bo no tan sols en literatura sinó en tots els aspectes de la vida.
— Fins i tot al llit?
— Sí, sí. Taxatiu: l’humor és convenient per a tot.
— O sigui, l’humor és tan important com la llengua?
— Mira, en el cas de Catalunya, la llengua és fonamental.
— Només de Catalunya?

o0o

'Tots els contes' de Pere Calders (laButxaca, 2008)

El 25 de desembre del 2007 VilaWeb va desitjar unes bones festes amb un conte de Pere Calders.

Paper de Vidre dedica el número 54 a Pere Calders (20.01.2010)

Un inèdit de Pere Calders ensenya, amb molt d'humor, la seva cara més àcida i fosca (04.09.2008)

El bloc de Joan Pinyol, 'Des de la terra del paper', ha dedicat un microconte de Calders cada dia, durant tot el setembre.

El meu avi: Pere Calders (vídeo)
La mirada dels qui el van conèixer.

Identitats (28 de setembre del 1984)
Josep Maria Espinàs entrevista Pere Calders (vídeo)

La revista L'Avenç dedica el número de setembre, 382, a Pere Calders.

La web oficial del centenari Sales, Calders i Tísner.

Fons personal de Pere Calders, a la biblioteca d'humanitats de la UAB.

Una de les activitats més destacades de la celebració del centenari de Per Calders és el simposi internacional que organitzarà el Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània de la UAB, al mes de novembre.

Diu la convocatòria: 'Amb la voluntat d’aprofundir en l’estudi del personatge i de la seva obra tot obrint nous camins en la recerca, el Congrés se centrarà en el primer període de l’activitat professional de Pere Calders i assumirà plenament l’estudi d’«el seu temps», és a dir, del marc en el qual els joves escriptors com ell inicien l’activitat cultural i literària en els anys de la República.'

o0o

Les 'Cançons de la veritat oculta', en format disc
El projecte, inspirat en els contes de Calders, va néixer com a espectacle i ara Bankrobber n'ha editat el CD

o0o

Jaume Barberà: 'Per dignitat, coherència i justícia social, adéu!'

El periodista respon les 'Tres qüestions clau sobre la independència', una sèrie d'entrevistes breus

Vilaweb. Diumenge 09.09.2012

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

La independència és a totes les taules de debat, reals o virtuals, a Catalunya. Aquest Onze de Setembre encara hi pot ésser amb més pes, si es confirma que la manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana aconsegueix aplegar molts milers de ciutadans per 'un nou estat d'Europa'. Per conèixer quin és l'estat de maduració i els camins de la independència, hem parlat amb una desena de personalitats de referència perquè ens exposin el seu parer sobre el quan, el com i el qui del procés. Avui respon les tres preguntes el periodista Jaume Barberà, que és director i presentador del programa 'Singulars' a TV3. 

−En quin termini és raonable que Catalunya sigui independent?
−Mira, si fos per mi, la independència la tindríem demà. Des del 2008 que demano, com altres i com a últim intent, un govern de concentració a Madrid i uns pactes de la Moncloa, amb dos objectius molt clars: economia i regeneració democràtica. No tinc ara prou espai per desenvolupar aquests grans objectius, però, en forma de resum, seria nou model productiu espanyol i confederació. I una vegada més es pot constatar que l'oligarquia i la partitocràcia espanyola no pacta, imposa. Doncs, per dignitat, coherència i justícia social, adéu! 

−Com s'aconseguirà la independència?
−No podrem aconseguir la independència si no hi ha una majoria de catalans que la vulguin. El que cal és que hi hagi aquesta majoria. El que ve després és secundari. Per saber si hi ha aquesta majoria s'han de convocar eleccions amb programes electorals inequívocs. 

−Qui ho farà?
−Ho faran les forces polítiques que sàpiguen que el país és sempre més important que el partit. Si el president Mas no aconsegueix el que majoritàriament es va acordar al Parlament, ha de convocar eleccions. Aquesta vegada no hi pot haver rebaixes. Hem de superar la condició psicològica coneguda com 'indefensió apresa'. Personalment, voldria que la independència del meu país la declarés el Parlament.

o0o

México: El sup – Història de l'EZLN abans del 1994 (La otra Campaña)

Subcomandant Marcos (o Subcomandante Insurgente Marcos)

àudio

El sup - Historia del EZLN antes de 1994 (La otra Campaña) from Roberto Gz on Vimeo.

El sup a Huayacocotla, Veracruz, relatant la història de l'EZLN (Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional)
previ i durant l'alçament el 1994, fins el caminar de La Otra Campaña

(text)

A Huayacocotla, Veracruz. 26 de febrero.

Font: Enlace Zapatista

o0o

‘A un policia armat’, homenatge a Xirinacs

Arcadi Oliveres llegeix la carta (1976) de  Lluís Maria Xirinacs davant la presó Model

Per visualitzar el vídeo clicar sobre la imatge

Font: Vilaweb.Cat

L'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Angle Editorial i la Fundació Randa van fer divendres un acte d'homenatge a Lluís Maria Xirinacs, coincidint amb els cinc anys de la seva mort aquest estiu. El president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, va llegir fragments de 'Carta a un policia armat' (vídeo), un dels textos de Xirinacs compresos en el llibre 'El valor humà de la pau i altres textos inèdits', coeditat per Angle Editorial i l'ICIP. L'acte es va celebrar davant la presó Model de Barcelona, on Xirinacs va protagonitzar una de les protestes amb més repercussió: una plantada al carrer, durant un any i mig, per reclamar l'alliberament dels presos polítics. 

Informació relacionada:

En ocasió dels cinc anys de la mort s'han programat tot d'actes per recordar el polític i activista

Xirinacs a la plaça de Sant Jaume el 2000

Vilaweb 05.08.2012

Cinc anys de la mort de Lluís Maria Xirinacs, una notícia que va commocionar la societat catalana. Per això s'han organitzat tot d'actes al país per a reivindicar la vida i el pensament del polític i activista català. Avui a migdia, per exemple, s'ha inaugurat la pedra del Memorial Xirinacs, esculpida per Jaume Rodri, al Parc de la Font dels Oms de Cardedeu, el seu poble natal.Aquesta escultura vol ésser un memorial i ha estat finançada amb aportacions populars. Durant la inauguració, l'economista i pacifista Arcadi Oliveres ha recordat Xirinacs. L’espai 31 de Cardedeu, per la seva banda, acollirà durant tota la setmana una exposició de documents, llibres i papers d’en Lluís M. Xirinacs. 

Paral·lelament, dues columnes de caminants, l'una que eixirà des de Sant Joan de les Abadesses i l’altra des de Ripoll, conflueixen avui a l'indret on van trobar el seu cos fa cinc anys, al pla de Can Pegot, a Ogassa. A l'acte de record s'hi sumaran els participants de la caminada de caràcter iniciàtic pels mites de Xirinacs i Ramon Llull a Ogassa, que va començar ahir organitzada pel Camí. 

Del dia 11 al dia 15 d’agost, de deu del matí a deu del vespre, la Capella de Sant Corneli convida tothom qui vulgui a participar en una 'vetlla popular de silenci en plena indignació' per recordar la lluita no violenta de Xirinacs. 

De l'amnistia a la independència

VilaWeb TV va oferir, el 29 de setembre del 2007, el documental, inèdit per al gran públic, 'Xirinacs: de l'amnistia a la independència', enregistrat l'any 2000 per Lala Gomà i Xavier Montanyà. Durant trenta minuts, Xirinacs hi parla de la no-violència de Gandhi, de la transició, de religió, de l'independentisme, etc. El mateix dia, Xavier Montanyà va dedicar el Mail Obert de VilaWeb a la figura de l'ex-capellà i ex-senador fidel als seus principis que va decidir morir l'agost del 2007.

Commoció de la societat

La desaparició sobtada de Xirinacs va commocionar la societat catalana. Moltes personalitats polítiques van destacar-ne la lluita pacífica i ferma per la llibertat i la blocosfera es va omplir de mostres de condol. El 16 d'agost, la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona va omplir-se a vessar amb milers de persones que volien acomiadar-se de Xirinacs.

El cos de Xirinacs es va trobar al pla de Can Pegot, a Ogassa (el Ripollès). Just en aquell mateix indret hi ha un monòlit en la seva memòria, que es va inaugurar el 24 de juny amb la presència de mig miler de persones, en el marc del Memorial Xirinacs.

Textos de comiat

L'endemà que es trobés el seu cos, la Fundació Randa va fer públic un text on l'ex-senador mostrava la seva disposició a passar els últims dies en soledat i on recordava, en un poema que data del 6 d'agost, que havia viscut esclau en uns Països Catalans ocupats per Espanya, França i Itàlia. També deia que es deixava morir 'per contrapuntar la covardia dels nostres líders'. A més a més, el 22 d'agost, el diari Avui publicava un article inèdit de Xirinacs, 'Cultura de mort', on hi defensava el dret de morir lliurement. Lluís Maria Xirinacs va ser triat com a personatge de l'Any 2007 pels lectors de VilaWeb. 

Notícies relacionades: 

Comiat multitudinari a Lluís Maria Xirinacs (16.08.2007)

Cap representació oficial en l'acte de comiat a Xirinacs al Fossar de les Moreres
Arcadi Oliveres: 'Les circumstàncies actuals exigeixen la petició d'independència' (01.09.2011)

o0o

El concurs XYZ convertirà el pont d’Amposta en una cascada

Font: intocabledigital.cat

Una cascada que raja del pont penjant d’Amposta, mitjançant un circuit tancat que agafa aigua del riu. Així és The Waterfall, el projecte guanyador del concurs d’art XYZ, un certamen públic organitzat a Amposta per Lo pati-centre d’art de les terres de l’Ebre, amb Carles Santos, Josep Igual, Oscar José, Antònia Ripoll, Maria Pons i Marian Marín al jurat.

The Waterfall ho firma l’equip d’arquitectes Morcillo i Pallarés de Cieza, Múrcia, format per Ana Morcillo Pallarés i Jonathan Russell Rule. Els dos autors conceben el pont d’Amposta com un punt que transita entre el món urbà i el natural. Ara, amb el resultat de The Waterfall, serà a més una experiència visual i sonora per a l’espectador que el creuï.

Lo Pati està dirigit per Antònia Ripoll, Maria Pons i Marian Marín i compta amb el suport de l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta. El premi que organitza està dotat amb 5.000 euros per al projecte guanyador, i l’objectiu és apropar cada any l’art contemporani a la ciutat. Un miler de persones han votat en aquesta edició i The Waterfall es presentarà el 29 de setembre.

o0o

Joan Fontcuberta inaugura una obra a la Rioja

El fotògraf català ha realitzat un mosaic a partir de fotografies dels veïns a Sajazarra i afirma que ha convertit la seva intervenció en un "Facebook calidoscòpic" que dóna testimoni de la memòria col·lectiva de la localitat.

ARA.CAT 18/08/2012

Sajazarra és un petit poble de la Rioja on actualment viuen només 140 persones. Els veïns cada any fan una convocatòria molt especial: conviden un artista a treballar al poble amb la condició que tots ells han de poder participar en l'obra.

El fotògraf Joan Fontcuberta hi ha participat enguany, i aquest divendres va inaugurar l'obra que ha realitzat: un mosaic ceràmic que representa una campana i que està ubicat en un dels arcs de l'església del poble.

Com hi van participar els veïns? "Durant la festa major del poble, vaig demanar que les famílies que volguessin col·laborar portessin els seus àlbums de fotos personals. Amb uns ajudants vam fer reproduccions de 12.000 fotos de totes les èpoques i de tots els motius: la verema, les celebracions, retrats de nens, la Guerra Civil, el paisatge, etc. Amb aquestes fotos vaig compondre el mosaic", diu Fontcuberta.

El model per al mosaic va ser la fotografia d'una de les campanes de l'església. "A Sajazarra corre una llegenda: durant l'Edat Mitjana –assegura el fotògraf–, quan la localitat marcava la frontera de la zona musulmana i la zona cristiana, una princesa àrab es volia batejar però era rebutjada a tot arreu. Només a Sajazarra la van acceptar i la van batejar. En agraïment, la princesa va fer ofrena al poble d'una campana. La "campana de la mora" representa encara un símbol de tolerància i convivència".

Amb la seva intervenció, conclou l'artista, ha volgut que els habitants del poble es facin seu aquest símbol del poble i diu que ha fet un  "Facebook calidoscòpic que dóna testimoni de la memòria col·lectiva del lloc".

o0o


Mostra un mapa més gran

o0o

Acció Urgent. Lydia Cacho, periodista i defensora dels drets humans amenaçada de mort

Lydia Cacho

Lydia Cacho va començar a rebre amenaces i a patir assetjament després de publicar el 2005 un llibre en què treia a la llum una xarxa de pornografia infantil que, segons sembla, actuava amb el coneixement i la protecció de polítics i empresaris dels estats de Quintana Roo i Puebla.

Lydia Cacho era a casa treballant el 29 de juliol quan el seu "transductor" de mà, utilitzat únicament per a emergències, es va encendre sol. Ella va respondre, pensant que podria ser un col·lega de la feina, i va sentir una veu d'home que l'anomenava pel seu nom i li deia: “Ya te lo dijimos, pinche puta, no te metas con nosotros, se ve que no aprendiste con la vueltecita que te dieron. La que te va a tocar va ser en pedacitos, así te vamos a mandar a casa, en pedacitos, pendeja”. Lydia Cacho ha denunciat formalment aquesta amenaça davant la Procuradoria General de la República.

El 2009, la Comissió Interamericana de Drets Humans va demanar al govern mexicà que adoptés mesures cautelars per Lydia Cacho. El 2010, Lydia Cacho va publicar un altre llibre, en el qual, un cop més, treia a la llum el tràfic de dones i nenes i revelava els noms d'individus presumptament vinculats a aquestes xarxes delictivas. Lydia Cacho va començar a rebre amenaces i a patir assetjament després publicar el 2005 un llibre en què treia a la llum una xarxa de pornografia infantil que, segons sembla, actuava amb el coneixement i la protecció de polítics i empresaris dels estats de Quintana Roo i Pobla. A conseqüència de les denúncies per difamació presentades contra ella i dels irregulars procediments judicials, el desembre de 2006 va ser detinguda i sotmesa a amenaces i assetjament. Després d'això, es van publicar en els mitjans de comunicació converses telefòniques intervingudes en què s'implicava en la seva detenció i assetjament a exalts càrrecs governamentals de l'estat de Pobla. Des de llavors, Lydia Cacho ha seguit rebent amenaces, de vegades com a represàlia pel seu treball com a periodista i defensora dels drets humans en un alberg per a dones a Cancún. 

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA 

Els periodistes de Mèxic corren un greu perill de ser agredits o assassinats a causa del seu treball. Segons la Comissió Nacional dels Drets Humans, almenys 70 periodistes han estat assassinats des del 2000, i segueix sense conèixer el parador d'altres 13 periodistes segrestats. Els que investiguen o denuncien la delinqüència i la corrupció estan especialment exposats a atacs o intimidació. En la gran majoria dels casos, els responsables no compareixen davant la justícia, el que crea un clima d'impunitat.

Escriguin immediatament, en espanyol, en anglès o en el seu idioma:

• expressant preocupació perquè Lydia Cacho va ser amenaçada de mort el 29 de juliol, i instant a les autoritats a garantir la seva seguretat;
• instant les autoritats a proporcionar a Lydia Cacho mesures efectives de protecció, d'acord amb els desitjos de la pròpia afectada, id'acord amb el que ordena la Comissió Interamericana de Drets Humans;
• demanant-los que ordenin una investigació immediata, exhaustiva i imparcial sobre les amenaces de mort i que portin els responsables davant la justícia.

Enviïn els CRIDES, ABANS DEL 12 DE SETEMBRE DE 2012, A:

Dr Alejandro Poiré Romero

Secretari de Governació
Secretaria de Governació
Bucareli 99, 1r. pis, Col Juárez
Delegació Cuauhtémoc
Mèxic DF, CP06600, Mèxic
Fax: +52 55 5093 3414
Correu electrònic.:
secretario@segob.gob.mx
Tractament: Sr Secretari

Marisela Morales Ibáñez

Procuradora General de la República
Passeig de la Reforma 211-213
Col Cuauhtémoc, Mèxic DF, CP 06500, Mèxic
Fax: +52 55 5346 0908 (insisteixin, i diguin: "fax")
Correu electrònic.: ofproc@pgr.gob.mx
Tractament: Sra Procuradora General

I còpia a:

ONG local
Fundació Lydia Cacho
Correu electrònic.: info@fundacionlydiacacho.org

Envieu també còpia a la representació diplomàtica de Mèxic acreditada al seu país. Incloguin les adreces de les seus diplomàtiques locals a continuació:

Nom Adreça 1 Direcció 2 Direcció 3 Fax Número fax Correu electrònic. Adreça correu-e. 

Consulteu amb l'oficina del seu Secció si van a enviar les crides després de la data abans indicada.

Lydia Cacho ja va ser objecte de la AU 207/11 (AMR 41/045/2011), del 4 de juliol de 2011.
Nom: Lydia Cacho
Sexe: Dona

AU: 228/12 Índex: AMR 41/055/2012 Data d'emissió: 1 agost 2012

Veure:

Acció Urgent. Lydia Cacho, Periodista i Defensora dels Drets Humans en Perill 06/07/2011
Prostitució i tràfic de dones i nenes 15/06/2010

Periodistas asesinados en México desde el año 2000

Informació relacionada: 

Los demonios del Edén

Memorias de una infamia
Esclavas del Poder
 

o0o

Ens ha deixat la Chavela Vargas

La cantant Chavela Vargas s'ha mort avui, diumenge,a la ciutat de Cuernavaca (Morelos, sud de Mèxic DF). Vargas feia una setmana que havia ingressat a l'hospital en estat greu. Tenia noranta-tres anys.

Chavela Vargas havia estat un dels grans noms de la música llatinoamericana, amiga de grans artistes i coneguda per la seva independència personal.

o0o

Chavela, el seu últim projecte La luna grande: Homenaje de Chavela Vargas a Federico García Lorca, el va presentar al públic el passat mes d'abril al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic (DF)

LA LUNA GRANDE DE Chavela Vargas a Federico García Lorca (disco-libro)

Un excel·lent reportatge de la periodista mexicana Laura Castellanos, una de les últimes entrevistes prèvies al concert de presentació del disc que Chavela va poder concedir pel seu delicat estat de salut: "Chavela Vargas: Ya vengo de vuelta"

Chavela Vargas- La Llorona (Belles Arts) 

ortizcesaryeyo

Chavela a l'homenage a Federico García Lorca, al palacio de Bellas Artes (Mèxic DF). Interpreta "La Llorona"

Chavela Vargas rinde homenaje a Federico García Lorca

o0o

Tossuda i rebel com era, desobeint les indicacions mèdiques, viatjà a Madrid on hagué de quedar-se uns dies hospitalitzada per esgotament. I erre que erre, el pasat 10 de juliol, aconseguí el seu objectiu, Chavela ens presentava el seu últim treball (llibre-disc), homenatge al seu estimat poeta Federico García Lorca  a la Residencia de Estudiantes a Madrid, acompanyada pels seus bons amics, Martirio i el cantaor badaloní Miguel Poveda.

o0o

"Ojalá que te vaya bonito"

Publicat el 20/07/2012 per CanalMiguelPoveda

Aquesta peça és un nou teaser del documental sobre Miguel Poveda produït por Sarao Films. Està gravat el 10 de juliol de 2012 a Madrid a l'homenatge a Federico García Lorca de Chavela Vargas amb la col·laboració de Miguel Poveda y Martirio.

http://www.miguelpoveda.com

Font del vídeo: http://www.youtube.com/user/SARAOFILMS

Miguel Poveda, el proper dia 20 d'aquest mes treu també un disc al mercat homenatge a Chavela, El nou disc s'anomena: “La Chamana. Un tributo a Chavela Vargas”. Aquí us en deixo un tastet, suposo que ella n'estaria satisfeta. Llàstima que ella ja no ho podrà gaudir (... o sí?).

La Chamana - Hacia la Vida

o0o

En fi, millor anem a buscar un "caballito", fem l'última (?) i ...

Tomate esta botella Chavela

Moltes gràcies, Chavela. Fins sempre.

Informació relacionada:

• Chavela, adiós al canto apasionado
• Fallece la señora de los sueños rotos, Chavela Vargas, a los 93 años La Jornada 05/08/2012
• El amor no existe, es un invento en las noches de borrachera: Chavela. Blanche Petrich 05/08/2012. "Quiero morirme un martes para no fregarle el fin de semana a nadie. Los martes son muy aburridos".
• Falleció Chavela Vargas. 'Silencio, silencio: a partir de hoy las amarguras volverán a ser amargas... se ha ido la gran dama Chavela Vargas', se lee en su Twitter. El Universal 05/08/2012
• Chavela Vargas, la dama del poncho rojo. El Universal 05/08/2012
• Chavela Vargas: Ya vengo de vuelta. Per Laura Castellanos, Fotos de Luis Cortés  15/04/2012

o0o