ReusDiari.Cat 23/11/2013
 |
| Siurana i el Montsant des de Gallicant. Foto: Domènec Ribes i Mateu. |
Com molts altres indrets de les muntanyes de Prades, la zona compresa
entre el riu de Siurana, Arbolí, Gallicant i la Febró està carregada
d’històries i llegendes. Segons es diu, el poblet d’Arbolí (d’origen
musulmà) i el puig de Gallicant acolliren una comuna càtara al segle XIII. Segles més tard, aquesta zona també fou refugi del guerriller Pere
Joan Barceló Carrasclet. Els barrancs propers a Arbolí serviren de refugi segur on el famós guerriller conduïa els presoners que feia.
 |
| El poble abandonat de Gallicant. Foto: Domènec Ribes i Mateu. |
Gallicant és un agrupament de cases al caire de l’abisme del riu de
Siurana, que, segons Josep Iglésies, al final dels anys quaranta del
segle passat encara mantenia població. Ara és un lloc rònec al peu del
cim cònic del mateix nom, i encara conserva alguns arcs gòtics de
carreus ben treballats que ens parlen del seu origen medieval. Des del
despoblat és visita obligatòria pujar al cim de Gallicant (1.009 m). La
dura pujada queda recompensada per l’ambient frescal i ombrívol que es
respira en l’ascens —fins i tot a ple estiu— i les esplèndides vistes
des de dalt.
 |
| La Gorguina. Foto: Domènec Ribes i Mateu. |
Un altre element natural d’especial interès d’aquest sector de les
muntanyes de Prades són els gorgs de la Febró. Es tracta d’un conjunt de
salts d’aigua format pel Gorguet (al barranc de la Canaleta), el Gorg i
la Gorguina (ambdós al riu del Gorg).
 |
| El Gorguet. Foto: Domènec Ribes i Mateu. |
A l’indret on aquest riu conflueix amb el riu de Siurana hi ha la
Desenrocada dels Castellans, un caos de grans blocs de pedra on, segons
la llegenda, foren llançats del penya-segat 500 presoners castellans
durant la Guerra dels Segadors; al cap dels anys, el despreniment de
roques va colgar les seves despulles. La llegenda també afirma que quan
la foscor arriba, si es para bé l’orella, encara es poden escoltar els
seus gemecs. La versió d’Albert Manent és una mica diferent però no
menys impactant: «La Guerra de la Successió va donar lloc al topònim de Desenrocat dels Castellans,
un antic avenc a la Febró que, en esbalçar-se, va abocar cranis i pots
de pólvora. Diu la tradició del poble que hi tiraven vius els presoners
que parlaven estranger («belga», concreten). No gaire lluny hi ha la
Parada dels Castellans, on sembla que feren presoners els qui després
estimbaren.» (Albert Manent, Toponímia i història al Camp de Tarragona).
 |
| Siurana i Cornudella de Montsant. Foto: Domènec Ribes i Mateu. |
 | |
| Mas d'en Candi. Foto: Domènec Ribes i Mateu. |
 |
| Mas d'en Candi. Foto: Domènec Ribes i Mateu. |
 |
| Siurana vista des del mas del Salín. Foto: Domènec Ribes i Mateu. |
 |
| Camí empedrat medieval d'Arbolí a Siurana al seu pas per l'ermita de Sant Pau. Foto: Domènec Ribes i Mateu. |
-.-
Per a més informació:
| Web: | Panorama.cat | ||
| Blog: | Fotografia panoràmica virtual | ||
| Twitter: | @panoramiques | ||
| Facebook: | Panorama.cat | ||
| Youtube: | Panorama.cat | ||
| Flickr: | Panorama.cat |
L’art de la pedra seca (I): La barraca del Manilles a la Plana de l’Alt Camp
Més informació:
Occitans i Càtars a Montsant i les Muntanyes de Prades. Ezequiel Gort
Més informació:
Occitans i Càtars a Montsant i les Muntanyes de Prades. Ezequiel Gort
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada