14 d’abr. 2013

Presentació del Primer Poemari de la xilena, Marlene Feeley: MARICHIWEU

Recordatori:
Dimecres a les 19.30 h. Plaça La Patacada n 9,
Casal de Les Dones.
Reus





Presentació del Primer Poemari de la xilena, Marlene Feeley: MARICHIWEU
"Mientras siga latiendo el corazón seguiran habiendo poetas Rebeldes"

MARICHIWEU


*Marichiweu (Maputxe. Deu vegades vencerem o vencerem sempre) 

o0o 

The Witch is dead

Quan no ens respectem els morts els uns als altres, senyal que la divisió és molt profunda. Això ha passat amb Margaret Thatcher. 


Andreu Barnils
Vilaweb.cat 14/04/2013

Quan no ens respectem els morts els uns als altres senyal que la divisió és profunda. Molt profunda. No cal ser gaire llest per veure que això ha passat amb Margaret Thatcher. Poc després de morir a l'Hotel Ritz apareixia aquesta pintada a les parets d'Irlanda del Nord: 'Iron Lady? Rust in peace.' De fet, s'han fet festes per celebrar-ne la mort i són múltiples les cançons que animen a ballar d'alegria: Ding Dong! The Witch is dead, cançó infantil convertida en himne anti-Thatcher, i la punk Maggie you cunt, en són exemples destacats. La proposta del cineasta Ken Loach de privatitzar l'enterrament de Thatcher ('ella ho voldria') n'és un colofó. Sí, Thatcher és odiada fins més enllà de la mort i jo no descarto aldarulls aquest dimecres, dia de l'enterrament.

Aquí a Nova York vaig voler anar al Brecht Forum, un dels pocs centres marxistes que he trobat a Manhattan. Vaig suposar que el ponent, l'economista Richard Wolff, no tan solament parlaria d'ella sinó que en parlaria amb intel·ligència i punyent sentit de l'humor. Efectivament:

'Avui parlarem de Margaret Thatcher encara que no li guardem un minut de silenci.' Els somriures van recórrer el saló principal de la sala, plena a vessar de blancs de classe mitjana. 'Us parlaré d'ella a través d'una cita que m'ha enviat un amic. La frase de Thatcher diu així: El problema del socialisme és que aviat se li acaben els diners dels altres.' Murmuris entre el públic i, no en tinc cap dubte, rialla franca d'un lector d'aquest article que, ara mateix, deu haver dit 'Quanta raó tenia la Thatcher!'. A tu, lector de la rialla, et dedico aquest article. Pel què fa al públic, em va impressionar de veure edats tant barrejades. Allà dins hi havia des de joves tatuats de divuit anys fins a precioses àvies amb caminadors que s'obrien pas entre la gent. La crisi desperta interès i consciències. Ja fa temps que passa. El diccionari anglès Merriam-Webster, consultat per milions de persones, va anunciar aquest Nadal quines eren les paraules més cercades durant l'any 2012: 'socialisme' i 'capitalisme'. No ens ha d'estranyar, doncs, que la sala fos plena.

'Quedem-nos amb la idea: els diners dels altres. Així veia Thatcher el socialisme. Com algú a qui s'acaben els diners dels altres. Avui, amics, m'agradaria explicar-vos la manera com funcionen els bancs capitalistes que ella defensava. Preparats? Els bancs privats funcionen ... amb els diners dels altres!' I aquí la rialla va ser general. 'Això que us explicaré ara no és gens complicat. Els bancs aconsegueixen diners de tres maneres. Primer, inversors. Els inversors, en canvi de posar-hi diners, voldran part dels beneficis que faci el banc. En segon lloc, demanant-los a creditors, que n'esperen un retorn amb interessos. I, finalment, la tercera manera d'aconseguir diners és a través dels dipositants. Els xai..., perdó, la gent com vosaltres que posa diners al banc. Les nòmines i coses per l'estil. Per què posen els diners al banc els dipositants? Això us encantarà: per seguretat. Ha ha ha! En fi: els bancs aconsegueixen diners de tres maneres: inversors, creditors i dipositants.'

'Ara els bancs agafen aquests diners dels altres i bàsicament els deixen a particulars, a empreses i governs. El banc només farà negoci si els interessos que cobra per haver deixat diners són més rendibles que no els interessos que ha de pagar. Fàcil. El sistema bancari és tan fàcil com això. Per aquí demano diners als altres a baix interès. Per allà deixo diners als altres a interès més alt.'

No crec recordar que Wolff insultés en cap moment la senyora Thatcher. Simplement, la va desmuntar: 'La causa de la crisi ha estat, bàsicament, que els bancs han perdut els diners dels altres. Ho repetiré: els bancs han perdut els  diners dels altres. Tercer cop: els bancs han perdut ...(més rialles a la sala). Van agafar diners dels altres i van invertir-los malament en negocis ruïnosos, o van deixar diners a pobres de solemnitat. La qüestió és que van perdre els diners que els havien deixat. Caixa buida. Que ningú no s'enganyi: aquest és un risc habitual dels bancs. És feina seva saber a qui deixen diners! Què passa quan els bancs no poden tornar els diners que els han deixat? Per comprendre en quin món vivim només cal veure la solució que s'hi ha trobat. Els bancs, en comptes de declarar-se en fallida, i desaparèixer (com diuen les regles del lliure mercat) han anat a parlar amb els governs i els han dit això: "L'he espifiada. No puc tornar els diners. Però sàpigues que si jo caic, tu també caus. Si jo no puc tornar els diners, grans empreses cauran, grans inversors cauran, la gent perdrà la feina, i a tu no et votaran més. O sia que dóna'm els diners si no vols caure tu també. Rescata'm o et moriràs!" Ha ha ha!'

I això han hagut de fer els governs. Tots han hagut de trobar, com fos, diners per donar als bancs. Ha passat als EUA, a Espanya, a Xipre, a tot arreu. És a dir, quan els bancs perden diners dels altres, la solució és aconseguir més diners dels altres (a través del xantatge al govern) per poder continuar perdent diners dels altres.

Amics, se'ns pixen a la cara i la Maggie diu que plou. La importància de la senyora Thatcher ha estat enorme i ha estat aquesta: que la gent, mullada de pixum a la cara, digui: 'Mira, sí, plou!' La seva ha estat una victòria ideològica que fa trenta anys que dura. La cosa ha arrelat i tot just ara despertem. Jo no tinc cap dubte que el seu enterrament, per molt que digui Ken Loach, es pagarà amb els diners... dels altres. Concretament, amb els impostos. El president britànic, David Cameron ja ha anunciat que serà un funeral d'estat, pagat per l'estat, sense dir-ne funeral d'estat. Mira, plou! Això sí, els seus partidaris, la legió dels seus partidaris, continuaran insistint que ella va morir a l'Hotel Ritz, perquè Thatcher era una dona que mai, però mai de mai de la vida, hauria potinejat els diners dels altres com fan els socialistes.


Margaret Thatcher continua generant divisió entre els britànics fins i tot després d'haver mort, ara per la qüestió de l'import del seu funeral, que està previst per a dimecres vinent, 17 d'abril. Costarà més d'11 milions d'euros, segons càlculs de la BBC, una part dels quals els pagarà la família Thatcher. Però els crítics amb la Dama de Ferro reclamen que la cerimònia sigui privatitzada, subratllant que l'exprimera ministra britànica era una ferma defensora de la ideologia del lliure mercat. (llegir més.. 324.cat)


El director britànic, activista d'esquerres i declarat enemic de la Dama de Ferro, diu que és gràcies a les seves polítiques conservadores que "ens trobem en l'embolic actual". (llegir més.. ARA.cat)





o0o

10 d’abr. 2013

Teresa Forcades i Arcadi Oliveres promouen un manifest 'per un procés constituent a Catalunya'

Conviden tots els ciutadans de Catalunya, visquin on visquin, a signar-lo 'per un canvi de model polític, econòmic i social'.

Font: Vilaweb


La monja benedictina i metgessa Teresa Forcades i l'economista i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, promouen el 'Manifest per a la convocatòria d'un procés constituent a Catalunya', amb l'objectiu de preparar un 'canvi de model polític, econòmic i social'. Conviden tots els ciutadans de Catalunya, visquin on visquin, a signar-lo per fer pinya a favor d'aquesta nova iniciativa que vol esdevenir un moviment social cap a una candidatura unitària i popular a les pròximes eleccions al parlament. També poden signar el manifest 'com a simpatitzants' els qui no siguin ciutadans catalans. 

Teresa Forcades
Arcadi Oliveres

Els primers suports públics 

Poc després de fer-se públic el manifest, el projecte, anomenat Procés Constituent, ha rebut ja uns quants suports públics de personalitats rellevants.

Per exemple, del jutge Santiago Vidal:


El catedràtic de Ciències Socials dela UPF Vicenç Navarro:


L'activista Esther Vivas:


La cantant Lídia Pujol:


'Iniciar un procés des de baix'

El manifest demana que 'el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país desitja'. També considera que l'actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat. Defensa 'un model polític i social nou [...] sense repetir fórmules del passat'. Aquest procés constituent requerirà, diuen, l’autoorganització i la mobilització social continuada. Proposen una plataforma unitària 'que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model'.

'Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura com més àmplia millor per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una assemblea constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem.'

'El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.' 

Text íntegre del manifest de Forcades i Oliveres 

'Els sotasignats fem una crida a la ciutadania de Catalunya a adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país desitja.

Les mobilitzacions dels darrers dos anys han mostrat un potencial de lluita social creixent i un ampli rebuig a les polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis els seus responsables directes i endeutant per tota la vida la majoria de la població.

L’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat.

És urgent que creem entre totes un model polític i social nou i cal fer-ho sense repetir fórmules del passat, conscients que el procés no serà fàcil ni curt. Requerirà l’autoorganització i la mobilització social continuada. Només amb una ciutadania activa, participativa i al carrer serà possible garantir un procés de canvi social profund.

Per a aconseguir-ho, cal impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu capaç de reconèixer en la seva competència i diversitat els múltiples col·lectius que ja fa temps que treballen pel canvi democràtic i pacífic, i capaç de fer-los lloc en una plataforma unitària que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model.

Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura al més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem.

El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República Catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.

Un projecte de canvi social i de ruptura amb l’actual ordre haurà de defensar un seguit de mesures bàsiques i d’urgència. Definir-les és una feina col·lectiva a realitzar per part de totes les organitzacions i persones que participin en aquest procés. Una primera llista provisional, orientativa i no exhaustiva de punts a considerar és la següent:
1 –Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il·legítim.

2 –Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.

3 –Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.

4 –Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.

5 –No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.

6 –Dret al propi cos i no a la violència de gènere.

7 –Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.

8 –Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.

9 –Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.

10 –Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN.


Ens trobem en una cruïlla històrica en què és necessari fer un pas endavant i aplegar forces. Fem una crida a la ciutadania de Catalunya a signar aquest Manifest i a ajudar a construir entre totes i tots aquesta iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i de la Solidaritat.


Arcadi Oliveres i Teresa Forcades


 o0o

8 d’abr. 2013

El CNI va preparar 'Horizonte después', un pla per aturar la independència

Deu milions al CNI per a un pla que aturi la independència

Segons Interviú, és un document de cinc-centes pàgines que preveu una ofensiva mediàtica i de contrainformacíó.

Font: Vilaweb.Cat

Els serveis secrets espanyols, el CNI, van preparar la tardor passada un pla per aturar el procés d'independència a Catalunya. Segons un reportatge de la revista Interviú, el pla s'anomenava 'Horizonte después' i va ser finançat amb deu milions d'euros. És un document de cinc-centes pàgines que fou encarregat 'a un coronel de la guàrdia civil adscrit al servei destinat a Barcelona'. El pla tenia tres fases, la primera de les quals consistia en finançar i potenciar la presència de tertulians i periodistes en mitjans de comunicació catalans que defensessin l'unionisme, la conveniència de mantenir Catalunya dins de l'estat espanyol.

La segona, força relacionada, es basava en pagar diners a mitjans de comunicació espanyolistes que es publiquen a Catalunya. I la tercera, treure la pols a informació acumulada durant molts anys pels serveis d'intel·ligència relacionada amb suposats negocis de la família de l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol. 'Fonts dels serveis d'intel·ligència admeten que fa anys que acumulen informació sobre presumptes negocis dels Pujol en paradisos fiscals. Una informació que mai no es va poder contrastar que mai no s'ha judicialitzat i que és en els dossiers que van començar a circular quan Mas va llençar el seu desafiament', diu el reportatge.

Segons la revista, que cita fonts que coneixen l'existència d'aquest informe del CNI, tota aquesta ofensiva es completaria amb la realització d'enregistraments i de seguiments d'alguns dirigents polítics catalans. D'aquests dossiers, se n'encarregarien no només el CNI, sinó també agències de detectius contractades mitjançant empreses tapadora. 'L'objectiu: aconseguir informació confidencial amb què pressionar els dirigents independentistes perquè reconsiderin l'avenç cap a la consulta popular, prevista per al 2014'. 

Qui coordina el CNI? 

Fins a aquesta legislatura el CNI era integrat dins el Ministeri de Defensa, però amb el govern de Rajoy ha passat a dependre del de Presidència. Integren aquesta comissió la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría; el ministre d'Afers Estrangers, José García-Margallo; el de Defensa, Pedro Morenés; el d'Interior, Jorge Fernández Díaz; i el d'Economia, Luis de Guindos. També hi són el director de gabinet de la Presidència, Jorge Moragas, el secretari d'estat de seguretat i el secretari d'estat director del CNI, Félix Sanz Roldán.

Més informació: Com funciona el CNI?

o0o

Informació relacionada:

o0o

4 d’abr. 2013

Espanya, marca desprestigiada per la corrupció

'Gairebé totes les institucions públiques d'Espanya són corruptes', diu el NY Times


La imatge d'Espanya cada vegada és més malmesa internacionalment. La greu crisi econòmica, social i política hi fa molt, però els casos de corrupció política i el desprestigi creixent d'institucions com ara la monarquia ho acaben de reblar. I ho reflecteixen des de fa temps molts mitjans d'arreu. Avui mateix, The New York Times diu, en una notícia sobre l'encausament de la infanta Cristina, que 'gairebé totes les institucions públiques a Espanya són corruptes'.


Font; Vilaweb.cat

El Financial Times diu que totes les institucions, inclosa la monarquia, presenten 'senyals de putrefacció'

Des de la publicació dels primers documents atribuïts a l'ex-tresorer del PP sobre suposats comptes irregulars del partit, la premsa estrangera ha seguit majoritàriament els esdeveniments. Les revelacions del diari El País, la compareixença de Mariano Rajoy negant-ho tot i la d'Alfredo Pérez Rubalcaba demanant la dimissió del president espanyol han fet la volta al món. En alguns casos, força significatius, les informacions van més enllà i qüestionen la credibilitat de Rajoy, el PP i Espanya.

El Financial Times, per exemple, dedica un contundent editorial al president espanyol, 'Rajoy in crisis', en què parteix de l'escàndol dels suposats papers de Bárcenas per a reclamar una regeneració de la democràcia espanyola de cap a peus, 'en un moment en què quasi totes les institucions, de la monarquia al poder judicial, presenten senyals de putrefacció'. Si el govern i el país volen sortir de la crisi, 'hi ha d'haver una investigació exhaustiva, transparent i independent dels comptes atribuïts a Bárcenas'.

Una altra revista econòmica, la nord-americana The Economist, es demanava ahir, a través d'un bloc, si 'Rajoy pot aferrar-se al càrrec'. 'És una tempesta a què alguns polítics no podrien sobreviure. Però Mariano Rajoy, el president espanyol, i el seu Partit Popular (PP) semblen determinats a fanfarronejar sobre el seu passat, a desgrat de la creixent evidència que, durant molt de temps, van portar un sistema doble de comptabilitat dissenyat per a esquivar les lleis de finançament de partits i el van utilitzar per a pagar sobresous regularment a membres de la cúpula, sobresous que podrien haver declarat a les autoritats fiscals o no. Encara no se'n pot declarar la culpabilitat, però els espanyols es mereixen una explicació millor.' L'apunt s'acaba amb un missatge directe a la cúpula del PP: 'Quan els investigadors judicials van començar a apuntar a Bárcenas, Rajoy va dir que el partit era víctima d'una conspiració fosca i perillosa. Cospedal va dir exactament això mateix quan El País va publicar els últims documents. La cançó comença a sonar repetitiva.'

The New York Times també ha seguit el cas. En aquest article, descriu els esdeveniments des de la publicació dels primers suposats documents de Bárcenas a El País fins a la compareixença de Rajoy de dissabte, en què 'era poc probable que donés detalls'. El diari novaiorquès dóna la paraula a Antonio Argandoña, professor al IESE de Barcelona: 'El terratrèmol continuarà perquè es preveu que aparegui més informació perjudicial, i l'única manera d'aturar un escàndol com aquest és tenir una sentència clara, que malauradament en aquest país pot trigar anys a arribar.'

També des dels EUA, Businessweek, del grup Bloomberg, considera que 'Rajoy no pot apaivagar les crítiques per la corrupció, enmig de crides perquè plegui'. 'La paraula donada pel president espanyol, Mariano Rajoy, que les denúncies de pagaments il·legals són falses no han servit per esvair les crítiques, amb l'oposició exigint que dimiteixi per a restablir la confiança en la classe política.'

La BBC, aquests últims dies, també ha dedicat unes quantes informacions a l'escàndol Bárcenas. És sobretot en l'edició en espanyol, on el to és més crític, amb titulars com ara 'La corrupción en España salpica al presidente', 'Las claves del escándalo que golpea al partido en el gobierno en España' i 'Hervidero en España por escándalo de corrupción'.

En un bloc de Le Monde, finalment, aquest cap de setmana s'han comentat les bromes que havien circulat per les xarxes socials sobre la compareixença de Rajoy dissabte a Madrid, sense preguntes ni mitjans.

Onze exemples de les males pràctiques de l'Espanya zombi (26.3.2013)

Informació relacionada: 

La premsa internacional avisa que la monarquia espanyola ha quedat afectada  

 
Fem un recull de titulars dels principals mitjans  (Vilaweb 03.04.2013)

Bona part dels mitjans internacionals s'han fet ressò de seguida de l'encausament de la infanta Cristina de Borbó en el cas Urdangarin, que investiga una trama de presumpta corrupció. Molts d'aquests mitjans també assenyalen que els fets han deixat afectada la monarquia espanyola, i alguns, com els italians Corriere della Sera i La Repubblica afirmen directament que la corona de Juan Carlos de Borbó trontolla i perilla. Aquests són alguns dels principals titulars de la premsa internacional:

–BBC News: La princesa espanyola s'enfronta a la justícia per una investigació de corrupció.

–The New York Times: La justícia espanyola assenyala la filla del rei com a sospitosa de corrupció.

–The Guardian: La princesa Cristina d'Espanya és citada com a sospitosa en un cas de corrupció.

–The Times: La filla de Juan Carlos, citada en un cas de corrupció.

–The Wall Street Journal: La princesa espanyola, citada com a sospitosa en una causa penal.

–Le Monde: La infanta d'Espanya, davant el jutge per un cas de desviament de fons.

–Corriere della Sera: La filla del rei Juan Carlos, encausada per corrupció: la corona d'Espanya trontolla.

–La Repubblica: Espanya: la infanta Cristina, implicada en corrupció. La investigació fa perillar el tron del rei Juan Carlos

o0o

El jutge cita com a imputada la infanta Cristina en el 'cas Urdangarin' (El País 03/04/2013)
El fiscal del cas, Pedro Horrach, ja ha anunciat que presentarà recurs d'apel · lació contra la decisió. +

ESPECIAL Tota la informació sobre el 'cas Urdangarin'
 
La casa reial pressiona el jutge (Vilaweb 04.04.2013)


Es declara sorpresa per la decisió d'encausar la infanta Cristina 
· Feip de Borbó demana 'prudència i valentia' als jutges.
La primera reacció de la casa reial espanyola a l'encausament de Cristina de Borbó en el cas Nóos va ser dir que no comentava pas decisions judicials. Però poc després, arran de la decisió de la fiscalia anticorrupció de recórrer l'encausament, la mateixa font anònima de la Zarzuela va subscriure la posició del fiscal i va expressar 'estranyesa' pel fet que el jutge instructor decidís ara d'encausar la filla del rei. El PSOE ja ha demanat a la casa reial que sigui neutral i que deixi actuar la justícia. +

Juan Carlos, a la corda fluixa (Vicent Partal / Vilaweb 04.04.2013)
'El jutge diu allò que tots sabem: que aquells negocis tan estranys no s'haurien fet si no hi hagués figurat la casa reial' +


Demanen explicacions al congrés sobre l'herència suïssa de Juan Carlos (Vilaweb 02.04.2013)
Ja ho han anunciat PSOE, IU, ICV, BNG i UPyD
La majoria de partits de l'oposició al congés espanyol han anunciat iniciatives parlamentàries per l'herència que el rei Juan Carlos va rebre presumptament del seu pare procedent de comptes suïssos i que ha destapat aquest cap de setmana el diari El Mundo. Segons aquest diari, el rei va rebre per aquest concepte 375 milions de pessetes, uns 2,25 milions d'euros. + 

El PP rebutja investigar l'herència del rei perquè "pertany al passat" (Público 01.04.2013) 
Hernando assegura que els 2,2 milions d'euros que Don Joan va deixar al seu fill a Suïssa són assumptes que "no sap si han succeït o no", però que estan "fora de lloc". +

o0o

Vinculen al president de Galícia amb capo del narco (Armando G. Tejeda / La Jornada 02/04/2013)
El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, apareix en fotografies publicades a la premsa espanyola en companyia d'un narcotraficant condemnat per delictes com venda i distribució de drogues i comerç il·legal de tabac. Les imatges, preses a finals dels 90, han provocat un escàndol. El Partit Popular (PP) governa Galícia gràcies a una campanya en la qual va acusar els adversaris de corrupció. +

El PP vol posar ara límits als mitjans de comunicació
El president madrileny vol vetar la publicació de fotos com les de Feijóo amb un conegut narcotraficant.

Les increïbles excuses de Feijóo per la seva relació amb 'Marcial de l'Illa'
Dorado, era el contrabandista més famós de Arousa des dels 80, va ser detingut el 1990 a la 'operació Nècora' i va subornar entre 1997 i 1998 a guàrdies civils perquè fessin els ulls grossos. +

Una de les fotos de Feijóo amb el narco Marcial Dorado.
La publicació a El País de tot un seguit de fotografies del 1995 on apareixen en un iot el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, amb l'històric contrabandista Marcial Dorado Baúl, ha trasbalsat la política gallega. Segons el diari, tots dos mantenien una estreta relació d'amistat a mitjan anys 1990, quan Feijóo ocupava alts càrrecs tant al govern gallec com en l'espanyol. +

La mare coratge gallega fa avergonyir Feijóo: "Tots coneixíem Marcial Dorado" (Píblico 03/04/2013
Carmen Avendaño, presidenta de l'associació Érguete, una de les primeres que va destapar el problema de la drogoaddicció, assegura que "tots els gallecs" coneixien el narco en l'època en què el president de la Xunta compartia el seu "oci" amb ell. +

Precedents:

Narcos La ruta de la impunidad (Del PP a Intxaurrondo)
(un vídeo de Kale Gorria molt il·lustratiu ) 

El documental narcos, la ruta de la impunitat (2001), Produït per Kale Gorria, intenta demostrar i desvetllar l'entramat mafiós del narcotràfic i la prostitució.

"Narcos, la ruta de la impunitat" és un documental amb informació exclusiva sobre el món del narcotràfic i sobre els seus orígens a Galícia i al País Basc. S'hi revelen les connexions que hi ha entre els capos, els polítics i la Guàrdia Civil. 

Ja és sabut per molta gent que les raons d'Estat mouen les cireres, però no sempre és conegut l'entramat mafiós que mou a un poder constituït. Per sort, aquest documental revela i demostra fefaentment la implicació d'alts comandaments de la classe política, dels cossos repressius de l'Estat, dels mitjans de comunicació oficials i, sobretot, de poderosos grups econòmics en el negoci del narcotràfic i la prostitució. Impressionant, revolucionari i atrevit treball de Kale Gorria. +


Mariano Rajoy, a bordo del
Moropa', en Cambados, el
19 de mayo de 2009. efe

El PP gallec celebra un acte amb Rajoy al vaixell d'una família de narcos Pere Rusiñol / Público 28/03/2011
El líder conservador dóna el tret de sortida a las europees de 2009 a bordo del 'Moropa'. Pertany al clan del traficant "mes important d'Espanya", segons la Policía. +

"Els capos van discutir a Cambados quant aportarien a Aliança Popular" Henrique Mariño / Público 03/04/2013

Les fotos de Feijóo amb Dorado noves sospites de finançament il·legal del PP Aana Pardo de Vera / Público 02/04/2013

... i embolica que fa fort

Els papers secrets de Bárcenas (Cas Bárcenas)

Aznar va rebre classes de golf per 1,5 milions de pessetes que va pagar l'Ajuntament de Madrid (Público 03/04/2013)
El Club de Campo de la Villa de Madrid va pagar 285 hores de classes particulars a l'expresident i la seva família, segons consta en quatre factures emeses per la pròpia empresa. +

Compromís insta Fabra a consultar agendes per saber si Camps va anar a la Zarzuela (Vilaweb 04.04.2013)
Enric Morera diu que la reunió amb Barberá va servir per a fer negocis amb Urdangarin.
El síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Enric Morera, va registrar ahir una pregunta adreçada al president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, la presència de l'ex-president Francisco Camps en una reunió amb Urdangarin. +


Oriol Pujol, citat a declarar el 16 d'abril pel cas ITV (Vilaweb 04.04.2013)
El dirigent de CDC, Oriol Pujol, ha estat citat a declarar el 16 d'abril com a encausat per la presumpta vinculació amb la trama de les ITV, segons que han confirmat fonts del partit. És acusat de tràfic d'influències. +

El dirigent de CDC va delegar els càrrecs del partit i del grup parlamentari (Vilaweb 19.03.2013)  

o0o

19 de març 2013

La impactant entrevista de la televisió sueca a l'abat del Valle de los Caídos

La lluita per treure les restes de familiars d'allà, al documental de TV3 'Avi, et trauré d'aquí!'


TV3 ha estrenat el documental 'Avi, et trauré d'aquí!', dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, que tracta de la lluita d'uns quants catalans per treure les restes dels seus familiars del Valle de los Caídos, un monument únic al món, tant per les dimensions com per la vinculació amb la dictadura. El documental ha tingut de seguida un gran impacte a la xarxa, i l'etiqueta #ettrauré ha estat 'trending topic' destacat. Els autors no van aconseguir parlar amb l'abat del Valle de los Caídos, Anselmo Álvarez Navarrete, que es va negar a parlar. Però el 2008 sí que ho van poder fer dos periodistes suecs: Martin Jönsson i Pontus Hjorthén, que van realitzar per a la televisió SVT el documental 'Mari Carmen España', que tracta els crims del franquisme.

Segurament la seva condició de suecs els va permetre d'accedir-hi amb més facilitat.En aquest vídeo es pot veure un fragment del documental, justament el de la impactant entrevista a Álvarez Navarrete:


Ací també podeu veure el documental íntegre que ha emès TV3, 'Avi, et trauré d'aquí!'

 
El documental explica la lluita de Joan Pinyol, nét d'un republicà que va ser exhumat de la fossa on era enterrat i portat al Valle de los Caídos sense el permís de la família. Durant anys van portar-li flors al cementiri de Lleida. Una investigació de la historiadora Queralt Solé va descobrir que, en realitat, el seu avi reposava al Valle, al costat del seu botxí.

A 'Avi, et trauré d'aquí!' hi ha imatges rodades per familiars de republicans navarresos enterrats al Valle, els únics cossos que n'han sortit mai. Aquelles imatges, enregistrades en súper 8 al començament de la transició, es barregen amb declaracions actuals dels familiars.

El documental ha comptat amb la participació de Joan Salvat, director de 'Sense ficció', i Montse Armengou i Ricard Belis, autors del treball. També hi han assistit alguns dels protagonistes: Joan Pinyol, nét d'un republicà enterrat al Valle de los Caídos; Rosa Gil, néta d'un franquista enterrat al Valle; Queralt Solé, historiadora, i Tario Rubio, pres republicà que va participar en la construcció del monument.

Font: Vilaweb

-:-

10 de març 2013

Presentació a Reus del llibre "El Lokal, des de 1987 un racó llibertari a Barcelona"


Dimecres 13 de març, a les 20h al local de la CGT a Reus (Raval Santa Anna 13, 3r), presentació del llibre "El Lokal, des de 1987 un racó llibertari a Barcelona".

Xerrada a càrrec d’Iñaki Garcia i Pasqual Aguilar, fent un repàs als 25 anys de cultura i pràctica antagonista d’aquest espai de referència del moviment llibertari, antiautoritari i alternatiu situat al Raval de Barcelona.

Organitzen: CGT Baix Camp-Priorat, Jovent Llibertari i LaReus Societat Civil.


Es publica un llibre coral sobre el Lokal, testimoni d’un espai antiautoritari i de lluites de finals de la dècada dels vuitanta fins ara a Barcelona.

Hi ha espais creats pels moviments socials, com el Lokal del carrer de la Cera, que superen el caràcter temporal d’altres iniciatives i esdevenen paisatge actiu de les lluites que emprenem. El llibre que acaba d’aparèixer narra una possible història del Lokal i ho fa des de les vivències de gent que hi va participar. Així, esdevé un testimoni de l’activisme sorgit després de la derrota al referèndum de l’OTAN.

El llibre s’ha publicat en versió catalana i castellana, amb un quadernet d’imatges i un CD amb vint-i-cinc temes inèdits, cedits per grups que han participat en les propostes autogestionàries de la Distri i del col·lectiu del Lokal.

Els impulsors del llibre van plantejar una autoria col·lectiva perquè permetés una narració feta de testimonis de gent que ha passat per l’espai. Setanta-quatre persones han escrit records i reflexions sobre el Lokal a partir de preguntes com «Per què vas participar al Lokal?». Un grup s’ha encarregat de relligar les veus per bastir una visió calidoscòpica del Lokal i, per extensió, de la Barcelona rebel i de la resposta a la globalització capitalista en molts punts del món.

Vint-i-cinc anys d’existència donen per a molt i converteixen els testimonis en cronistes dels canvis històrics en la manera de fer política, en les pràctiques activistes i en els mitjans emprats, cosa que des de la realitat actual arriba a tenir un valor etnogràfic.

El llibre està dividit en tres capítols que aborden la crònica del Lokal des de diferents perspectives. La primera part fa una història del Lokal des de la visió d’un jove que creix i lluita al mateix temps que neix l’espai. Aquest relat s’inicia amb esdeveniments personals i la profusió de testimonis aconsegueix donar una visió global del que ha significat el Lokal en aquests vint-i-cinc anys d’agitació i mobilitzacions.

El segon apartat fa un repàs a l’evolució del Lokal com a col·lectiu i els grups que ha generat el Lokal o que han compartit l’espai en una relació simbiòtica. El tercer capítol s’ha escrit des de la mirada posada en la construcció i la participació en la xarxa de lluites i resistències que arriba fins avui dia.

En aquest tipus de llibres commemoratius existeix el perill de l’autocomplaença, però la contextualització dels fets i les dosis d’autocrítica i humilitat convenients ajuden a superar-la.

Ens trobem davant d’un llibre que fa memòria i arriba fins al present. Un llibre imprescindible per seguir un flux d’idees i de maneres de fer que connecten amb l’actualitat i dibuixen l’origen d’altres formes de fer política. Un text que parla sobre l’esperit col·lectiu, l’autogestió, l’acció directa; i des d’on es poden pescar idees i elements per al debat.

--

Organitzen: CGT Baix Camp-Priorat, Jovent Llibertari i LaReus Societat Civil.
 
o0o

L'Ovidi torna a casa, a Alcoi, per quedar-se


A partir d'aquest dissabte Alcoi compta amb un nou carrer, en aquest cas un Passeig de nom Ovidi Montllor. Així és com la localitat que va veure nàixer al cantautor comença a saldar part del deute que manté, i mantindrà, amb ell per sempre. Ovidi Montllor ha estat un referent de la cultura catalana, i ha portat el nom de la ciutat d'Alcoi arreu del món mitjançant les seues cançons, pel·lícules o poemes. Precisament quan es compliran (diumenge 10 de març) 18 anys de la seua mort, així l'han recordat tots i cadascun dels participants que han pres part de l'acte d'homenatge i descobriment del nom del Passeig Ovidi Montllor, així com de l'escultura 'Faré Vacances' d'Antoni Miró que a partir d'ara presidirà el lloc.

Al voltant de les sis hores de la vesprada de dissabte s'han concentrat al passeig del Viaducte desenes de persones amb la intenció de reprendre els actes d'homenatge que ha vingut realitzant la ciutat d'Alcoi des de fa més d'un any. Entre elles representants de la cultura, de la política i la societat alcoianes i de les nostres comarques. Manel Rodríguez i Jordi Botella ens han oferit poesia, mentre que la Coral Polifònica Alcoiana, Batà i Pau Miquel Soler han estat els encarregats de la música, acompanyats d'Hugo Mas en 'M'aclame a tu'.

També han intervingut l'alcalde d'Alcoi Toni Francés i el regidor de Política Lingüística Jordi Tormo, sota l'atenta mirada del germà d'Ovidi Montllor i de la seua filla, Jana. Precisament aquesta última ha estat l'encarregada de descobrir la placa amb el nou nom del Passeig Ovidi Montllor, entre emocionats aplaudiments dels presents.

Acte seguit han continuat els parlaments i ha estat la Colla de Dolçaines i Tabals la Degollà l'encarregada de tancar l'acte interpretant La Muixeranga.


Tot açò s'ha succeït sota la imponent presència de l'escultura 'Faré Vacances', com dèiem elaborada per Antoni Miró i què ha comptat amb la participació (finançament) dels ajuntaments d’Alcoi, Barcelona, Alqueria d’Asnar, les universitats d’Alacant, València, Politècnica de València-Campus d’Alcoi i Miguel Hernández, les entitats Centre Cultural Ovidi Montllor, Acció Cultural del País Valencià, Comissions Obreres de Catalunya i del País Valencià, els grups polítics PSPV-PSOE, BLOC-Compromís i Esquerra Unida-l’Entesa i l’Estudio VVV.

A partir d'aquest dissabte Ovidi Montllor torna a casa, a Alcoi, per quedar-se. Romandrà sempre al seu Passeig, a pocs metres del lloc on va nàixer i més prop encara de tots els alcoians i alcoianes que l'estimem i el rebem amb els braços i el cor de bat a bat. Benvingut Ovidi!

Amb informació d'ARA

Vídeos: Ovidi Montllor

o0o

7 de març 2013

“Grups autònoms. Una crònica armada de la Transacció democràtica”


El setembre de 1973 era desarticulat el MIL però aquella ràtzia no va acabar amb el moviment autònom armat sinó que el va reforçar. Les accions per intentar evitar l'execució de Puig Antich, primer, i les que es van dur a terme per expressar la ràbia un cop realitzada aquesta, es van estendre com una taca d'oli.

Un any després de la desarticulació de l’OLLA i dels GARI moria el dictador, en poc temps es va passar de lluitar contra una dictadura feixista a fer-ho contra una democràcia capitalista i monàrquica.

Van ser els temps en que el rei jurà els Principios del Movimiento Nacional i la Constitució, el PSOE abandonà el marxisme, el PCE deixà enrere el republicanisme i el capital fonamentà les bases del sistema social que ha acabat esclafant socialment i econòmica la ciutadania de l'estat espanyol.

Fou una lluita que durà poc més de deu anys fins que el 1984 es desmantellaren els darrers grups actius.

Aquest llibre ens apropa als joves que van formar part d'aquells grups autònoms que es van rebel·lar davant de la gran mentida anomenada "transició democràtica" i també al context en el qual van viure: la contracultura, l’autonomia obrera, la clandestinitat i, per suposat, la repressió. La mort del Jebo, en esclatar-li l’artefacte que manipulava a Tolosa de Llenguadoc o l’assassinat de l’Agustín Rueda a la presó de Carabanchel formen part de la nostra història silenciada.

Autor: Joni D.
Pròleg: Mateo Seguí
Portada: Undergroove aka Dabunker
Edita: El Lokal
Distribueix: Virus
394 pàgines.

1 de març 2013

Puig Antich, aniversari d'un crim legal

La mala consciència que va causar en la societat catalana aquell assassinat legal no es resol amb sentimentalisme.

Salvador Puig Antich
Xavier Montanyà
Vilaweb 01/03/2013

'A Barcelona, el 2 de març de 1974 i essent les nou quaranta hores, s'estén la present diligència per fer constar que a la presó d'homes d'aquesta ciutat ha estat executada per garrot la pena de mort en la persona del reu Salvador Puig Antich.' Ell tenia 26 anys. Ja en fa 39 d'aquell crim legal. Amb els anys, uns quants hem intentat explicar la seva història i la del MIL, amb més fortuna o menys. Hi ha una qüestió clau que sempre ha estat apuntada: la passivitat amb que van reaccionar les principals forces antifranquistes i les classes influents de la societat catalana. Tot va anar massa de pressa, i quan es van despertar ja era massa tard. Un silenci i una inacció que, per alguns, ja deixava entreveure un tàcit acord, per acció o omissió, amb els franquistes.

Per contra, quatre anys abans, hi havia hagut pressió i mobilitzacions arreu --també a Catalunya-- contra les penes de mort a sis militants d'ETA en el procés de Burgos. I aquesta pressió havia aconseguit que s'aturés la maquinària criminal del règim i que les penes fossin commutades. A Salvador i als seus camarades del MIL, aparentment, els van abandonar. Ells eren revolucionaris, no s'alineaven, en absolut, amb les estratègies de l'oposició tradicional. Però això no es podia fer servir per a justificar el silenci oficial majoritari quan es tractava de salvar una vida de la crueltat feixista.

S'acaba de publicar 'Ejecución sumaria' (El Viejo Topo), de Lidia Falcón, una novel·la basada en fets reals que descriu la impotència d'ella i d'un grup de dones d'esquerres que intenten fer alguna cosa per impedir l'execució. Van lluitar, diu, contra l'hostilitat dels dirigents antifranquistes, per mobilitzar una 'indiferent ciutadania barcelonina satisfeta i golafre'. El relat és un fresc de la Barcelona d'aquells anys, sobretot de l'actitud, segons ella, passiva del líders polítics, especialment els de l'organització més forta, el PSUC, i de la burgesia catalana respecte de l'execució imminent. Tot eren excuses i possibilisme, estratègies pactistes amb els feixistes, l'avantsala d'allò que arribaria després de la mort de Franco. 

Falcón descriu la quotidianitat, el sacrifici i els anhels dels militants de base --alguns dels quals, en el futur, se sentiren traïts pels seus líders--, la prepotència de certs dirigents clandestins, els plans burgesos de control futur del poder, de negoci i d'enriquiment immobiliari, i els brutals, sòrdids, mètodes de repressió de la policia. Els retrats d'Antoni Gutiérrez Díaz, Miguel Núñez o Pere Duran Farell, gran aliat de Jordi Pujol,  són reveladors i inquietants. Espatarrant, la sàtira, amb noms i cognoms, de la 'gauche divine'. 

La mala consciència que va motivar en la societat catalana aquell assassinat legal no es resol amb sentimentalisme. Cal fer justícia a la història, reconstruir críticament aquells anys. Lidia Falcón ens n'aporta ara la seva versió. Però la memòria no es conforma, solament, amb la restitució del relat. La memòria també recorre al dret exigint justícia. Actualment, hi ha en procés una querella criminal a l'Argentina per genocidi i crims contra la humanitat comesos a l'estat espanyol entre el 1936 i el 1977. Ja són 150 denúncies, que inclouen els casos de Puig Antich, i els cinc darrers afusellats el 1975, militants d'ETA i del FRAP. També hi ha 6.000 adhesions personals. A Euskadi, s'hi han adherit més de 20 institucions forals i municipals: l'Ajuntament de Vitòria, Arrasate, Ondarroa, Eibar, Sant Sebastià, Rentería, Gernika, Irun, i les Juntes Generals de Guipúscoa, entre més. És la iniciativa legal més sòlida contra la impunitat del franquisme que hi ha hagut mai. A Catalunya, però, de moment, no sembla haver-hi hagut gaire interès institucional a donar-hi suport.