21 de juny 2012

Forcades: "La dictadura financera actual s'ha carregat la democràcia"

Teresa Forcades explica les línies mestres del seu pensament en un interessant llibre d'entrevistes publicat a Edicions DAU

Teresa Forcades, a Barcelona

La monja Teresa Forcades és molt crítica amb el sistema capitalista però també té esperances en un canvi. Així ho ha demostrat en la presentació del llibre 'Converses amb Teresa Forcades' (DAU), escrit amb la periodista Eulàlia Tort, en què ha afirmat que la gent pot canviar aquesta "dictadura financera", que permet "escàndols" com l'especulació alimentària, per una democràcia real. Però perquè la gent sàpiga el que passa, cal llibertat d'expressió, i no la veu en moltes persones que en privat comparteixen les seves opinions, sobre les farmacèutiques o la grip, però no la diuen en públic. Forcades ha estat crítica amb la por i ha explicat que intenta opinar amb honestedat i rigor. Durant un any, la periodista Eulàlia Tort s'ha entrevistat diverses vegades amb Teresa Forcades al monestir de Sant Benet de Montserrat, i el resultat és aquest llibre, "escrit a sis mans" entre Tort, Forcades i l'editor Ton Barnils, presentat aquest migdia a Barcelona. 

Una monja popular 

Després que Forcades es fes molt popular per les seves declaracions contra l'interès de les farmacèutiques en les vacunes durant la crisi de la grip aviària, la monja continua la seva lluita perquè la veritat sobre temes que coneix i l'interessen surti a la llum.

'Converses amb Teresa Forcades' està estructurat en tres blocs. El primer versa sobre la seva biografia i la seva vocació, i Forcades reconeix que li ha fet certa vergonya revelar algunes parts més personals de la seva vida. La segona part és la Forcades més coneguda, la que opina de forma molt crítica sobre la societat actual, i la tercera aborda la seva fe i el seu coneixement teològic. 

Hugo Chávez 

En aquesta tercera part explica la seva defensa d'algunes polítiques d'Hugo Chávez, ja que la seva experiència a Veneçuela li ha mostrat una realitat que no és la que arriba aquí a través dels mitjans. "No el pintaré com un sant", afirma, però vol deixar constància que ella ha vist un "Chávez culte, estrateg, intel·ligent i amorós amb la història del seu país", un país que ha millorat molt en els últims anys en reduir els nivells de pobresa i d'analfabetisme i on ha trobat gent amb ganes de crear un món nou. També posa en dubte que no hi hagi llibertat d'expressió perquè assegura haver vist programes i llibres crítics amb Chávez. 

L'aliment i les editorials 

Forcades ha estat crítica amb la deriva actual de l'economia i la política mundial i ha convidat els ciutadans a posar un "filtre crític" a les opinions dels experts i a lluitar per un món més just. De fet, al seu parer, el que hi ha ara és una "dictadura financera" que "s'ha carregat la democràcia", però creu que entre tots es poden canviar les coses i defensa la importància de no desmantellar l'estat del benestar per preservar la llibertat d'expressió.

Com a exemple de la dictadura financera ha posat Goldman Sachs, que "va tenir la brillant idea als anys noranta d'especular amb les matèries agroalimentàries". Ella és de l'opinió que això és un "escàndol" que s'hauria d'investigar. Forcades lamenta que el món generi menjar per a 12.000 milions de persones i n'hi hagi 37 milions que cada any moren de gana, quan a la Terra hi viuen poc més de 6.000 milions.

Forcades és crítica amb les multinacionals en general i, de fet, només començar la roda de premsa han rebut les grans editorials. Forcades s'ha compromès a no publicar mai un llibre amb una d'aquestes perquè creu que "fan llibres com qui fa patates". La monja ha criticat que les editorials tenen per costum cremar els estocs de llibres que no s'han venut al cap d'uns mesos de sortir al mercat.


Presentació Converses amb Teresa Forcades

o0o

Teresa Forcades: 'S'ha de ser contundent. Vaga general d'un dia? 
No, vaga general indefinida!'

Font: Vilweb


Us oferim, en text, l'entrevista amb Teresa Forcades que aquest cap de setmana hem publicat en vídeo. Dos formats diferents, per a poder aprofundir en el pensament de la teòloga que parla d'un canvi de sistema, i de l'homosexualitat, l'eutanàsia i l'avortament dins dels principis cristians

Hem entrevistat en profunditat la teòloga Teresa Forcades . En aquests moments convulsos i plens de desorientació, Forcades té un discurs didàctic i unes idees pròpies, i es fa escoltar. Fa pocs dies, va pronunciar la conferència inaugural de la Trobada empresarial al Pirineu. Ella, que se situa dins la Teologia de l'alliberament, és contrària al rescat bancari, proposa un canvi de sistema econòmic, demana presó pels responsables de Goldman Sachs… També comenta alguns dels temes més polèmics que apareixen en el llibre 'Converses amb Teresa Forcades' (DAU Edicions), sobre l'homosexualitat, l'eutanàsia i l'avortament dins dels principis cristians. La teòloga és especialment punyent al final de l'entrevista, quan parla de l'avortament i de com interpel·la el Vaticà, que la va sancionar fa tres anys. 

—Com va anar la conferència inaugural de la Trobada empresarial al Pirineu? Sembla un bon símptoma que els empresaris us vulguin escoltar. 

—Això és una trobada d'empresaris, penso que la més important de Catalunya. Aquest any hi han participat unes sis-centes persones, no totes empresàries, em penso que d'empresaris n'hi havia uns tres-cents i escaig. Hi havia molts petits empresaris i mitjans. La meva posició és absolutament favorable a l'empresariat, però no a l'empresariat capitalista, així és com es podria resumir. Aquí al monestir som empresàries, tenim un taller i una botiga de ceràmica, i no donem a l'abast amb les comandes i tenim una persona de fora que hi treballa. A aquesta persona li paguem un sou. Això és tenir una empresa. Jo voldria que això fos una possibilitat per a tothom: tenir iniciatives pròpies i tenir un espai on poder convertir-les en una empresa (una botigueta, un taller... el que vulguis). O sigui, jo no m'imagino una 'societat ideal', on l'estat et digui què pots fer i què no pots fer, per exemple. Ara bé, una cosa és defensar aquest espai d'exercici de les pròpies capacitats i una altra la de muntar una 'empresa' (necessitem un nom nou per això...) en el marc capitalista. Què vol dir per a mi el marc capitalista? Doncs en aquesta conferència vaig concretar-ho en tres aspectes. Llegir més ... 

o0o

Teresa Forcades - Conferencia inaugural Trobada Empresarial al Pirineu
Conferencia inaugural de Teresa Forcades a la 23 Trobada empresarial al Pirineu a la Seu d'Urgell el 7 de juny de 2012. La intervenció de Forcades comença al minut 7.00

Teresa Forcades demana no reconèixer el deute extern
'Cal investigar el deute extern i no pagar el que sigui il·legítim' 

La monja benedictina denuncia que s'està desmantellant l'estat del benestar que 'ha costat sang i revolucions en el segle XX'

La monja benedictina del Monestir de Sant Benet de Montserrat, Teresa Forcades, ha demanat portar els polítics a la justícia per la crisi econòmica com s'ha fet a Islàndia i ha proposat 'fer el mateix que Correa a l'Equador: investigar el deute extern i no pagar el que sigui il.legítim'. Forcades denuncia que s'està desmantellant l'estat del benestar 'per una onada neoliberal' que 'ha costat sang i revolucions en el segle XX' i es pregunta 'si ens permetem mentalment pensar en una alternativa al capitalisme'. Per Forcades, 'el lliure mercat és una fal·làcia que oculta qui i on es regula'.

Forcades ha fet aquestes declaracions en el transcurs de la conferència inaugural de la 23 Trobada empresarial al Pirineu que es fa avui i demà a la Seu d'Urgell. 

Mercat 

'Qui pren les decisions? Qui regula a qui les pren? Qui les coneix? Qui té la responsabilitat d’aquestes decisions? La fal·làcia del lliure mercat amaga on i qui les regula. És un eufemisme o una burla parlar de llibertat en el mercat. Les grans empreses que es deslocalitzen cada dia ho tenen més fàcil per operar a nivell internacional, mentre que els treballadors no, cada dia tenen lleis d’immigració més estrictes i tenen el moviment més controlat. No formen part els treballadors del mercat en aquest sentit ampli? Es pot considerar doncs lliure aquest mercat si no contempla tots els seus membres?' 

Marc capitalista 

'Fins fa poc parlàvem de capitalisme salvatge als EUA, però a Europa es parlava de capitalisme de l’estat del benestar. El benefici no pot ser l’últim marc de presa de decisions perquè això no crea relacions igualitàries, provoca diferències entre rics i pobres. No tothom neix amb la mateixa intel·ligència, talents o oportunitats. En el marc del capitalisme salvatge, la societat no té responsabilitat per compensar-ho. Les compensacions de l’estat del benestar, que han costat sang i revolucions durant el segle XX, s’estan desmantellant en els últims anys d’ofensiva neoliberal.'

'Elements com l'ensenyament, la salut, l'habitatge i l'alimentació haurien de quedar al marge de l’especulació', ha dit Forcades, i ha defensat que 'el millor sistema no és el que té com a objectiu la maximització del benefici sinó la germanor'. 'Les 500 empreses més grans del planeta tenen un benefici que equival al 51% de la riquesa del món', ha afegit. 

Antropologia i capitalisme 

'Una persona pot crear una empresa i d’altres persones poden treballar per a aquesta persones. Una persona ven part de la seva capacitat de treball a través d’un contracte a un empresari i aquest últim té un benefici i gaudeix del dret del marge de benefici. Des d’un punt de vista antropològic això provoca una anàlisi: Què ocorre amb la relació contractual quan falla l’ètica?'

o0o

Teresa Forcades, directora convidada de VilaWeb 
Font:
La monja benedictina, Teresa Forcades, és la catorzena convidada de 'Quinze directors per un dia'.

Informació relacionada:

CAMPANES PER LA GRIP A
TERESA FORCADES, doctora en Salut Pública, fa una reflexió sobre la història de la GRIP A, aportant dades científiques, i enumerant les irregularitats relacionades amb el tema.

A YouTube

o0o

Tàpies corporal

La fundació del pintor explora l'obsessió de l'artista pel cos a través d'una setantena d'obres fetes en els últims tretze anys

‘Matèria-Consciència' (2006) és una de les pintures que s'exposen de peu a la mostra
de la Fundació Tàpies, així com ‘Cos lligat‘ (2010), al fons Foto: JOSEP LOSADA
22/06/2012 - Barcelona 
Montse Frisach / elpuntavui.cat 

Braços, cames, sexes, ventres, pèls, aixelles, pits... formen part intrínseca de l'obra d'Antoni Tàpies. Són, potser, els elements més recognoscibles en la pintura de l'artista, mort el mes de febrer passat, i que més ens recorden la fragilitat i a la vegada l'esplendor de la condició humana. El cos com a essència i des d'on el pintor s'expressa. El cos com a font de plaer i de celebració en la sexualitat, però també el cos que pateix dolor i degradació sigui per la malaltia o per la tortura i la mort.

Univers físic

Tot aquest univers immensament físic de Tàpies és el que mostra l'exposició Cap braços cames cos, que es pot veure a partir d'avui a la fundació del pintor de Barcelona. Centrada en el treball dels últims tretze anys, l'exposició pren una significació especial després de la mort de l'artista, encara que estava programada prèviament.

Del comissariat de l'exposició se n'han encarregat la directora de projectes de la fundació, Laurence Rassel, i el fill del pintor Miquel, que han treballat conjuntament des del mateix estudi de l'artista, d'on han sorgit 56 de les 74 obres que conformen l'exposició.

El cos va ser un tema recurrent en l'obra tapiana des dels seus inicis i primers autoretrats. Ja el jove Tàpies està profundament marcat per una greu afecció pulmonar. “La condició humana no és només un tema filosòfic i espiritual en Tàpies, és també un tema polític, perquè és el cos el primer que pateix en un moment de guerra o de conflicte. Evidentment, també hi ha el tema de la sexualitat. Tot passa pel cos”, explica Rassel.

Malgrat que el cos sigui un element fonamental de l'obra de l'artista, Miquel Tàpies no nega que aquest element es va intensificar en els últims anys amb la vellesa, i ho exemplifica amb una anècdota des de la seva experiència familiar: “Hi va haver un moment que l'Antoni es va adonar que se li feia molt difícil posar-se els mitjons. Aquesta banalitat fa que Tàpies torni de ple a recórrer al cos amb intensitat.”

Muntatge inusual

La presència del cos és aclaparadora en les pintures de Tàpies, sobretot quan les podem observar de ben a prop, perquè és un dels grans encerts de l'exposició és haver instal·lat algunes obres de peu i a l'altura de l'espectador. Això permet una contemplació inusual i molt física de la pintura, a mida humana, que permet donar-la volta a la peça i veure el suport per darrere, amb la signatura de l'artista i les etiquetes d'identificació de les exposicions per on ha passat. “És entrar en un certa intimitat de l'obra”, diu Rassel. En certa manera, recorda, “aquesta posició de l'obra és gairebé la mateixa de les peces a l'estudi de Tàpies, de peu i repenjades contra la paret”.

Els cossos de Tàpies apareixen en circumstàncies molt diferents: estirats com a la impressionant Matèria-Consciència (2006), directament assassinat en una evocació molt oberta de la passió de Jesucrist a la imponent Composició i corda (1999); o obertament sexual, com la masturbació que apareix a Cos amb tres ics (2001). A la planta subterrània, s'exposen obres sobre paper de sèries com Làtex (1999) i o Vint-una invencions (2001).

A la mostra s'ha inclòs una de les últimes obres de Tàpies, Llop, feta l'estiu passat en la qual un animal amenaçador sembla simbolitzar el presagi de la propera mort.

Fundació Tàpies. aragó, 255. barcelona. fins al 4/11

‘Cames' (2001) Foto: FUNDACIÓ TÀPIES, VEGAP, GASULL FOTOGRAFIA.
o0o

28 de maig 2012

29/2005-IP: L’informe secret de la sanitat catalana

· Per Albano Dante Fachin / Cafeambllet.com

(Los vídeos en castellano, aquí)
 
Fa poques setmanes va arribar a la nostra redacció un document molt delicat: el que explica la història de l’Informe 29/2005-IP de la Sindicatura de Comptes. L’informe 29/2005-IP  va trobar greus irregularitats a la Corporació de Salut Maresme i La Selva. Però aquell informe mai va veure la llum. En aquests dos vídeos expliquem la història d’aquest informe que implica a persones molt destacades de la política catalana.

Part I


Part II


Per veure la investigació completa fet pel cafèambllet sobre la Corporació de Salut Maresme i La Selva, click aquí

-.-

Centenari del naixement d'Avel·lí Artís-Gener, Tísner


(Barcelona, 28.05.1912 - 07.05.2000)
Avel·lí Artís-Gener (Barcelona, 1912 - 2000), més conegut com a “Tísner”, va ser novel·lista, periodista, dibuixant i pintor. Va ser redactor a publicacions com L'Opinió i La publicitat. També va publicar caricatures satíriques a El Be Negre.

Combatent voluntari durant la guerra civil, un cop acabada va haver d’exiliar-se a Mèxic on continua amb les tasques periodístiques amb revistes com Pont Blau i La Nova Revista. A l’exili mexicà coincideix amb altres escriptors, especialment amb el seu cunyat Pere Calders.

Torna a Barcelona el 1965 exerceix de periodista i ninotaire, col·laborant en diferents mitjans com Tele-Exprés, El Noticiero, i l'Avui. És a La Vanguardia on hi té una secció fixa: els mots encreuats.

Durant la seva trajectòria va obtenir, entre d'altres, el premi Prudenci Bertrana per Prohibida l'evasió; el Sant Jordi, amb L'enquesta del canal 4; i el Ciutat de Barcelona i el de la Crítica Serra d'Or amb els llibres de memòries Viure i veure. També ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi i amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Font: Gen.Cat

Josep Maria Espinàs, entrevistava a l'any 1984 a Avel·lí Artís-Gener

El programa 'Identitats', dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs, entrevistava el 31 d'octubre de 1984 l'escriptor i periodista català Avel·lí Artís-Gener.

Principals actes de la celebració  

L’scrabble en català 
Partida simultània d'Scrabble
Palau Moja (Carrer Portaferrissa, 1)
27 de maig de 2012, de 10 a 13h

Tísner no només va ser un jugador empedreït d’scrabble, sinó també un dels artífexs de la versió catalana d’aquest joc de paraules. Per retre-li homenatge, alguns jugadors protagonitzen una partida en memòria seva.

Amb Oriol Comas, Màrius Serra i Miquel Sesé (organitzadors) i jugadors d’scrabble.
Organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes 

Records a la premsa
Dilluns dia 28 de maig, data del naixement de Tísner, acció sorpresa a l’Ara, El País, El Periodico, El Punt- Avui, La Vanguardia.
Coordina Màrius Serra. Impulsa ILC 

Escriure en temps difícils
Exposició itinerant dedicada a Tïsner, Calders, Sales i Ferrater Mora. 

Cicle de conferències i lectures “Escriure en temps difícils”
Quatre sessions d’iniciació a la lectura i tria de textos de Tísner, Calders, Sales i Ferrater Mora.
Impulsat per la ILC i organitzat amb l’Ateneu Barcelonès.

Vida i obra d’Avel·lí Artís-Gener, per Joaquim Carbó. Posterior lectura de fragments de l’obra d’Avel·í Artís-Gener. A l’Ateneu Barcelonès.
Dimarts, 3 de juliol de 2012, a les 19h

 Font: Vilaweb.cat
-.-

23 de maig 2012

Un spot alternatiu sobre la Marató de la Pobresa triomfa a la xarxa

Vídeo crític amb la Marató de la Pobresa
David Fenàndez / La Directa 23/05/2012

De l'abisme antagònic: de tot el que distancia la caritat que humilia de la solidaritat que transforma, ha nascut 'No falten cadires, sobra cinisme'. Un treball audiovisual que qüestiona obertament la Marató de la Pobresa de TV3 i aquells que la patrocinen (Abertis, La Caixa, Movistar, entre d'altres). En menys de 12 hores, el vídeo ha multiplicat per 10 les visites rebudes per l'anunci oficial de la Marató a Youtube i ha superat les 22.000 visualitzacions.

Sobren cínics i cinisme
El treball, una lectura crítica i contrapublicitària que imita i replica l'anunci oficial, ha estat impulsat des dels moviments sociopolítics sabadellencs. Membres del SIPS, l'MPS, la PAHC, la CUP i la comunitat amazigh han prés part per criticar la hipocresia d'aquells emporis econòmics que desnonant (La Caixa), acomiadant amb beneficis (Telefònica) o enriquint-se amb autopistes amortitzades (Abertis) pretenen, en una operació de marketing, presentar-se com agents actius en la lluita contra la pobresa, l'exclusió i la marginació social.

Pobresa als Països Catalans
Una pobresa que afecta avui 1'3 milions de persones a Catalunya -2'7 milions als Països Catalans- i que no és de nou encuny. La pobresa a Catalunya és crònica i està cronificada: des de fa tres dècades, situa un 20% de la població en paràmetres de vulnerabilitat i exclusió. Els darrers cinc anys de crisi han aguditzat l'empobriment, que ja afecta una de cada cinc persones a Catalunya. La població major de 65 anys és el col·lectiu més vulnerable amb una taxa de risc a la pobresa del 25,1%, seguida dels menors de 16 anys (23,4%). 1 de cada 5 llars catalanes té uns ingressos anuals inferiors a 14.000 euros mentre el 32% de les llars catalanes tenen la percepció d'arribar a finals de mes amb dificultat.

Les darreres dades disponibles sobre l’index de Gini català, que mesura les desigualtats, descriuen una estructura social on el 20% més ric de la població accedeix al 37% de la renda, mentre el 20% més pobre només accedeix al 7,9%. El 10% de les llars més favorides a Catalunya ingressen 7,6 vegades més que el 10% de les llars més pobres. A l’Estat espanyol, el 10% més ric controla el 41% de la riquesa i l’1% més ric detenta el 18,23%.

Empreses que mai perden i sempre guanyen
Aquesta realitat social conviu amb un beneficis extraordinaris de les majors empreses de l'IBEX 35 -entre elles, algunes de les patrocinadores- que en els darrers cinc anys de crisi han guanyat més de 230.000 milions d'euros en beneficis nets. I amb un frau fiscal català que s'apuja als 16.000 milions, quan la millor previsió de la Marató és superar els 10 milions de recaptació. El cas de CaixaBank, una de les entitats que donen suport, és paradigmàtic. Des de l'inici de la crisi ja ha guanyat 8.612 milions d'euros en beneficis nets: 4'7 milions d'euros al dia, 200.000 euros l'hora, 3.000 euros al minut, 55 euros al segon. Només dos dies de guanys de 'la Caixa' cobririen els objectius de la Marató. És per aquest motiu, que el vídeo apel·la, front la caritat oficial, a "la solidaritat, la consciència i la lluita". I ho fa afegint un altre element d'actualitat: els mossos d'esquadra de paisà i braçalet que han perimetrat les darreres mobilitzacions socials contra les retallades. Una metàfora que recorda l'antològic 'Diccionari del Nou Ordre Mundial' d'Eduardo Galeano, quan escrivia: "Riquesa: segons els rics, no produeix la felicitat. Segons els pobres, produeix quelcom força semblant. Però les estadistíques indiquen que els rics són rics perquè són pocs, o les forces armades i la policia se n'ocupen d'aclarir qualsevol possible confusió al respecte".

L'economista Josep Maria Busqueta, del setmanari d'Economia Crítica Taifa, ja va escriure la setmana passada una dura anàlisi titulada "La Marató per la pobresa: un exemple per entendre la dinàmica present i futura del capitalisme". Fins i tot dins de la casa, el periodista de TV3 Joan Carles Peris ha escrit un post al seu bloc reclamant que s'informi sobre les "causes reals" d'una pobresa que és estructural.


La Marató de TV3: #sobrencadires
-·-

REFLEXIONS SOBRE LA MARATÓ DE LA POBRESA


Font: Té la mà Maria 23/05/2012 

Que el Govern que més ha contribuït en generar misèria en tota la Història de Catalunya, ara tingui la cara dura de fer una pornogràfica “Marató de la Pobresa” a la televisió pública és, sens dubte una repugnant mostra d’hipocresia galopant. És una broma de mal gust que la televisió pública recapti diners per a que "ningú quedi fora de joc" després de la retallada i tancat el grifo de la Renda Mínima d'Inserció (la eina més potent que es tenia contra l'exclusió i pobresa), imposat el pagament de les receptes mèdiques, retallat la sanitat, l'educació, apujat el transport públic. La Marató per la pobresa de TV3 del proper 27 de maig, que en tot cas hauria de ser “contra” i no “per” la pobresa, és un insult a la intel·ligència, ens prenen per rucs. Ens estan robant a la cara i després tenen la barra d’intentar-nos fer creure que no hi ha lladres, que tot plegat passa per que si, que és un fet natural. En comptes de potenciar una falsa solidaritat aprofitant-se dels sentiments nobles de la gent el que han de fer és tornar-nos els diners! Hem de ser valents i valentes i sortir al carrer a lluitar en comptes de plorar i practicar la caritat.

Les empreses que “aporten” diners a aquesta campanya, per tal de rentar-se la cara: 

-ABERTIS, l’empresa que cobra tots els peatges a Catalunya, va augmentar el 2011 un 8% els seus beneficis fins als 720 milions d’euros, al mateix temps que redueix la seva plantilla en 400 treballadors. Tot un exemple d’ètica !

-La Caixa, com no, també hi participa, després de rebre 977 milions públics del FROB i acomiadar 3.500 treballadors en el seu procés de fusió.

-Movistar: va tancar 2010 amb un augment dels beneficis del 31% (uns 10.000 milions). Tot i això ha anunciat un ERO per a 8.500 treballadors, al mateix temps que reparteix 450 milions en primes per a directius.

-Pricewaterhouse-Coopers: empresa que es dedica a l’auditoria financera. Assessorava Lehman Brothers el 2008, quan es va enfonsar. El seu president a Espanya era llavors Luis de Guindos, actual Ministre d’Economia. Actualment assessora a la Generalitat de Catalunya en com fer les retallades en Sanitat.

-El Corte Inglés: empresa que va aplicar primer la reforma laboral, fent centenars d’acomiadaments per absències justificades al treball.

 El procés d’atorgament de les ajudes es farà mitjançant un grup assessor format, entre altres, per:

-Jaume Lanaspa Gatnau, President de la Fundació La Caixa (entitat que té un pressupost de 168.929.000 euros anuals).

-Josep Santacreu de DKV (empresa d’assegurances mèdiques privades que l’any passat va obtenir uns beneficis de 37,69 milions d’euros)

-Salvador Cardús Ros (col·laborador de La Vanguardia, Grup Godó)

-Anna Mercadé Ferrando, Cambra de Comerç de Barcelona (Patronal dels empresaris comerciants de Barcelona)

Lamentablement serà un esforç estèril si el que es vol és eliminar la pobresa.  I serà molt trist perquè s’estarà enganyant als milers de persones de bona fe que participin d’aquesta iniciativa que només està pensada per netejar la cara a un govern que aplica unes polítiques amb uns resultats totalment oposats als objectius que predica als quatre vents.

-·-

22 de maig 2012

Un pito, una pilota i una copa de l'aimant de la cacera

Estan ben sonats tots plegats ...

Tot plegat per uns xiulets, una pilota i una copa de l'aimant de la cacera ... quin rebombori!


 o0o


Ho sento, però aquesta senyora Esperanza Aguirre y Gil de Biedma, condesa de Murillo y grande de España, de cada dia més em recorda a Klaus Kinski a la pel·licula Aguirre, la cólera de Dios interpretant el paper de Don Lope de Aguirre ... ves que et dic, encara seran parents. Amb el Lope, és clar. Que em disculpi Klaus Kinski , ell no en té cap culpa.

o0o
  
Demana que se suspengui per la xiulada prevista · Basagoiti (PP) li respon que no s'haurien de jugar partits 'amb banderes amb pollastres' · Bosch la qualifica de piròmana, Duran de 'tifosa', Coscubiela diu que tira una cortina de fum · Per Homs és 'd'una altra galàxia'

Font: VilaWeb

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, vol que se suspengui la final de la Copa entre el Barça i l'Athletic al Vicente Calderón i que es faci 'a porta tancada en una altra banda' per por de la xiulada contra els Borbons mentre soni l'himne espanyol. 'Els ultratges a la bandera o a l'himne són delicte tipificat pel codi penal. No es pot consentir', ha dit Aguirre en una entrevista a Onda Cero (àudio).

'Aquest és el campionat d'Espanya. Aquesta copa la lliurava el president de la república quan hi havia república, Franco quan hi havia Franco i ara és la copa de sa majestat el rei, però és la Copa d'Espanya', ha dit; i que hi ha molts afeccionats que 'no són nacionalistes, ni separatistes ni antiespanyols'. 'Si volen xiular, doncs miri, el partit no es farà, així de clar.'

També la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáez de Santamaría, ha parlat de la final de Copa, demanant que no es barregessin les reivindicacions amb l'esport. 'L'esport és per a xalar, no per a fer una altra mena de reivindicacions.'

Rosell replica que els culers s'han de poder expressar lliurement

El president del Barça, Sandro Rosell, ha dit que els culers havien de poder expressar 'lliurement els seus sentiments' durant el partit de divendres.

Pel secretari general de l'Esport català, Iban Tibau, les declaracions d'Aguirre són un atemptat a la llibertat d'expressió.

I el jugador del Barça, Gerard Piqué ha manifestat: 'Volem jugar el partit, i concentrar-nos a guanyar la final. Els afeccionats es comportaran amb tot el respecte del món, i tenen dret d'expressar-se com vulguin. Per una altra banda, al país hi ha ara mateix problemes molt més importants.'

Coscubiela: 'Vol desviar l'atenció del dèficit ocult'

Joan Coscubiela, portaveu d'ICV al congrés espanyol, ha acusat Esperanza Aguirre d'aprofitar la final de Copa per 'desviar l'atenció' dels problemes de Bankia i del dèficit ocult de la Comunitat de Madrid.

Bosch també ho considera una cortina de fum

'És una piròmana', ha dit el diputat d'ERC al congrés espanyol Alfred Bosch, a qui no sorprenen gens les paraules d'Aguirre, que són 'el pa de cada dia: 'És una més, ja hi som acostumats. Ho fa servir de cortina de fum per amagar els seus problemes'.

Basagoiti, contra les banderes 'amb pollastre'

Aguirre ha tingut una resposta ràpida i contundent justament des de les files del PP. El president del PP basc, Antonio Basagoiti, ha defensat el dret de l'afecció del Barça i de l'Athletic de gaudir de la final de copa. I ha dit: 'S'hauria de suspendre la final de Bucarest [de l'Europa League, entre l'Athletic i l'Atlètic de Madrid], on hi havia banderes amb l'àguila, les banderes amb pollastres que no són ni constitucionals ni democràtiques.'

Duran i Lleida defensa la llibertat d'expressió

El portaveu de CiU al congrés espanyol, Josep Antoni Duran i Lleida, troba 'fora de lloc' que Esperanza Aguirre es dediqui a parlar de la final de la Copa per comptes d'ocupar-se del dèficit de la seva comunitat. 'No crec que tingui res a dir, una 'tifosa' del Reial Madrid', ha dit Duran, que ha defensat la llibertat d'expressió i que la gent pugui xiular, si vol.

Santiago Espot compara Aguirre amb Primo de Rivera

Santiago Espot, president de Catalunya Acció, ha comparat Aguirre amb Primo de Rivera i troba que la proposta de la presidenta madrilenya és la mateixa que va fer el dictador espanyol el 1925 quan va tancar el camp del Barça per una xiulada.

o0o

El TSJ de Madrid dóna la raó a la Falange · Permet la manifestació contra els seguidors del Barça i l'Athletic el mateix dia del partit

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha permès a la Falange de manifestar-se divendres a la capital d'Espanya, coincidint amb la final de la Copa entre el Barça i l'Athletic. La sala de contenciós-administratiu ha admès el recurs interposat per la Falange, un dels convocants de la manifestació ultra, contra la resolució dictada per la delegada del govern espanyol de Madrid, Cristina Cifuentes, que va canviar la data de la manifestació per evitar incidents entre l'extrema dreta i els afeccionats del Barça i l'Athletic.

Ara el tribunal madrileny ha deixat sense efecte l'ordre de la delegació espanyola.

La manifestació es presentava com una 'resposta a les provocacions' del seguidors del Barça i l'Athletic. Entre els convocants hi ha, a més de la Falange, el sindicat TNS, les joventuts de la Falange, Patriotas, Plataforma Memoria y Lealtad, In Memoriam Juan Ignacio, Hermandad de la Vieja Guardia, Alternativa Española i Hermandad de Banderas de Falange. Diuen que volen respondre a l'insult 'a tot Espanya i tots els espanyols' que representa la xiulada contra l'himne espanyol prevista pels seguidors catalans i bascos a l'estadi Vicente Calderón, tal com va passar fa tres anys a València (vídeo).

o0o

I embolica que fa fort ...

Crida a reivindicar les seleccions nacionals a la final de la Copa


Les plataformes basca, catalana i gallega pro-seleccions han presentat un manifest al congrés espanyol

Les plataformes basca, catalana i gallega pro-seleccions nacionals s'han unit per presentar al congrés espanyol un manifest (pdf) per defensar el dret de participar en competicions internacionals. A la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, ESAIT i Siareir@s Galeg@s els han acompanyat alguns diputats gallecs, bascos i catalans. Han fet una crida a les aficions del Barça i l'Athlètic de Bilbao a aprofitar la final de la Copa per defensar els drets de les seleccions ensenyant les banderes i els símbols nacionals de Catalunya i el País Basc.

Les tres entitats han volgut deixar clar que fan una crida en positiu, no contra ningú sinó per reivindicar la presència dels equips nacionals en les competicions internacionals.

Per part de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes han intervingut el vice-president Sergi Blázquez i el coordinador Francesc Serra. Per part d'ESAIT, Iñigo Santxo i Martxel Toledo. I per part de Siareir@s Galeg@s, David Rodeiro i Alexandre Sanmartín.

Els grups polítics presents que hi han donat suport han estat Amaiur, amb Rafael Lareina i Xavier Mikel Errekondo; Unió Democràtica de Catalunya, amb Marta Surroca i Eva Parera; Convergència Democràtica de Catalunya, amb Josep Maldonado i Jordi Jané; Esquerra Republicana de Catalunya, amb Joan Tardà, Alfred Bosch i Teresa Jordà; Iniciativa per Catalunya-Verds, amb Joan Coscubiela i Laia Ortiz; i el Bloque Nacionalista Galego, amb Olaia Fernández Davila.



o0o

Via llibre 22/05/12. Pere Calders,Tísner, Pius Alibek ...


"Via llibre" commemorarà el centenari del naixement dels escriptors Pere Calders i Tísner, en un programa que dedicarà a l'exili. A partir de les 21.45, farà un primer viatge a Mèxic per descobrir com va ser l'exili d'aquestes dues figures clau de la literatura catalana, i com aquest exili va afectar la seva obra, al llarg dels molts anys que van passar exiliats a Mèxic. 

D'altra banda, oferirà una conversa entre Pius Alibek, un iraquià instal·lat a Barcelona des de fa trenta anys, i Olga Merino, una periodista i escriptora que ha voltat pel món fent de corresponsal. Tots dos presenten novetat: Pius Alibek, "El dol del quetzal"; i Olga Merino, "Perros que ladran en el sótano". 

Finalment, es farà un repàs de la vida de Neus Català, que va patir els rigors del camp de concentració nazi de Ravensbrück i que ara ha estat protagonista de la novel·la de Carme Martí "Un cel de plom". Martí parlarà de com ha sigut la seva relació amb Neus Català durant el procés d'escriptura.

o0o

El pare Alejandro Solalinde, amenaçat de mort a Mèxic. Els Matins TV3

Parlen amb el pare Alejandro Solalinde, mexicà que ha rebut amenaces de mort per “ajudar” els altres. 
Els matins de TV3
Alejandro Solalinde
Ja era hora que aquí, a "casa", el pare Alejandro Solalinde sortís a algun mitjà de comunicació massiu i que a banda de parlar de la seva situació (ben fotuda, per cert) també el deixin explicar breument el calvari que passen els migrants centreamericans. Molts d'aquests migrans, trobaran la fi d'aquest calvari sota terra, en una fosa comuna o bé en un senzilla tomba d'un cementiri qualsevol d'un poble qualsevol, sense cap nom, sense cap flor ...  D'altres quedaran amputats, mutilats o trinxats sota les rodes de “La Bestia”.
Llàstima de no haver aprofundit una mica més en l'entrevista. De fet, la presentadora tampoc és una Carmen Aristegui o Blache Petrich o una Mònica “Terribles”... En fi, menys és res.
Salutacions. 
L'ombra
PS. Aquí us deixo una mica més d'informació sobre qui és el padre Alejandro Solalinde, el que fa ... , del projecte que dirigeix:
Més ...  
Sobre el pare Alejandro Solalinde


Un vídeo una mica més profund .... 
 o0o 

7 de maig 2012

"Hellas Hell: L'infern dels refugiats a Grècia"


"Hellas Hell" és el relat de la situació de desemparament que viuen milers de sol · licitants d'asil i refugiats a Grècia.

La pressió de fronteres ha traslladat gran part del flux migratori cap a la frontera greco-turca. Els migrants que aconsegueixen entrar al país hel · lè es troben desatesos i sense eines amb què sobreviure. Per escapar de Grècia es dirigeixen a les ciutats portuàries de Patras i Igoumenitsa on cada dia es juguen la vida intentant amagar-se en un camió rumb a Itàlia.

"Hellas Hell" és un projecte periodístic multimèdia independent i de llicència lliure. Ha estat realitzat per la periodista i editora multimèdia Romina Peñate, l'editor web Antonio Rull i el fotoperiodista Gabriel Pecot; partint de la premissa que és possible i indispensable produir periodisme de qualitat.
  
Més informació a hellas-hell.eu

Volem explicar més històries.
Els ajudes? hellas-hell.eu/colabora
 

-o0o-

Les claus de l’èxit de “Golden Dawn”, el nazisme grec sense complexos.

Font: Arqueòleg Glamurós 7 de maig de 2012

Les eleccions legislatives gregues d’ahir, tot i l’èxit de l’esquerra alternativa Syriza, ens van deixar l’amarg regust de l’entrada del partit neonazi “Golden Dawn“, que obtenia el 7% de vot i 21 diputats, quan en anteriors comicis era un irrisori grupuscle marginal amb menys del 1%. Analitzem les claus del seu èxit

“El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”. GRAMSCI
Aquest partit va un pas més enllà del que representa el Front Nacional a França o PxC a Catalunya, doncs en aquest cas no es molesten en disfressar-se de demòcrates sota la fal·lacia eufemística d’”identitaris“. En el cas del partit grec llueix obertament un emblema que recorda a l’svastica, tenen forces paramilitars uniformades que apallissen i apunyalen immigrants, realitzen la salutació romana, tenen creences neo-paganes i veneren l’ocultisme nazi (que alternen amb l’ortodòxia cristiana grega), editen llibres anti-semites, defensen la superioritat de la “raça hel·lènica“, han profanat monuments a Holocaust i mostrat suport al KKK o als afrikaners sudafricans. 


Aquest grillats proposen augmentar el pressupost de Defensa (elevadíssim i principal causa del dèficit grec) per tal d’envair la República Iugoslava de Macedònia, ja que consideren que forma part del seu espai vital, mentre reivindiquen obertament la dictadura feixista de Ioannis Metaxás, durant la qual 30.000 persones varen ser torturades o exiliades. També cal destacar que el seu líder és un ex-militar expulsat de els forces armades acusat de terrorisme.

Quines son les claus de l’èxit d’aquest grup feixista?
  • 1.- El context econòmic: Atur del 20%, retallades brutals a l’estat del benestar, plans de rescat draconians imposats per la Troika, rebaixes del sou al·lucinants, un dèficit públic disparadíssim amb uns interessos tan elevats que resulta difícil d’imaginar que algun dia s’arribin a pagar. Fa uns dies m’explicaven el cas d’un catedràtic que vivia en un caixer, ja que amb el seu sou de 400 euros no podia fer front al lloguer. 
  • 2.- El fracas de Laos: El partit feixista Laos (un xic més camuflat i moderat), va entrar al Govern de concentració amb el PASOK i Nova Democràcia acceptant el pla de rescat imposat per Europa, fet que els ha comportat un enfonsament total del seu electorat fins al 2,9%, esdevenint extraparlamentaris. 
  • 3.- La legitimació del seu discurs xenòfob per part dels dos partits grans: PASOK i ND han competit durant tota la campanya a veure qui prometia més ma dura envers l’arribada d’immigrants, fet que ha normalitzat el discurs nazi, situant-lo en la centralitat política i assenyalant els nouvinguts com a culpables de la crisi dins l’imaginari col·lectiu. Res que no hagi passat abans a Vic o a França. 
  • 4.- El fracàs d’un antifeixisme unitari i massiu: el caïnitisme suïcida de l’esquerra grega es per abufetejar-los fins a dir prou. Si bé “Unitat contra el Feixisme” existeix a Grècia, i fins i tot han fet accions mediàtiques impressionants com llençar iogurt en directe a un presentador que havia donat cobertura a Golden Dawn, es tracta d’un moviment molt petit, en mans d’anticapitalistes radicals que es neguen a teixir un moviment ampli i plural, deixant enrere el seu sectarisme i l’absurd fraccionalisme irracional que impedeix a l’esquerra arribar al poder, tot i tenir molts més vots que la dreta o la social-democràcia. Cal destacar que la passada setmana a Anglaterra, el BNP va perdre tots els regidors que es votaven, gràcies a la brillant campanya massiva de “Unite Against Fascism“. 
  • 5.- La seva presència normalitzada als mitjans: A part d’editar un diari setmanal amb una tirada de 5.000 números, que es ven als quioscos normals, el seu líder presenta un programa propi cada dilluns en un canal de televisió privat (Tile-Asty, propietat d’un milionari anti-semita). També cal destacar que tenen una xarxa de llibreries, una editorial pròpia i que realitzen festivals de black-metal amb assiduïtat. 
  • 6.- La preocupació de la burgesia per l’auge de l’esquerra: I vostè es preguntarà: qui paga tot això? Doncs bé, resulta evident que darrere aquest partit es mou molt diner i que aquest no prové de les quotes de quatre skins poligoneros semi-analfabets, sinó d’un capital financer que observa amb preocupació com l’esquerra radical de Syriza ja és la segona força parlamentària (hauria estat la 1a de lluny si s’hagués presentat unida amb la resta de grups rojos i verds) , cada cop hi han més revoltes al carrer i cada dia més radicals, amb la qual cosa una part de la dreta liberal tem per les seves propietats, comença ja a pensar que la democràcia pot ser un perill i que cal aturar les revoltes amb violència al marge de la llei. 

PS. Bé, també m’he oblidat de comentar que la seva campanya s’ha basat en el populsime més repugnant: anar repartint menjar gràtis als barris pobres, com fa Keiku Fujimori al Perú, filla d’un corrupte autócrata d’ultradreta. Arqueòleg Glamurós

-o0o-