Teresa Forcades explica les línies mestres del seu pensament en un interessant llibre d'entrevistes publicat a Edicions DAU
 |
| Teresa Forcades, a Barcelona |
La monja Teresa Forcades és molt crítica amb el sistema capitalista
però també té esperances en un canvi. Així ho ha demostrat en la
presentació del llibre 'Converses amb Teresa Forcades' (DAU), escrit
amb la periodista Eulàlia Tort, en què ha afirmat que la gent pot
canviar aquesta "dictadura financera", que permet "escàndols" com
l'especulació alimentària, per una democràcia real. Però perquè la gent
sàpiga el que passa, cal llibertat d'expressió, i no la veu en moltes
persones que en privat comparteixen les seves opinions, sobre les
farmacèutiques o la grip, però no la diuen en públic. Forcades ha estat
crítica amb la por i ha explicat que intenta opinar amb honestedat i
rigor. Durant un any, la periodista Eulàlia Tort s'ha entrevistat
diverses vegades amb Teresa Forcades al monestir de Sant Benet de
Montserrat, i el resultat és aquest llibre, "escrit a sis mans" entre
Tort, Forcades i l'editor Ton Barnils, presentat aquest migdia a
Barcelona.
Una monja popular
Després que
Forcades es fes molt popular per les seves declaracions contra
l'interès de les farmacèutiques en les vacunes durant la crisi de la grip aviària, la monja continua la seva lluita perquè la veritat sobre
temes que coneix i l'interessen surti a la llum.
'Converses
amb Teresa Forcades' està estructurat en tres blocs. El primer versa
sobre la seva biografia i la seva vocació, i Forcades reconeix que li
ha fet certa vergonya revelar algunes parts més personals de la seva
vida. La segona part és la Forcades més coneguda, la que opina de forma
molt crítica sobre la societat actual, i la tercera aborda la seva fe
i el seu coneixement teològic.
Hugo Chávez
En
aquesta tercera part explica la seva defensa d'algunes polítiques
d'Hugo Chávez, ja que la seva experiència a Veneçuela li ha mostrat una
realitat que no és la que arriba aquí a través dels mitjans. "No el
pintaré com un sant", afirma, però vol deixar constància que ella ha
vist un "Chávez culte, estrateg, intel·ligent i amorós amb la història
del seu país", un país que ha millorat molt en els últims anys en
reduir els nivells de pobresa i d'analfabetisme i on ha trobat gent amb
ganes de crear un món nou. També posa en dubte que no hi hagi
llibertat d'expressió perquè assegura haver vist programes i llibres
crítics amb Chávez.
L'aliment i les editorials
Forcades
ha estat crítica amb la deriva actual de l'economia i la política
mundial i ha convidat els ciutadans a posar un "filtre crític" a les
opinions dels experts i a lluitar per un món més just. De fet, al seu
parer, el que hi ha ara és una "dictadura financera" que "s'ha carregat
la democràcia", però creu que entre tots es poden canviar les coses i
defensa la importància de no desmantellar l'estat del benestar per
preservar la llibertat d'expressió.
Com a exemple de la
dictadura financera ha posat Goldman Sachs, que "va tenir la brillant
idea als anys noranta d'especular amb les matèries agroalimentàries".
Ella és de l'opinió que això és un "escàndol" que s'hauria
d'investigar. Forcades lamenta que el món generi menjar per a 12.000
milions de persones i n'hi hagi 37 milions que cada any moren de gana,
quan a la Terra hi viuen poc més de 6.000 milions.
Forcades
és crítica amb les multinacionals en general i, de fet, només començar
la roda de premsa han rebut les grans editorials. Forcades s'ha
compromès a no publicar mai un llibre amb una d'aquestes perquè creu
que "fan llibres com qui fa patates". La monja ha criticat que les
editorials tenen per costum cremar els estocs de llibres que no s'han
venut al cap d'uns mesos de sortir al mercat.
Presentació Converses amb Teresa Forcades
o0o
Teresa Forcades: 'S'ha de ser contundent. Vaga general d'un dia?
No, vaga general indefinida!'
Font: Vilweb
Us oferim, en text, l'entrevista amb Teresa Forcades que aquest cap de setmana hem publicat en vídeo. Dos formats diferents, per a poder aprofundir en el pensament de la teòloga que parla d'un canvi de sistema, i de l'homosexualitat, l'eutanàsia i l'avortament dins dels principis cristians
Hem entrevistat en profunditat la teòloga Teresa Forcades . En aquests
moments convulsos i plens de desorientació, Forcades té un discurs
didàctic i unes idees pròpies, i es fa escoltar. Fa pocs dies, va
pronunciar la conferència inaugural de la Trobada empresarial al Pirineu. Ella, que se situa dins la Teologia de l'alliberament, és contrària al rescat bancari, proposa un canvi de sistema econòmic, demana presó pels responsables de Goldman Sachs… També comenta alguns dels temes més polèmics que apareixen en el llibre 'Converses amb Teresa Forcades' (DAU Edicions),
sobre l'homosexualitat, l'eutanàsia i l'avortament dins dels principis
cristians. La teòloga és especialment punyent al final de l'entrevista,
quan parla de l'avortament i de com interpel·la el Vaticà, que la va
sancionar fa tres anys.
—Com va anar la conferència inaugural de la Trobada empresarial
al Pirineu? Sembla un bon símptoma que els empresaris us vulguin
escoltar.
—Això és una trobada d'empresaris, penso que la més important de
Catalunya. Aquest any hi han participat unes sis-centes persones, no
totes empresàries, em penso que d'empresaris n'hi havia uns tres-cents i
escaig. Hi havia molts petits empresaris i mitjans. La meva posició és
absolutament favorable a l'empresariat, però no a l'empresariat
capitalista, així és com es podria resumir. Aquí al monestir som
empresàries, tenim un taller i una botiga de ceràmica, i no donem a
l'abast amb les comandes i tenim una persona de fora que hi treballa. A
aquesta persona li paguem un sou. Això és tenir una empresa. Jo voldria
que això fos una possibilitat per a tothom: tenir iniciatives pròpies i
tenir un espai on poder convertir-les en una empresa (una botigueta, un
taller... el que vulguis). O sigui, jo no m'imagino una 'societat
ideal', on l'estat et digui què pots fer i què no pots fer, per exemple.
Ara bé, una cosa és defensar aquest espai d'exercici de les pròpies
capacitats i una altra la de muntar una 'empresa' (necessitem un nom nou
per això...) en el marc capitalista. Què vol dir per a mi el marc
capitalista? Doncs en aquesta conferència vaig concretar-ho en tres
aspectes. Llegir més ...
o0o
Teresa Forcades - Conferencia inaugural Trobada Empresarial al Pirineu
Conferencia inaugural de Teresa Forcades a la 23 Trobada empresarial al Pirineu a la Seu d'Urgell el 7 de juny de 2012. La intervenció de Forcades comença al minut 7.00
Teresa Forcades demana no reconèixer el deute extern
'Cal investigar el deute extern i no pagar el que sigui il·legítim'
La monja benedictina del Monestir de Sant Benet de Montserrat, Teresa Forcades,
ha demanat portar els polítics a la justícia per la crisi econòmica com
s'ha fet a Islàndia i ha proposat 'fer el mateix que Correa a
l'Equador: investigar el deute extern i no pagar el que sigui
il.legítim'. Forcades denuncia que s'està desmantellant l'estat del
benestar 'per una onada neoliberal' que 'ha costat sang i revolucions en
el segle XX' i es pregunta 'si ens permetem mentalment pensar en una
alternativa al capitalisme'. Per Forcades, 'el lliure mercat és una
fal·làcia que oculta qui i on es regula'.
Forcades ha fet aquestes declaracions en el transcurs de la conferència inaugural de la 23 Trobada empresarial al Pirineu que es fa avui i demà a la Seu d'Urgell.
Mercat
'Qui pren les decisions? Qui regula a qui les pren? Qui les coneix?
Qui té la responsabilitat d’aquestes decisions? La fal·làcia del lliure
mercat amaga on i qui les regula. És un eufemisme o una burla parlar de
llibertat en el mercat. Les grans empreses que es deslocalitzen cada dia
ho tenen més fàcil per operar a nivell internacional, mentre que els
treballadors no, cada dia tenen lleis d’immigració més estrictes i tenen
el moviment més controlat. No formen part els treballadors del mercat
en aquest sentit ampli? Es pot considerar doncs lliure aquest mercat si
no contempla tots els seus membres?'
Marc capitalista
'Fins fa poc parlàvem de capitalisme salvatge als EUA, però a Europa
es parlava de capitalisme de l’estat del benestar. El benefici no pot
ser l’últim marc de presa de decisions perquè això no crea relacions
igualitàries, provoca diferències entre rics i pobres. No tothom neix
amb la mateixa intel·ligència, talents o oportunitats. En el marc del
capitalisme salvatge, la societat no té responsabilitat per
compensar-ho. Les compensacions de l’estat del benestar, que han costat
sang i revolucions durant el segle XX, s’estan desmantellant en els
últims anys d’ofensiva neoliberal.'
'Elements com l'ensenyament, la salut, l'habitatge i l'alimentació
haurien de quedar al marge de l’especulació', ha dit Forcades, i ha
defensat que 'el millor sistema no és el que té com a objectiu la
maximització del benefici sinó la germanor'. 'Les 500 empreses més grans
del planeta tenen un benefici que equival al 51% de la riquesa del
món', ha afegit.
Antropologia i capitalisme
'Una persona pot crear una empresa i d’altres persones poden
treballar per a aquesta persones. Una persona ven part de la seva
capacitat de treball a través d’un contracte a un empresari i aquest
últim té un benefici i gaudeix del dret del marge de benefici. Des d’un
punt de vista antropològic això provoca una anàlisi: Què ocorre amb la
relació contractual quan falla l’ètica?'
o0o
Teresa Forcades, directora convidada de VilaWeb
Font: Vilaweb
La monja benedictina, Teresa Forcades, és la catorzena convidada de 'Quinze directors per un dia'.
CAMPANES PER LA GRIP A
TERESA FORCADES, doctora en Salut Pública, fa una reflexió sobre la història de la GRIP A, aportant dades científiques, i enumerant les irregularitats relacionades amb el tema.
A YouTube
o0o
