Llei de Seguretat Nacional: cap a l'Estat policial. Mèxic

Reforma de la Llei de Seguretat Nacional

La Jornada

Hi ha la pretensió, a la Cambra de Diputats, d'aprovar en comissions dilluns que ve el projecte de dictamen de reformes a la Llei de Seguretat Nacional que atorga al President àmplies facultats discrecionals per enfrontar, mitjançant les forces armades i el Centre d'Investigació i Seguretat Nacional (tin), i per mitjà de la repressió, l'espionatge als ciutadans i interrogatoris a civils, "estats de conflictes o alteracions diverses de major perill" per a la seguretat interior.

El document conté punts tan anticonstitucionals, autoritaris i perillosos com el facultar el cap de l'Executiu federal per tal que utilitzin a les forces armades contra "moviments o conflictes de caràcter polític, electoral, d'índole social o del treball, quan es consideri que constitueixin un desafiament o una amenaça a la seguretat interior," el donar a soldats, marins i agents del precisin atribucions per intervenir comunicacions telefòniques i integrar expedients confidencials, inclús de caràcter polític, el facultar a les forces armades l'atribució de restringir la circulació de mercaderies i vehicles, així com revisar les pertinences de particulars als carrers; requerir informació als civils, "amb qualsevol eina que resulti necessària," i el permetre als efectius de la Marina, l'Exèrcit i del precisin comptar amb informants anònims i que, en les seves tasques d'intel ligència i contraintel, facin ús "de qualsevol mètode de recollida d'informació."

La iniciativa es fonamenta en consideracions absurdes i tramposes que pretenen fer la volta a mandats constitucionals inequívocs, com l'afirmació que "en tot lloc i moment, la pau (en contraposició a la guerra) és relativa," i la pretensió que la força armada ha de participar, "com a coordinadora d'accions per enfrontar un desafiament o una amenaça que, sense arribar a l'extrem de la restricció o suspensió de drets humans i les seves garanties, requereix atenció immediata i eficaç que els cossos policíacs preventius i les autoritats civils no estan capacitats per proporcionar."

En suma, es pretén donar cobertura legal a la Suspensió de facto de les garanties individuals que ja preval en extenses regions del país, però sense assumir els costos polítics derivats d'una declaració formal d'estat d'excepció. Semblant possibilitat faria impossible una defensa efectiva dels drets humans de la població; donaria impunitat total als empleats públics que els violen; crearia les condicions per a la criminalització generalitzada de les oposicions polítiques, dels moviments socials i les protestes laborals, i donaria fonament legal a la persecució i repressió de inconformitats postelectorals. És per altre significatiu i ominós que es pretengui imposar com normatives en vigílies dels processos comicials federals previstos per al'any entrant.

Finalment, seria doblement tràgic que, després de la pèrdua de la seguretat pública provocada pels mals resultats de l'estratègia governamental contra la delinqüència organitzada, la ciutadania hagués de enfrontar una greu i injustificable afectació a les seves llibertats i garanties individuals, com a conseqüència d'una reforma legal de dubtosa utilitat per enfrontar a la delinqüència, però de conseqüències inevitablement desastroses per als drets humans, per a la llibertat i per les perspectives de la democràcia al país.

Contra la Llei de Seguretat Nacional