29 de des. 2011

Josep Prat. El president de l'ICS lidera un gran ‘holding’ sanitari


Diari El País
o0o

Una sanitat empitjorada i encara empitjorant

ALFONS QUINTÀ
DiarideGirona.Cat 25/12/2011

Artur Mas no n'ha tingut prou de controlar TV3 i la major part dels mitjans de Barcelona, inclòs el grup més important. A pesar d'això, els catalans han acreditat no ser babaus ni mesells.

Ho demostra una enquesta de la pròpia Generalitat, si bé parteix d'una mostra esbiaixada i de la qual cal sospitar els tradicionals maquillatges. La retallada sanitària hi suspèn, amb un rebuig cívic espectacular, com informava divendres DdG.

Aquest rebuig s'ha estès fins i tot al que és el món sanitari de la mateixa CDC. Ara és fàcil trobar, en el si del pujolisme, veus crítiques contra Mas, Prat, Mas-Collell i Ruiz. Això no vol dir que sigui previsible un canvi de rumb. Ans el contrari, els quatre estan enrocats en la seva maldat.

Segons m'informa una alta font, els quatre citats saben perfectament que dins CDC hi ha una reacció en contra d'ells. Hi ha reaccionat preparant una operació contra metges prestigiosos de CDC que treballen a la sanitat pública i són també professors d'universitat. Volen establir una incompatibilitat entre les dues funcions, obligant-los a treballar només a la universitat. Seria una barbaritat i un escàndol al qual cal estar molt amatent. Per descomptat, Jordi Pujol i el seu pretendent de fill (Oriol) contemplen, sense plorar gens, com Artur Mas s'immola irresponsablement.

"Des del primer moment - em diu un eminent metge de CDC -les retallades salvatges han estat una barbaritat. Ara s'hi afegeix el tema de la fiscalitat, com si el que cal preservar prioritàriament no fos el dret a la salut i a la vida dels ciutadans".

Diverses font de la Generalitat em diuen que "Josep Prat, president de l'Institut Català de la Salut (ICS), té cada dia més força. Ha fet a l'ICS el mateix que ja va fer a Reus i en el Consorci Sanitari de Catalunya: crear un buit en el seu entorn, per esdevenir insubstituïble. La setmana passada, en ocasió d'una votació crucial, Prat va estar present en els passadissos del Parlament. Va optar per una visibilitat que abans sempre havia evitat, movent-se a l'ombra".

La interdependència entre l'escàndol generat a Reus (un endeutament de 33.532 milions de pessetes, en el holding Innova, sorgit de la sanitat) i les retallades sanitàries generals és cada vegada més gran i creixent. Prat és la figura clau en els dos camps.

Una font em diu que Prat va voler presidir l'ICS "de manera comparable a com un empresari en crisi pot acudir al seu banc, atès que la Conselleria de Salut destina, per serveis, al marc sanitari d'Innova, una quantitat anual de l'ordre de 300 milions d'euros ( prop de 50.000 milions de pessetes). Uns pagaments que no crec que s'endarrereixin gaire, sobretot amb la força de Prat en els dos fronts". A més, aquest diari va estimar que Prat cobraria, només del holding Innova de l'ordre dels quatre milions de pessetes al mes. Podria ser que fos més. Una font precisa que cessar Prat - que sempre ha gestionat Innova de manera omnímode, com ara fa l'ICS -crearia un buit monumental. Recorda que la rescissió del contracte blindat de Prat a Innova, elaborat amb la participació de la multinacional McKinsey podria arribar a costar mig milió d'euros.

Per esbrinar entre altres coses el sou de Prat (oficialment ignot) regidors de Reus varen reclamar una auditoria de gestió. L'alcalde, Carles Pellicer (CiU), la va atribuir directament (malgrat costar 230.000 euros) a Pricewaterhousecoopers, multinacional que aquí és molt propera a CDC i a la qual ja es va encarregar estudiar l'esmicolament de l'ICS. Ara Pellicer s'ha tirat enrere. Ni això va saber fer bé. Diu que farà un concurs públic. Pot tardar un grapat mesos. Aquest és un aspecte clau.

En efecte, en el seu fur intern Mas sap que Prat té data de caducitat. Està en el centre d'una potser brutal incompatibilitat de funcions, com a mínim. Hi ha un conjunt de temes que un regidor de la CUP de Reus ja ha dit que requereixen una empara judicial.

Redimir Prat a Reus sembla impossible. Ara bé, també ho sembla que la Conselleria de Salut en pugui prescindir, excepte si aquesta renunciés al seu brutal radicalisme retallador, cosa que a dia d'avui - i mentre el PP hi doni suport, amanint-ho amb bones i inconseqüents paraules - és ben poc probable. Una font municipal de Reus creu saber que quan Prat compleixi 65 anys - el proper 29 d'agost - potser se li podria mostrar una alternativa, o una via de sortida. No creu que res pugui resultar barat, ans el contrari.

Com es pot vendre aquest tema a la ciutadania, després de retallades sanitàries brutals i inacabades, diguin el que diguin, i ho digui qui ho digui? En aquest munt de barbaritats - cent per cent casolanes - també s'hi ficarà a l'Estat espanyol? Vés a saber. Ja no vindria d'un pam.

En tot cas aquesta argumentació no convindria gens ni mica al PP, del qual es pot dir -això ben justament- que sense el seu vot en el Parlament no hi podria haver les palesament excessives retallades sanitàries. Ni tampoc, sense el seu vot i la seva coalició municipal amb CiU, no podria perdurar a Reus, l'escàndol Innova, o el tema Josep Prat. Les dues qüestions no són cabòries, com ara en fa volar tantes Artur Mas, sinó dos fets objectius i inqüestionables, en els quals certament el PP no queda gens bé.

o0o

El PP de Catalunya Apareix en les retallades

ALFONS QUINTÀ
DiarideGirona.Cat 29/12/2011

Finalment, el PP de Catalunya ha actuat respecte a les retallades sanitàries. Alícia Sánchez Camacho ha anunciat una esmena a la totalitat de la llei d'acompanyament dels pressupostos.

Si perdura aquesta posició, a CiU només li quedarà la possibilitat de fer marxa enrere, o fer aprovar aquella llei amb els vots d'ERC. Quant a barrabassades, a ERC cal fer-li molta confiança.

El PP considera "inacceptables, tal com estan, la taxa turística, el tiquet sanitari i la pujada de l'impost d'actes jurídics documentats". Són part del projecte de llei dita d'Acompanyament perquè complementa el Pressupost pel 2012.

Un cop més, la Generalitat acredita una voluntat deliberada i injustificada de destrossar la sanitat pública. Com es mostrarà, la Generalitat retalla ingressos i drets que van contra l'equitat i la protecció sanitària, mentre augmenta els ingressos per impostos que afecten pocs. Ho fa per carregar-se la sanitat pública.

El redactat té un to comparable al de les lleis de repressió,abundoses sota el franquisme. Hi ha voluntat de provocació, com n'hi ha hagut en el fulletó de mal gust de l'IRPF dels funcionaris. Potser el projecte introdueix mesures retroactives o vulnera la jerarquia normativa. Aquí els metges del sistema públic ja estaven pitjor que els d'arreu d'Espanya. La diferència s'incrementarà.

A hores d'ara no sembla que l'actual govern espanyol, que sens dubte haurà de retallar, sigui capaç d'usar un to tan brutal, ni tampoc vagi tan lluny. En tot cas, començarem a veure-ho demà. De moment a Catalunya som campions en barbàrie retalladora. Per exemple, a Euskadi, el 2010 es gastaven en sanitat 1.600 euros per persona i any, 400 euros més que aquí. Malgrat això, allí han retallat un tres per cent, mentre que a Catalunya la retallada real (ben real, però no oficial) ja ha estat d'un bestial dotze per cent (1.400 milions d' euros). I el que vindrà. Podem dir "eskerrik asko", mai "gràcies".

Les retallades contra els metges catalans - de sempre els pitjor pagats de l'Estat - són manicomials. El projecte reafirma la voluntat de la Generalitat d'espantar, avorrir i fer fugir als metges del sistema públic. Així podrà ensorrar-lo, perquè no hi ha medicina sense metges. S'entronitzarà les assegurances i les mútues privades. L'atenció sanitària serà òbviament pitjor, més complicada i més cara.

D'entrada, el projecte de CiU va contra la productivitat per objectius, que havia fet que en els darrers set anys el Servei Català de Salut fos el que més reduí despeses de tota Espanya. No havíem quedat que calia introduir la productivitat a l'administració?

El projecte introdueix la jubilació forçada d'ofici als 65 anys, sense cap referència a les places vinculades a la docència. Està clar: volen fer fora de l'assistència pública a catedràtics eminents (alguns amb carnet de CDC)obligant-los a anar a la pràctica privada, quan precisament la seva generosa presència en la sanitat pública contribuïa molt a la seva qualitat. Per això se'ls fa fora. Tampoc no es parla dels emèrits, que avui són un altre factor d'excel·lència.

Respecte a la taxa d' ús d'un euro per les receptes, es fa la filigrana de crear un nou impost, altrament la llei espanyola el faria il·legal. Ai las, no es precisen excepcions, pels que no tinguin cap mitjà, ni pels crònics, com s'havia afirmat.

Significativament i aclaridorament, hi ha fortes disminucions d'imposició en temes que no tenen la gravetat social general pròpia de les retallades sanitàries. Així, pels tributs que graven el joc - que no és pas una necessitat social, però si un negoci d'amics de CiU -es passarà d'ingressar 308 milions (2011) a 254 milions (2012) estimats ara per la Generalitat. L'impost de successions i donacions havia aportat 808 milions el 2009 i 569 el 2010. Afectat per un canvi normatiu, va passar a 288 el 2011. Ara la Generalitat estima que seran només de 197 milions el 2012. Augmentarà el tram autonòmic dels hidrocarburs, percebent-se 130 milions. També estimen que ingressaran 100 milions per la taxa sobre les receptes i 100 més per l'impost a l'allotjament turístic.

No tothom ha d'estar preocupat. Així, ahir es va saber que el sou del Rei és de prop de 300.000 euros a l'any, o sigui pràcticament idèntic al que aquí es va estimar que cobrava de l'empresa pública Innova (sorgida a Reus, de la sanitat pública) el president de l'Institut Català de Salut, Josep Prat. A aquest no se li retalla res, mentre els responsables del diner públic que cobra Prat ni tan sols informen de quan percep exactament, com ha fet ara el rei. Vaja, si estàs a la cúpula de la sanitat catalana pots viure com un rei. Els de baix són uns pàries. El 2011 més dissortats que el 2010, però menys que del que ho seran el 2012.

o0o

Noticies relacionades:

Josep Prat: D'un "holding" opac a les retallades sanitàries.

Font: Alfons Quintà / diaridegirona.cat 24/11/2011

Dos càrrecs amb el PSC i dos amb CiU.

La sanitat catalana, privatitzada furtivament
Alfons Quintà / diaridegirona.cat 25/10/2011

El Diari de Girona treu les vergonyes d'Innova i titlla el holding reusenc "d'opac"
L'article també acusa al director d'Innova, Josep Prat, de ser un dels interessats en privatitzar la sanitat a Catalunya.
Guillem RS / delcamp.cat 24/11/2011

o0o

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada