4 d’abr. 2013

Espanya, marca desprestigiada per la corrupció

'Gairebé totes les institucions públiques d'Espanya són corruptes', diu el NY Times


La imatge d'Espanya cada vegada és més malmesa internacionalment. La greu crisi econòmica, social i política hi fa molt, però els casos de corrupció política i el desprestigi creixent d'institucions com ara la monarquia ho acaben de reblar. I ho reflecteixen des de fa temps molts mitjans d'arreu. Avui mateix, The New York Times diu, en una notícia sobre l'encausament de la infanta Cristina, que 'gairebé totes les institucions públiques a Espanya són corruptes'.


Font; Vilaweb.cat

El Financial Times diu que totes les institucions, inclosa la monarquia, presenten 'senyals de putrefacció'

Des de la publicació dels primers documents atribuïts a l'ex-tresorer del PP sobre suposats comptes irregulars del partit, la premsa estrangera ha seguit majoritàriament els esdeveniments. Les revelacions del diari El País, la compareixença de Mariano Rajoy negant-ho tot i la d'Alfredo Pérez Rubalcaba demanant la dimissió del president espanyol han fet la volta al món. En alguns casos, força significatius, les informacions van més enllà i qüestionen la credibilitat de Rajoy, el PP i Espanya.

El Financial Times, per exemple, dedica un contundent editorial al president espanyol, 'Rajoy in crisis', en què parteix de l'escàndol dels suposats papers de Bárcenas per a reclamar una regeneració de la democràcia espanyola de cap a peus, 'en un moment en què quasi totes les institucions, de la monarquia al poder judicial, presenten senyals de putrefacció'. Si el govern i el país volen sortir de la crisi, 'hi ha d'haver una investigació exhaustiva, transparent i independent dels comptes atribuïts a Bárcenas'.

Una altra revista econòmica, la nord-americana The Economist, es demanava ahir, a través d'un bloc, si 'Rajoy pot aferrar-se al càrrec'. 'És una tempesta a què alguns polítics no podrien sobreviure. Però Mariano Rajoy, el president espanyol, i el seu Partit Popular (PP) semblen determinats a fanfarronejar sobre el seu passat, a desgrat de la creixent evidència que, durant molt de temps, van portar un sistema doble de comptabilitat dissenyat per a esquivar les lleis de finançament de partits i el van utilitzar per a pagar sobresous regularment a membres de la cúpula, sobresous que podrien haver declarat a les autoritats fiscals o no. Encara no se'n pot declarar la culpabilitat, però els espanyols es mereixen una explicació millor.' L'apunt s'acaba amb un missatge directe a la cúpula del PP: 'Quan els investigadors judicials van començar a apuntar a Bárcenas, Rajoy va dir que el partit era víctima d'una conspiració fosca i perillosa. Cospedal va dir exactament això mateix quan El País va publicar els últims documents. La cançó comença a sonar repetitiva.'

The New York Times també ha seguit el cas. En aquest article, descriu els esdeveniments des de la publicació dels primers suposats documents de Bárcenas a El País fins a la compareixença de Rajoy de dissabte, en què 'era poc probable que donés detalls'. El diari novaiorquès dóna la paraula a Antonio Argandoña, professor al IESE de Barcelona: 'El terratrèmol continuarà perquè es preveu que aparegui més informació perjudicial, i l'única manera d'aturar un escàndol com aquest és tenir una sentència clara, que malauradament en aquest país pot trigar anys a arribar.'

També des dels EUA, Businessweek, del grup Bloomberg, considera que 'Rajoy no pot apaivagar les crítiques per la corrupció, enmig de crides perquè plegui'. 'La paraula donada pel president espanyol, Mariano Rajoy, que les denúncies de pagaments il·legals són falses no han servit per esvair les crítiques, amb l'oposició exigint que dimiteixi per a restablir la confiança en la classe política.'

La BBC, aquests últims dies, també ha dedicat unes quantes informacions a l'escàndol Bárcenas. És sobretot en l'edició en espanyol, on el to és més crític, amb titulars com ara 'La corrupción en España salpica al presidente', 'Las claves del escándalo que golpea al partido en el gobierno en España' i 'Hervidero en España por escándalo de corrupción'.

En un bloc de Le Monde, finalment, aquest cap de setmana s'han comentat les bromes que havien circulat per les xarxes socials sobre la compareixença de Rajoy dissabte a Madrid, sense preguntes ni mitjans.

Onze exemples de les males pràctiques de l'Espanya zombi (26.3.2013)

Informació relacionada: 

La premsa internacional avisa que la monarquia espanyola ha quedat afectada  

 
Fem un recull de titulars dels principals mitjans  (Vilaweb 03.04.2013)

Bona part dels mitjans internacionals s'han fet ressò de seguida de l'encausament de la infanta Cristina de Borbó en el cas Urdangarin, que investiga una trama de presumpta corrupció. Molts d'aquests mitjans també assenyalen que els fets han deixat afectada la monarquia espanyola, i alguns, com els italians Corriere della Sera i La Repubblica afirmen directament que la corona de Juan Carlos de Borbó trontolla i perilla. Aquests són alguns dels principals titulars de la premsa internacional:

–BBC News: La princesa espanyola s'enfronta a la justícia per una investigació de corrupció.

–The New York Times: La justícia espanyola assenyala la filla del rei com a sospitosa de corrupció.

–The Guardian: La princesa Cristina d'Espanya és citada com a sospitosa en un cas de corrupció.

–The Times: La filla de Juan Carlos, citada en un cas de corrupció.

–The Wall Street Journal: La princesa espanyola, citada com a sospitosa en una causa penal.

–Le Monde: La infanta d'Espanya, davant el jutge per un cas de desviament de fons.

–Corriere della Sera: La filla del rei Juan Carlos, encausada per corrupció: la corona d'Espanya trontolla.

–La Repubblica: Espanya: la infanta Cristina, implicada en corrupció. La investigació fa perillar el tron del rei Juan Carlos

o0o

El jutge cita com a imputada la infanta Cristina en el 'cas Urdangarin' (El País 03/04/2013)
El fiscal del cas, Pedro Horrach, ja ha anunciat que presentarà recurs d'apel · lació contra la decisió. +

ESPECIAL Tota la informació sobre el 'cas Urdangarin'
 
La casa reial pressiona el jutge (Vilaweb 04.04.2013)


Es declara sorpresa per la decisió d'encausar la infanta Cristina 
· Feip de Borbó demana 'prudència i valentia' als jutges.
La primera reacció de la casa reial espanyola a l'encausament de Cristina de Borbó en el cas Nóos va ser dir que no comentava pas decisions judicials. Però poc després, arran de la decisió de la fiscalia anticorrupció de recórrer l'encausament, la mateixa font anònima de la Zarzuela va subscriure la posició del fiscal i va expressar 'estranyesa' pel fet que el jutge instructor decidís ara d'encausar la filla del rei. El PSOE ja ha demanat a la casa reial que sigui neutral i que deixi actuar la justícia. +

Juan Carlos, a la corda fluixa (Vicent Partal / Vilaweb 04.04.2013)
'El jutge diu allò que tots sabem: que aquells negocis tan estranys no s'haurien fet si no hi hagués figurat la casa reial' +


Demanen explicacions al congrés sobre l'herència suïssa de Juan Carlos (Vilaweb 02.04.2013)
Ja ho han anunciat PSOE, IU, ICV, BNG i UPyD
La majoria de partits de l'oposició al congés espanyol han anunciat iniciatives parlamentàries per l'herència que el rei Juan Carlos va rebre presumptament del seu pare procedent de comptes suïssos i que ha destapat aquest cap de setmana el diari El Mundo. Segons aquest diari, el rei va rebre per aquest concepte 375 milions de pessetes, uns 2,25 milions d'euros. + 

El PP rebutja investigar l'herència del rei perquè "pertany al passat" (Público 01.04.2013) 
Hernando assegura que els 2,2 milions d'euros que Don Joan va deixar al seu fill a Suïssa són assumptes que "no sap si han succeït o no", però que estan "fora de lloc". +

o0o

Vinculen al president de Galícia amb capo del narco (Armando G. Tejeda / La Jornada 02/04/2013)
El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, apareix en fotografies publicades a la premsa espanyola en companyia d'un narcotraficant condemnat per delictes com venda i distribució de drogues i comerç il·legal de tabac. Les imatges, preses a finals dels 90, han provocat un escàndol. El Partit Popular (PP) governa Galícia gràcies a una campanya en la qual va acusar els adversaris de corrupció. +

El PP vol posar ara límits als mitjans de comunicació
El president madrileny vol vetar la publicació de fotos com les de Feijóo amb un conegut narcotraficant.

Les increïbles excuses de Feijóo per la seva relació amb 'Marcial de l'Illa'
Dorado, era el contrabandista més famós de Arousa des dels 80, va ser detingut el 1990 a la 'operació Nècora' i va subornar entre 1997 i 1998 a guàrdies civils perquè fessin els ulls grossos. +

Una de les fotos de Feijóo amb el narco Marcial Dorado.
La publicació a El País de tot un seguit de fotografies del 1995 on apareixen en un iot el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, amb l'històric contrabandista Marcial Dorado Baúl, ha trasbalsat la política gallega. Segons el diari, tots dos mantenien una estreta relació d'amistat a mitjan anys 1990, quan Feijóo ocupava alts càrrecs tant al govern gallec com en l'espanyol. +

La mare coratge gallega fa avergonyir Feijóo: "Tots coneixíem Marcial Dorado" (Píblico 03/04/2013
Carmen Avendaño, presidenta de l'associació Érguete, una de les primeres que va destapar el problema de la drogoaddicció, assegura que "tots els gallecs" coneixien el narco en l'època en què el president de la Xunta compartia el seu "oci" amb ell. +

Precedents:

Narcos La ruta de la impunidad (Del PP a Intxaurrondo)
(un vídeo de Kale Gorria molt il·lustratiu ) 

El documental narcos, la ruta de la impunitat (2001), Produït per Kale Gorria, intenta demostrar i desvetllar l'entramat mafiós del narcotràfic i la prostitució.

"Narcos, la ruta de la impunitat" és un documental amb informació exclusiva sobre el món del narcotràfic i sobre els seus orígens a Galícia i al País Basc. S'hi revelen les connexions que hi ha entre els capos, els polítics i la Guàrdia Civil. 

Ja és sabut per molta gent que les raons d'Estat mouen les cireres, però no sempre és conegut l'entramat mafiós que mou a un poder constituït. Per sort, aquest documental revela i demostra fefaentment la implicació d'alts comandaments de la classe política, dels cossos repressius de l'Estat, dels mitjans de comunicació oficials i, sobretot, de poderosos grups econòmics en el negoci del narcotràfic i la prostitució. Impressionant, revolucionari i atrevit treball de Kale Gorria. +


Mariano Rajoy, a bordo del
Moropa', en Cambados, el
19 de mayo de 2009. efe

El PP gallec celebra un acte amb Rajoy al vaixell d'una família de narcos Pere Rusiñol / Público 28/03/2011
El líder conservador dóna el tret de sortida a las europees de 2009 a bordo del 'Moropa'. Pertany al clan del traficant "mes important d'Espanya", segons la Policía. +

"Els capos van discutir a Cambados quant aportarien a Aliança Popular" Henrique Mariño / Público 03/04/2013

Les fotos de Feijóo amb Dorado noves sospites de finançament il·legal del PP Aana Pardo de Vera / Público 02/04/2013

... i embolica que fa fort

Els papers secrets de Bárcenas (Cas Bárcenas)

Aznar va rebre classes de golf per 1,5 milions de pessetes que va pagar l'Ajuntament de Madrid (Público 03/04/2013)
El Club de Campo de la Villa de Madrid va pagar 285 hores de classes particulars a l'expresident i la seva família, segons consta en quatre factures emeses per la pròpia empresa. +

Compromís insta Fabra a consultar agendes per saber si Camps va anar a la Zarzuela (Vilaweb 04.04.2013)
Enric Morera diu que la reunió amb Barberá va servir per a fer negocis amb Urdangarin.
El síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Enric Morera, va registrar ahir una pregunta adreçada al president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, la presència de l'ex-president Francisco Camps en una reunió amb Urdangarin. +


Oriol Pujol, citat a declarar el 16 d'abril pel cas ITV (Vilaweb 04.04.2013)
El dirigent de CDC, Oriol Pujol, ha estat citat a declarar el 16 d'abril com a encausat per la presumpta vinculació amb la trama de les ITV, segons que han confirmat fonts del partit. És acusat de tràfic d'influències. +

El dirigent de CDC va delegar els càrrecs del partit i del grup parlamentari (Vilaweb 19.03.2013)  

o0o

19 de març 2013

La impactant entrevista de la televisió sueca a l'abat del Valle de los Caídos

La lluita per treure les restes de familiars d'allà, al documental de TV3 'Avi, et trauré d'aquí!'


TV3 ha estrenat el documental 'Avi, et trauré d'aquí!', dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, que tracta de la lluita d'uns quants catalans per treure les restes dels seus familiars del Valle de los Caídos, un monument únic al món, tant per les dimensions com per la vinculació amb la dictadura. El documental ha tingut de seguida un gran impacte a la xarxa, i l'etiqueta #ettrauré ha estat 'trending topic' destacat. Els autors no van aconseguir parlar amb l'abat del Valle de los Caídos, Anselmo Álvarez Navarrete, que es va negar a parlar. Però el 2008 sí que ho van poder fer dos periodistes suecs: Martin Jönsson i Pontus Hjorthén, que van realitzar per a la televisió SVT el documental 'Mari Carmen España', que tracta els crims del franquisme.

Segurament la seva condició de suecs els va permetre d'accedir-hi amb més facilitat.En aquest vídeo es pot veure un fragment del documental, justament el de la impactant entrevista a Álvarez Navarrete:


Ací també podeu veure el documental íntegre que ha emès TV3, 'Avi, et trauré d'aquí!'

 
El documental explica la lluita de Joan Pinyol, nét d'un republicà que va ser exhumat de la fossa on era enterrat i portat al Valle de los Caídos sense el permís de la família. Durant anys van portar-li flors al cementiri de Lleida. Una investigació de la historiadora Queralt Solé va descobrir que, en realitat, el seu avi reposava al Valle, al costat del seu botxí.

A 'Avi, et trauré d'aquí!' hi ha imatges rodades per familiars de republicans navarresos enterrats al Valle, els únics cossos que n'han sortit mai. Aquelles imatges, enregistrades en súper 8 al començament de la transició, es barregen amb declaracions actuals dels familiars.

El documental ha comptat amb la participació de Joan Salvat, director de 'Sense ficció', i Montse Armengou i Ricard Belis, autors del treball. També hi han assistit alguns dels protagonistes: Joan Pinyol, nét d'un republicà enterrat al Valle de los Caídos; Rosa Gil, néta d'un franquista enterrat al Valle; Queralt Solé, historiadora, i Tario Rubio, pres republicà que va participar en la construcció del monument.

Font: Vilaweb

-:-

10 de març 2013

Presentació a Reus del llibre "El Lokal, des de 1987 un racó llibertari a Barcelona"


Dimecres 13 de març, a les 20h al local de la CGT a Reus (Raval Santa Anna 13, 3r), presentació del llibre "El Lokal, des de 1987 un racó llibertari a Barcelona".

Xerrada a càrrec d’Iñaki Garcia i Pasqual Aguilar, fent un repàs als 25 anys de cultura i pràctica antagonista d’aquest espai de referència del moviment llibertari, antiautoritari i alternatiu situat al Raval de Barcelona.

Organitzen: CGT Baix Camp-Priorat, Jovent Llibertari i LaReus Societat Civil.


Es publica un llibre coral sobre el Lokal, testimoni d’un espai antiautoritari i de lluites de finals de la dècada dels vuitanta fins ara a Barcelona.

Hi ha espais creats pels moviments socials, com el Lokal del carrer de la Cera, que superen el caràcter temporal d’altres iniciatives i esdevenen paisatge actiu de les lluites que emprenem. El llibre que acaba d’aparèixer narra una possible història del Lokal i ho fa des de les vivències de gent que hi va participar. Així, esdevé un testimoni de l’activisme sorgit després de la derrota al referèndum de l’OTAN.

El llibre s’ha publicat en versió catalana i castellana, amb un quadernet d’imatges i un CD amb vint-i-cinc temes inèdits, cedits per grups que han participat en les propostes autogestionàries de la Distri i del col·lectiu del Lokal.

Els impulsors del llibre van plantejar una autoria col·lectiva perquè permetés una narració feta de testimonis de gent que ha passat per l’espai. Setanta-quatre persones han escrit records i reflexions sobre el Lokal a partir de preguntes com «Per què vas participar al Lokal?». Un grup s’ha encarregat de relligar les veus per bastir una visió calidoscòpica del Lokal i, per extensió, de la Barcelona rebel i de la resposta a la globalització capitalista en molts punts del món.

Vint-i-cinc anys d’existència donen per a molt i converteixen els testimonis en cronistes dels canvis històrics en la manera de fer política, en les pràctiques activistes i en els mitjans emprats, cosa que des de la realitat actual arriba a tenir un valor etnogràfic.

El llibre està dividit en tres capítols que aborden la crònica del Lokal des de diferents perspectives. La primera part fa una història del Lokal des de la visió d’un jove que creix i lluita al mateix temps que neix l’espai. Aquest relat s’inicia amb esdeveniments personals i la profusió de testimonis aconsegueix donar una visió global del que ha significat el Lokal en aquests vint-i-cinc anys d’agitació i mobilitzacions.

El segon apartat fa un repàs a l’evolució del Lokal com a col·lectiu i els grups que ha generat el Lokal o que han compartit l’espai en una relació simbiòtica. El tercer capítol s’ha escrit des de la mirada posada en la construcció i la participació en la xarxa de lluites i resistències que arriba fins avui dia.

En aquest tipus de llibres commemoratius existeix el perill de l’autocomplaença, però la contextualització dels fets i les dosis d’autocrítica i humilitat convenients ajuden a superar-la.

Ens trobem davant d’un llibre que fa memòria i arriba fins al present. Un llibre imprescindible per seguir un flux d’idees i de maneres de fer que connecten amb l’actualitat i dibuixen l’origen d’altres formes de fer política. Un text que parla sobre l’esperit col·lectiu, l’autogestió, l’acció directa; i des d’on es poden pescar idees i elements per al debat.

--

Organitzen: CGT Baix Camp-Priorat, Jovent Llibertari i LaReus Societat Civil.
 
o0o

L'Ovidi torna a casa, a Alcoi, per quedar-se


A partir d'aquest dissabte Alcoi compta amb un nou carrer, en aquest cas un Passeig de nom Ovidi Montllor. Així és com la localitat que va veure nàixer al cantautor comença a saldar part del deute que manté, i mantindrà, amb ell per sempre. Ovidi Montllor ha estat un referent de la cultura catalana, i ha portat el nom de la ciutat d'Alcoi arreu del món mitjançant les seues cançons, pel·lícules o poemes. Precisament quan es compliran (diumenge 10 de març) 18 anys de la seua mort, així l'han recordat tots i cadascun dels participants que han pres part de l'acte d'homenatge i descobriment del nom del Passeig Ovidi Montllor, així com de l'escultura 'Faré Vacances' d'Antoni Miró que a partir d'ara presidirà el lloc.

Al voltant de les sis hores de la vesprada de dissabte s'han concentrat al passeig del Viaducte desenes de persones amb la intenció de reprendre els actes d'homenatge que ha vingut realitzant la ciutat d'Alcoi des de fa més d'un any. Entre elles representants de la cultura, de la política i la societat alcoianes i de les nostres comarques. Manel Rodríguez i Jordi Botella ens han oferit poesia, mentre que la Coral Polifònica Alcoiana, Batà i Pau Miquel Soler han estat els encarregats de la música, acompanyats d'Hugo Mas en 'M'aclame a tu'.

També han intervingut l'alcalde d'Alcoi Toni Francés i el regidor de Política Lingüística Jordi Tormo, sota l'atenta mirada del germà d'Ovidi Montllor i de la seua filla, Jana. Precisament aquesta última ha estat l'encarregada de descobrir la placa amb el nou nom del Passeig Ovidi Montllor, entre emocionats aplaudiments dels presents.

Acte seguit han continuat els parlaments i ha estat la Colla de Dolçaines i Tabals la Degollà l'encarregada de tancar l'acte interpretant La Muixeranga.


Tot açò s'ha succeït sota la imponent presència de l'escultura 'Faré Vacances', com dèiem elaborada per Antoni Miró i què ha comptat amb la participació (finançament) dels ajuntaments d’Alcoi, Barcelona, Alqueria d’Asnar, les universitats d’Alacant, València, Politècnica de València-Campus d’Alcoi i Miguel Hernández, les entitats Centre Cultural Ovidi Montllor, Acció Cultural del País Valencià, Comissions Obreres de Catalunya i del País Valencià, els grups polítics PSPV-PSOE, BLOC-Compromís i Esquerra Unida-l’Entesa i l’Estudio VVV.

A partir d'aquest dissabte Ovidi Montllor torna a casa, a Alcoi, per quedar-se. Romandrà sempre al seu Passeig, a pocs metres del lloc on va nàixer i més prop encara de tots els alcoians i alcoianes que l'estimem i el rebem amb els braços i el cor de bat a bat. Benvingut Ovidi!

Amb informació d'ARA

Vídeos: Ovidi Montllor

o0o

7 de març 2013

“Grups autònoms. Una crònica armada de la Transacció democràtica”


El setembre de 1973 era desarticulat el MIL però aquella ràtzia no va acabar amb el moviment autònom armat sinó que el va reforçar. Les accions per intentar evitar l'execució de Puig Antich, primer, i les que es van dur a terme per expressar la ràbia un cop realitzada aquesta, es van estendre com una taca d'oli.

Un any després de la desarticulació de l’OLLA i dels GARI moria el dictador, en poc temps es va passar de lluitar contra una dictadura feixista a fer-ho contra una democràcia capitalista i monàrquica.

Van ser els temps en que el rei jurà els Principios del Movimiento Nacional i la Constitució, el PSOE abandonà el marxisme, el PCE deixà enrere el republicanisme i el capital fonamentà les bases del sistema social que ha acabat esclafant socialment i econòmica la ciutadania de l'estat espanyol.

Fou una lluita que durà poc més de deu anys fins que el 1984 es desmantellaren els darrers grups actius.

Aquest llibre ens apropa als joves que van formar part d'aquells grups autònoms que es van rebel·lar davant de la gran mentida anomenada "transició democràtica" i també al context en el qual van viure: la contracultura, l’autonomia obrera, la clandestinitat i, per suposat, la repressió. La mort del Jebo, en esclatar-li l’artefacte que manipulava a Tolosa de Llenguadoc o l’assassinat de l’Agustín Rueda a la presó de Carabanchel formen part de la nostra història silenciada.

Autor: Joni D.
Pròleg: Mateo Seguí
Portada: Undergroove aka Dabunker
Edita: El Lokal
Distribueix: Virus
394 pàgines.

1 de març 2013

Puig Antich, aniversari d'un crim legal

La mala consciència que va causar en la societat catalana aquell assassinat legal no es resol amb sentimentalisme.

Salvador Puig Antich
Xavier Montanyà
Vilaweb 01/03/2013

'A Barcelona, el 2 de març de 1974 i essent les nou quaranta hores, s'estén la present diligència per fer constar que a la presó d'homes d'aquesta ciutat ha estat executada per garrot la pena de mort en la persona del reu Salvador Puig Antich.' Ell tenia 26 anys. Ja en fa 39 d'aquell crim legal. Amb els anys, uns quants hem intentat explicar la seva història i la del MIL, amb més fortuna o menys. Hi ha una qüestió clau que sempre ha estat apuntada: la passivitat amb que van reaccionar les principals forces antifranquistes i les classes influents de la societat catalana. Tot va anar massa de pressa, i quan es van despertar ja era massa tard. Un silenci i una inacció que, per alguns, ja deixava entreveure un tàcit acord, per acció o omissió, amb els franquistes.

Per contra, quatre anys abans, hi havia hagut pressió i mobilitzacions arreu --també a Catalunya-- contra les penes de mort a sis militants d'ETA en el procés de Burgos. I aquesta pressió havia aconseguit que s'aturés la maquinària criminal del règim i que les penes fossin commutades. A Salvador i als seus camarades del MIL, aparentment, els van abandonar. Ells eren revolucionaris, no s'alineaven, en absolut, amb les estratègies de l'oposició tradicional. Però això no es podia fer servir per a justificar el silenci oficial majoritari quan es tractava de salvar una vida de la crueltat feixista.

S'acaba de publicar 'Ejecución sumaria' (El Viejo Topo), de Lidia Falcón, una novel·la basada en fets reals que descriu la impotència d'ella i d'un grup de dones d'esquerres que intenten fer alguna cosa per impedir l'execució. Van lluitar, diu, contra l'hostilitat dels dirigents antifranquistes, per mobilitzar una 'indiferent ciutadania barcelonina satisfeta i golafre'. El relat és un fresc de la Barcelona d'aquells anys, sobretot de l'actitud, segons ella, passiva del líders polítics, especialment els de l'organització més forta, el PSUC, i de la burgesia catalana respecte de l'execució imminent. Tot eren excuses i possibilisme, estratègies pactistes amb els feixistes, l'avantsala d'allò que arribaria després de la mort de Franco. 

Falcón descriu la quotidianitat, el sacrifici i els anhels dels militants de base --alguns dels quals, en el futur, se sentiren traïts pels seus líders--, la prepotència de certs dirigents clandestins, els plans burgesos de control futur del poder, de negoci i d'enriquiment immobiliari, i els brutals, sòrdids, mètodes de repressió de la policia. Els retrats d'Antoni Gutiérrez Díaz, Miguel Núñez o Pere Duran Farell, gran aliat de Jordi Pujol,  són reveladors i inquietants. Espatarrant, la sàtira, amb noms i cognoms, de la 'gauche divine'. 

La mala consciència que va motivar en la societat catalana aquell assassinat legal no es resol amb sentimentalisme. Cal fer justícia a la història, reconstruir críticament aquells anys. Lidia Falcón ens n'aporta ara la seva versió. Però la memòria no es conforma, solament, amb la restitució del relat. La memòria també recorre al dret exigint justícia. Actualment, hi ha en procés una querella criminal a l'Argentina per genocidi i crims contra la humanitat comesos a l'estat espanyol entre el 1936 i el 1977. Ja són 150 denúncies, que inclouen els casos de Puig Antich, i els cinc darrers afusellats el 1975, militants d'ETA i del FRAP. També hi ha 6.000 adhesions personals. A Euskadi, s'hi han adherit més de 20 institucions forals i municipals: l'Ajuntament de Vitòria, Arrasate, Ondarroa, Eibar, Sant Sebastià, Rentería, Gernika, Irun, i les Juntes Generals de Guipúscoa, entre més. És la iniciativa legal més sòlida contra la impunitat del franquisme que hi ha hagut mai. A Catalunya, però, de moment, no sembla haver-hi hagut gaire interès institucional a donar-hi suport.

24 de febr. 2013

L'assassí de Yolanda González treballa per la guàrdia civil i la policia espanyola

El País revela la nova identitat de l'ultradretà Emilio Hellín Moro 

L'assassí Emilio Hellín Moro
L'ultradretà Emilio Hellín Moro va ser condemnat el 1982 a 43 anys de presó per assassinar Yolanda González Martín, una jove estudiant basca del Partit Socialista dels Treballadors. Avui l'assassí de Fuerza Nueva s'ha canviat el nom i treballa per a la guàrdia civil i la policia espanyola en qüestions de terrorisme i crim organitzat, segons que rebela El País en un reportatge publicat aquest diumenge.

Segons que ha pogut esbrinar el periodista José María Irujo, Emilio Hellín Moro es va canviar el nom fa setze anys pel de Luis Enrique Hellín. Ho va fer poc després de complir condemna (catorze anys, dels trenta), quan va decidir construir-se una nova vida. 'Ara és un dels principals assessors del servei de criminalística de la guàrdia civil, participa en investigacions judicialitzades sobre terrorisme i delinqüència, fa cursos de formació a agents de la guàrdia civil, la policia espanyola, el ministeri de Defensa, l'Ertzaintza i els Mossos d'Esquadra, fa conferències i cobra pels seus serveis del Ministeri de l'Interior', relata El País.

El diari també recorda la commoció per la mort de Yolanda González, de dinou anys: 'el divendres 1 de febrer de 1980, els militants de Fuerza Nueva Emilio Hellín Moro i Ignacio Abad Velázquez, es van presentar al domicili de Yolanda amb la intenció de segrestar-la i interrogar-la. [...] La van reduir amb violència, van escorcollar el pis i la van obligar a acompanyar-los al cotxe. [...] En un descampat fret i solitari, Hellín va obligar-la a sortir del cotxe i li va disparar dos trets al cap a menys d'un mentre de distància.'

El periodista, que relata una conversa amb Hellín per demanar-li la veritat sobre la seva identitat, també s'ha posat en contacte amb la família de González. Alejandro Arizcun, parella aleshores de Yolanda, reacciona així a la informació del País: 'Això demostra els vincles que Hellín tenia aleshores amb els cossos policíacs, i que encara manté vius. Mai no es va investigar a fons la implicació d'alguns policies en l'assassinat'. 

Font: Vilaweb.Cat

Fitxa policial de Emilio Hellín.
José María Irujo
El País 24/02/2013
Un ex-criminal de la ultradreta condemnat a 43 anys per assassinat treballa per els "Cuerpos y Fuerzas de la Seguridad del Estado" en casos judicialitzats i forma als sus agents en tècniques forenses d'espionatge i rastreig informàtic. Llegir més ..

Yolanda González Martín
Nasqué a Biscaia, filla d'un obrer metal·lúgic originari de Burgos. De ben joveneta entrà en contacte amb els que després fundarien Izquierda Socialista i milità inicialment en les Joventuts Socialistes d'Espanya. Després d'unes jornades d'IS a Sant Martí de Llémena (1978) coneix Alejandro Avizcun, amb qui es trasllada primer a Bilbao i després al barri d'Aluche (Madrid).

Yolanda González era la representant del Centre de Formació Professional de Vallecas (Madrid) en la Coordinadora de Estudiantes de Enseñanza Media. Allí trencà amb les JSE i després de militar un temps en la Lliga Comunista Revolucionària l'octubre de 1979 participà en la fundació del trotskista Partido Socialista de los Trabajadores.[1] Va participar activament en la vaga d'Ensenyament Mitjà del 28 de gener de 1980.

L'1 de febrer de 1980 fou segrestada a punta de pistola a la porta de casa seva pels militants de Fuerza Nueva Emilio Hellín Moro, Ignacio Abad Velázquez, José Ricardo Prieto i Félix Pérez Ajero. Duta dins d'un cotxe, fou torturada i interrogada, però davant la seva resistència aturaren el cotxe. Emilio Hellín li va disparar dos trets al cap amb una Walter P-38 de 9 milímetres i Ignacio Abad li donà el tret de gràcia. Després la van deixar a una cuneta de la carretera a San Martín de Valdeiglesias (Madrid), on fou trobada l'endemà.[2] 

El seu assassinat fou reivindicat des de Barcelona per l'autoanomenat Grupo 41 del Batallón Vasco-Español i l'acusaven infundadament de formar part d'un grup d'informació d'ETA. Els assassins comptaren amb la col·laboració com a vigilants i informants de diversos subjectes més. Juan Carlos Roda Crespo, policia nacional que va ser "convidat" pel grup a participar en l'assassinat, es va negar i els va delatar a les autoritats, encara que també pertanyia al "Grup 41" i havia fet labors de vigilància sobre Yolanda.[3] 

El 7 de febrer de 1980 foren detinguts Emilio Hellín i Ignacio Abad, mentre que José Ricardo Prieto i Félix Pérez Ajero aconseguiren fugir. L'Audiència Nacional d'Espanya els va processar i va jutjar com a banda armada juntament amb el policia Juan Carlos Roda Crespo i al cap de seguretat de Fuerza Nueva, David Martínez Loza. El 2 de juny de 1982 Emilio Hellín Moro va rebre una condemna per assassinat amb traïdoria i nocturnitat de 30 anys de presó i fou internat a la presó de Zamora; Ignacio Abad, de 26 anys, vuit mesos i un dia; Félix Pérez Ajero i José Ricardo Prieto, a 4 anys, 2 mesos i un dia; David Martínez Loza, a sis anys de presó menor i multa de 100.000 pessetes i Juan Carlos Rodas, tres mesos.[4] 

El 20 de febrer de 1987 Hellín va aconseguir un permís carcerari, concedit pel jutge de Vigilància Penitenciària José Donato Andrés Sanz. El va aprofitar per fugir a Paraguai, on es dedicà a la informàtica i va col·laborar amb els serveis secrets de la policia d'aquest país. Tanmateix hi fou localitzat pel periodista d'Interviú José Luis Morales. El juliol de 1989 fou detingut per la Interpol i el 21 de setembre de 1990 fou extraditat a Espanya. [5] Malgrat aquests antecedents, el 1993 va obtenir novament un permís per a sortir de la presó. Segons el diari El País el 1996 va canviar la seva identitat per Luis Enrique Helling i des d'aleshores ençà treballa com a assessor de la guàrdia civil i de la Policia Nacional, i ha impartit cursos de formació sobre terrorisme i crim organitzat per a l'Ertzaintza i els Mossos d'Esquadra.[6] [5][7]
21/09/1993 Senyories Jorge M. Reverte
02/03/1991 Emilio Hellín,
20/09/1990 El lliurament d'Hellín, prevista per demà Francisco Mercado
20/08/1989 Yolanda González Jesús Jaén.
26/12/1988 Edición Impresa Repetición de la jugada Luis Prados
Un dels assassins de Yolanda González gaudeix d'un permís idèntic al que un altre va usar per fugir.
12/03/1987 'Cas Hellín'. 
L'ultradretà i militant de Fuerza Nueva Emilio Hellín, detingut el passat dia 10 de febrer com a presumpte assassí de la jove Yolanda González, capturat ahir a Madrid una hora després d'haver-se escapat de la presó d'Alcalá de Henares en companyia de deu presos comuns, serà traslladat demà a la presó d'Herrera de la Manxa, considerada com la més segura del país. Igual sort correran els altres dos presos detinguts en companyia d'Hellín -Eduardo Lorca i Leonardo Coelho-. Mentrestant, els altres set interns fugats continuaven sense ser localitzats en el dia d'ahir, tot i l'ampli desplegament policial. Llegir més..
L'ultradretà Emilio Hellín Moro, de trenta anys, detingut el 9 de febrer de 1980 com presumpte assassí de la jove de dinou anys Yolanda González, trobada morta en la nit del passat 2 de febrer, va aconseguir escapar-se a la tarda de la presó d'Alcalá de Henares i va ser detingut minuts més tard en les proximitats de Madrid. La fugida la va portar a terme en companyia de nou reclusos, dos dels quals van ser detinguts en companyia d'Hellín, que va resultar ferit lleu en el curs d'un tiroteig amb agents policials. Llegir més..

o0o

El llibre 'Un rei cop a cop' torna a córrer per la xarxa

.
En va desaparèixer la seva edició impresa el 2001 · Desmunta la versió oficial de la trajectòria de Juan Carlos de Borbó

Font: Vilaweb

El llibre 'Un rei cop a cop' (Kale Gorria, 2001), publicat sota pseudònim, torna a córrer per la xarxa. Es tracta d'una documentada investigació sobre la trajectòria del rei Juan Carlos de Borbó, que va desaparèixer de les llibreries i del qual és molt complicat trobar-ne exemplars de l'edició impresa.

Vuit anys després de publicar-se aquell llibre, el senador nacionalista basc Iñaki Anasagasti va desfer, a 'Una monarquía protegida por la censura' (Foca, 2009), el fals retrat de la família reial imposat durant tants anys.

Més informació, a Cançons contra els Borbons

Entrevista de VilaWeb amb Iñaki Anasagasti: 'El rei pot estar enfadat, però hi està implicat'

Els casos de censura de la monarquia espanyola

Editorial de Vicent Partal: 'M'interessen els diners de Juan Carlos'

Opinió contundent de Martí Estruch: 'El rei va nu'

Plou merda sobre el rei
_

Urdangarin exculpa la casa reial del cas Nóos


El secretari personal de les infantes espanyoles diu que no portava els comptes de l'Institut tot i ser-ne el tresorer
Iñaki Urdangarin ha negat al jutge que la casa del rei espanyol assessorés les seves activitats a l'Institut Nóos. El seu ex-soci, Diego Torres, havia presentat documents que l'implicaven a ell i al seu sogre, el rei Juan Carlos, en la trama de corrupció. Llegir més.. 

o0o