Els grups neonazis fan la feina bruta als aparells oficials

Els grups neonazis fan la feina bruta als aparells oficials

Guillem Agulló

Vilaweb 29/07/2014

La sentència de l'operació Panzer [que resol l'absolució del grup nazi Frente Antisistema] demostra que els aparells oficials encobreixen grups neonazis i terroristes. Ara els agradaria --a la justícia i els governants-- que féssem una defensa de la lluita armada d'autodefensa davant d'estos grups terroristes i que ens col·locàrem en la mateixa situació d'il·legalitat i terrorisme. Hagueren volgut que anéssem al judici i que hi haguera bronca per poder dir 'són iguals'. Però a la família no ens hi trobaran mai de la vida, perquè nosaltres venim de la cultura de la pau. Som pacifistes, demòcrates convençuts i creiem que l'única via per resoldre les coses és parlant, en democràcia i pacíficament. 

Jo sabia que tot açò podia passar. Quan la gent s'escandalitzà perquè van confondre el nom de Guillem amb el seu assassí, ens ho agafàrem amb calma. Ja patírem tota la pressió mediàtica de criminalitzar la memòria de Guillem, i a nosaltres per ser els pares. Sabíem que açò era un judici per a rentar la cara a la justícia. Però aquesta situació de gravetat és difícil de resoldre perquè ells --institucions penitenciàries, justícia, policia, guàrdia civil…-- són part del problema. Emparen els grups terroristes, que són els que els fan la feina bruta. I per això han de mantenir-los, protegir-los i tenir-ne cura. 

Tot plegat demostra que s'ha de liquidar la transició i anar cap a una ruptura democràtica i un procés constituent; i els qui som catalanistes, cap a la independència. Perquè amb aquesta gent no es pot anar enlloc. Els independentistes no podem perdre-hi ni un minut més. 

Guillem Agulló
(Opinió recollida per telèfon)

-.-

L'Audiència de València absol l'assassí de Guillem Agulló i la resta de processats en l'operació Panzer

Salvador Almenar
Ara.Cat 29/07/2014

L'Audiència de València ha absolt els 18 acusats en el judici de la coneguda operació Panzer que va permetre desarticular l'any 2005 el grup neonazi Frente Antisistema. Els imputats van ser jutjats fa dues setmanes a València acusats d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes prohibides i tinença d'armes de foc reglametades.

Entre els acusats figuraven dos militars, un regidor de la població valenciana de Silla pertanyent al partit ultra España2000 i l'assassí confés del jove antifeixista de Burjassot Guillem Agulló, mort a l'abril de 1993.

El tribunal ha decidit absoldre tots els acusats perquè "no té elements per condemnar els fets pels quals van ser jutjats", expliquen fonts del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià. Les mateixes fonts assenyalen que el tribunal arriba a aquesta conclusió en la sentència perquè anul·la totes les diligències que es van practicar en fase d'instrucció arran unes converses telefòniques intervingudes entre els suposats membres del Frente Antisistema.

El TSJ valencià explica que la sala ha acordat anul·lar les intervencions telefòniques que es van acordar en fase d'instrucció "perquè no existeix cap indici objectiu de comissió de delicte que permeti vulnerar el secret de les comunicacions". "El tribunal entén que la informació que es va facilitar a la instructora per acordar aquestes intervencions és inexistent a efectes penals, objectivament mancava de qualsevol indici raonable", apunten les mateixes fonts.

La informació que es va facilitar a la instructora del cas partia de l'existència de dues pàgines web que venien armes prohibides, però no il·legals. "És a dir, la tinença d'aquestes armes no està inicialment penada. És a dir, s'inicia una recerca per una activitat no tipificada com a delictiva amb finalitats purament prospectives fent fallida així qualsevol proporcionalitat exigible per la llei", explica el TSJ valencià.

A més, el tribunal considera que la identificació de les persones responsables de la gestió aquestes pàgines web no es va fer recorrent als mitjans tècnics que es disposaven, com és la identificació d'una adreça IP, sinó que es va fer a través d'informacions referides per confidents.

"És aquesta informació insuficient segons la jurisprudència per vulnerar un dret fonamental com el secret de les comunicacions –pel qual el Tribunal Suprem és clarament exigent en l'existència objectiva d'indicis–, amb la qual se sustenta l'autorització a través del primer acte d'intervenir diversos telèfons. I sense més dades objectives, la següent pròrroga", explica el TSJ en un comunicat.

Per aquest motiu, per haver iniciat una investigació per una activitat que no suposava un il·lícit penal, el tribunal "ha hagut de declarar nul l'acte que va permetre aquestes converses i, en conseqüència, el resultat d'accions derivades d'aquestes intervencions".

"Anul·lades les intervencions telefòniques i, en el que seria l'aplicació de la Teoria de l'arbre enverinat, el resultat de les diligències practicades com a conseqüència d'aquestes intervencions el tribunal no té elements per condemnar pels fets pels quals van ser jutjats en vista pública", expliquen fonts del TSJ valencià.

Durant el judici, la Fiscalia va demanar per als acusats penes de presó d'entre 2 i 6 anys. En el transcurs de les vistes, diversos dels agents de la Guàrdia Civil que van dirigir la denominada operació Panzer contra aquest col·lectiu van explicat que el Frente Antisistema disposava d'estructura jerarquitzada i lliurava armes als seus integrants a la seva seu social de València.

Segons es desprèn de les escoltes telefòniques que es van realitzar durant la recerca, els agents creuen que els dirigents d'aquest grup determinaven el compliment de les ordres, i si s'incomplien es discutia el fet entre els caps, així com la possibilitat de possibles càstigs.

En el local social de l'organització es realitzava la captació de nous membres, i a través de la seva pàgina web es podien adquirir armes, com defenses extensibles i punys americans, encara que no es va poder confirmar si es va arribar a realitzar alguna venda, sempre segons el testimoni dels agents que van comparèixer com a testimonis en el judici.

Les armes que es van confiscar en les entrades als habitatges dels acusats no es van poder exhibir durant el judici perquè van ser destruïdes per la Guàrdia Civil per culpa d'un error judicial. Entre les armes confiscades l'any 2005 i eliminades temps després per l'Institut Armat hi havia un bazuca, pistoles semiautomàtiques, una ballesta, espases, matxets, bolígrafs-pistola i d'altres armes blanques, així com munició per a les armes de foc.

-.-

Información relacionada:

Absolt el grup nazi de l'assassí de Guillem Agulló

Guillem Agulló: 'Els grups neonazis fan la feina bruta als aparells oficials'

Amenaces, provocacions i insults dels nazis la primera setmana de judici de l'operació Panzer

El judici contra el principal grup nazi del país comença amb insults dels acusats a la premsa

El líder d'Alianza Nacional defensa davant el jutge la violència contra Catalunya 

El judici contra el principal grup nazi d'Espanya

Opinió contundent d'Esteban Ibarra: Judici a l'odi neonazi

-.-

Absolt el grup nazi de l'assassí de Guillem Agulló

L'Audiència considera nul·les les escoltes telefòniques · Acusació popular: Quin missatge dóna el tribunal a la societat?

Vilaweb.Cat 29/07/2014

L'Audiència Provincial de València ha absolt els setze integrants del grup neonazi Frente Antisistema perquè considera nul·les les escoltes telefòniques enregistrades als seus integrants. Fa dues setmanes que es va fer el judici de l'anomenada operació Panzer, enmig de tensió amenaces, provocacions i insults. Entre els acusats, hi havia l'assassí confés de Guillem Agulló i un regidor d'España 2000 al municipi de Silla

Segons fonts judicials, el tribunal entén que la informació facilitada per la guàrdia civil a la jutgessa instructora del cas per autoritzar les intervencions telefòniques no es basava en cap indici de delicte, ja que les dues pàgines web inicialment investigades venien armes prohibides, però no il·legals, de manera que la seva tinença no és inicialment penada.

Així, considera que s'ha trencat la proporcionalitat i vulnerat un dret fonamental, el secret de les comunicacions, en intervenir converses basant-se en una activitat no delictiva. Com que no hi havia altres indicis o proves complementàries (ja que la guàrdia civil va destruir les armes) que portessin a investigar els acusats, s'aplica la doctrina de l'arbre enverinat, que anul·la totes les proves que derivin d'una prova anul·lada.

El tribunal considera que la identificació dels responsables de la web no es va fer amb els mitjans tècnics habituals, com la identificació d'una adreça IP, sinó a través d'informacions de confidents. Aquestes informacions, segons la jurisprudència, són insuficients per a vulnerar un dret fonamental i el Suprem exigeix que hi hagi indicis objectius de delicte per a fer-ho.

Acusació popular: 'Açò no anul·la la realitat'

L'acusació popular encara no ha rebut la sentència, i retreu el pcomportament anormal del tribunal, que l'ha filtrada sense que una de les parts en tinguera coneixement. En funció de l'argumentació legal de la sentència, l'acusació valorarà la possibilitat de presentar un recurs. 

'L'eliminació de les escoltes pot significar l'anul·lació d'una prova però no de la realitat. I la realitat és que està comprovat que existia un grup nazi organitzat, amb una ideologia i una actitud violentes, i que posseïa armes prohibides --diu Toni Gisbert, portaveu de l'acusació popular. I la pregunta que fem en veu alta és: considera el tribunal que no és delicte la possessió d'armes prohibides, ni l'organització d'un grup nazi, ni l'existència d'un grup d'ideologia i actitud violentes? Quin missatge dóna el tribunal a la societat?'. 

A més, Gisbert posa damunt la taula el context europeu, 'en què hi ha una alarma social creixent respecte l'emergència del feixisme i el populisme'. 'Han sorgit moltes veus socials amb un missatge de preocupació. I mentrestant, la possessió d'armes i la creació de grups feixistes no són delicte a l'estat espanyol.'

La sala, de la secció 4 de l'Audiència de València, ja té un precedent en el mateix sentit, recorda l'acusació popular: l'any 2005 va absoldre el grup nazi Armagedon.

Judici

El judici s'ha fet aquest mes en quatre sessions. La guàrdia civil hi ha explicat que el grup tenia una estructura jerarquitzada i lliurava armes als seus membres a la seu social que tenia a València. 

Durant la investigació es van fer escoltes telefòniques, de les quals la guàrdia civil va concloure el funcionament jeràrquic del grup: els dirigents donaven ordres, i si no es complien es discutia sobre el fet amb els caps i també es parlava de possibles càstigs. 

Al local social del grup a València es captaven nous membres, i a través de la web es podien adquirir porres extensibles i punys americans, segons un testimoni dels agents. L'agent responsable de la investigació va dir al judici que la guàrdia civil intentava evitar les agressions que el grup planejava i de les quals tenien coneixement per les escoltes. I van decidir decomissar les armes per por de possibles agressions. 

La guàrdia civil havia destruït la principal prova

Tanmateix, pocs dies abans de començar el judici, es va saber que la guàrdia civil havia destruït les armes de guerra, que eren una de les proves més importants del cas. Es va descobrir quan el fiscal va demanar que s'exhibís el material per al judici.

Operació Panzer

La guàrdia civil va desarticular l'any 2005 l'organització Frente Antisistema (FAS) amb la detenció de vint-i-dues persones i l'escorcoll de locals a tot de municipis del País Valencià. Es van decomissar nombroses armes de foc i armes blanques i també molta propaganda nacionalsocialista, amb continguts xenòfobs i violents.

Segons l'informe de la guàrdia civil, el FAS es finançava amb la venda d'efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d'armes prohibides i amb les quotes dels membres. L'informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les principals activitats, hi havia les 'caceres' de joves antifeixistes o immigrants.

Informació relacionada: 

Guillem Agulló: 'Els grups neonazis fan la feina bruta als aparells oficials'

Amenaces, provocacions i insults dels nazis la primera setmana de judici de l'operació Panzer

El judici contra el principal grup nazi del país comença amb insults dels acusats a la premsa

Opinió contundent d'Esteban Ibarra: Judici a l'odi neonazi

-.-

"L'Estat espanyol és part i còmplice dels atacs de l'extrema dreta al nostre país"


Valoració de la CUP sobre la sentència.

-.-

Armes confiscades i desaparegudes

-.-

Feliç dia fora del temps!

Pot existir un dia fora del temps? Segons el calendari maia, avui és el Dia Fora del Temps. Un dia en què els diners, el rellotge i les agendes són substituïts per l’autèntic art de viure

El calendari maia té un total de 364 dies.
El que falta és el Dia Fora del Temps.

LAURA SAULA

Ara.Cat 25/07/2014

Avui no és un dia qualsevol. Avui és el Dia Fora del Temps. I un es deu preguntar: com pot ser que existeixi un dia sense temps? Un cop més, la resposta la trobarem a la cultura maia. Els sacerdots d’aquesta virtuosa civilització utilitzaven un calendari anomenat Tzolkin, que consistia en tretze mesos, o llunes, de vint-i-vuit dies cadascun i que sumaven 364 dies en total. El resultat era un calendari de cicles exactes que seguien la Lluna i les Plèiades. Tot i això, els astrònoms aviat es van adonar que per completar la volta de la Terra al Sol faltava un dia. Aquest dia va ser anomenat el Dia Fora del Temps, que en el nostre calendari gregorià coincideix amb el 25 de juliol.

Segons els astrònoms de l’època, en aquesta jornada el Sol se sincronitza amb l’estrella Sírius i comença una revolució solar a la Terra. Consegüentment, el dia 26 de juliol es converteix en el primer dia del calendari maia, ja que té la primera lluna de l’any. De fet, aquesta mateixa conjunció astronòmica ja assenyalava el començament de l’any a l’antic Egipte i en diverses cultures mesoamericanes. Durant el Dia Fora del Temps, la comunitat maia celebrava amb música i balls l’inici d’un nou any, sempre sota el concepte que per a ells el temps era igual a l’art, i no a l’or (el més semblant als diners que hi havia en aquella època). Aquell dia, també anomenat Dia Verd, era celebrat com un dia especial per cuidar l’ànima abans de començar un nou cicle i reservar-se un espai per al joc, l’art, la màgia i la creativitat.

Retorn als orígens

Com en molts altres àmbits, l’Església va posar fi a aquests calendaris mil·lenaris i va imposar les seves pròpies regles, com el nostre calendari actual, el gregorià. El seu nom prové del papa Gregori XIII (1502-1585), que va imposar aquest nou model per circumstàncies polítiques, econòmiques i ideològiques. Amb el temps s’ha demostrat que, astronòmicament, aquest calendari és artificial, irregular i allunyat dels cicles naturals.

Un dels principals detractors d’aquest calendari i impulsors del calendari maia va ser l’historiador nord-americà José Argüelles (1939-2011). Home àmpliament conegut dins el moviment new age, va ser ell qui va començar a promoure la celebració del Dia Fora del Temps, un dia lliure d’horaris en què toca celebrar la vida i les seves múltiples manifestacions artístiques. Argüelles també va crear el 1989 la seva teoria sobre la llei del temps, en què s’estableix que el temps és la freqüència de sincronització universal i la seva fórmula és T(E)=art. És a dir, el temps factoritzat per l’energia és igual a art. En resum, segons l’historiador, si tothom utilitzés el calendari de les tretze llunes de vint-i-vuit dies s’aconseguiria harmonitzar tots els éssers humans amb la biosfera.

Un model amb crítiques

Evidentment, a Argüelles no li van faltar detractors, que el van acusar de ser poc rigorós i modificar el calendari maia tradicional per adaptar-lo a la nostra era. De fet, si ens endinsem una mica en la complexa cultura maia veiem que, en realitat, tenien tres models de calendaris diferents. D’una banda hi havia el Tzolkin, un sistema utilitzat amb finalitats rituals i d’endevinació, que estava compost per tretze mesos; el calendari de compte llarg, que es va iniciar cap als voltants de l’any 3113 aC, i el calendari civil o Haab, que regia les cerimònies comunitàries, així com el treball de la terra i els cicles de cultiu. Aquest últim calendari tenia cinc dies fora del temps, coneguts com a Uayeb, que també es consideraven jornades de reflexió i purificació.

Tornem al calendari Tzolkin, que és el que fa celebrar avui el Dia Fora del Temps. Segons els seus nombrosos seguidors arreu del món, el 25 de juliol és un dia per festejar l’art de viure, en contraposició a entendre el temps com a sinònim de diners. Per aquest motiu, s’anima els seus adeptes a evitar durant tota la jornada gastar diners, a no anar a treballar si és possible, no agafar transport públic o cotxe, no utilitzar les noves tecnologies i, en casos més extrems, a no obrir el gas ni l’aigua corrent.

Ramon Planas, barceloní de 64 anys, va descobrir el Dia Fora del Temps ara fa deu anys, després de conèixer un ciutadà mexicà al Fòrum de les Cultures de Barcelona. “De manera críptica -explica Planas- em va dir: «Busca Tortuga»”. Intrigat, el Ramon va buscar per internet i, d’una web a una altra, va descobrir tot el misteri que envolta el Dia Fora del Temps. “Ho vaig trobar esplèndid: un dia fora del temps!” Per aquest empresari barceloní, el 25 de juliol és un dia de regal, d’esbarjo i llibertat, en què no compta per a res cap tipus d’agenda ni rellotge. Durant aquesta jornada el Ramon acostuma a reunir la família i els amics en un indret agradable a l’aire lliure. Els assistents porten alguna cosa per menjar i beure, així com instruments de música i decoracions corporals. Tot i això, el més important del dia, segons Planas, és “l’actitud i les ganes de crear un espai de temps harmònic, optimista i creatiu”.

Segons asseguren els adeptes a aquesta tradició, el Dia Fora del Temps cada vegada se celebra més a tot el món. I, de fet, més de setanta ciutats brasileres, com São Paulo, celebren aquesta festa, passant per la costa oest dels Estats Units, l’Amèrica Central, el Japó, Malàisia, Nova Zelanda, Itàlia i el Regne Unit. Ramon Planas, per la seva banda, opina: “Som davant d’una celebració emergent que sintonitza amb sensibilitats i corrents d’opinió creixents que ens uneixen a tots”.

Així doncs, si avui voleu celebrar el Dia Fora del Temps, recordeu-vos de deixar el mòbil, la cartera i el rellotge a casa i sortiu amb els amics, la família o els veïns a gaudir de l’art de viure com més us agradi. Feliç Dia Fora del Temps!

Què és el temps?

Quin és el significat real de la paraula temp s? No hi ha científic, filòsof o artista que no s’hagi parat a pensar mai què s’amaga sota aquest concepte tan inexorable. L’escriptor argentí Jorge Luis Borges deia que el temps és la substància de la qual estem fets, i ho descrivia com un riu que ens arrossega a tots, amb la paradoxa que, en el fons, nosaltres mateixos som el riu. Més tard, Albert Einstein va descriure el temps mitjançant la seva famosa teoria de la relativitat. Una de les seves frases amb què s’entén més bé aquesta teoria diu que, si passes l’estona amb una noia maca, una hora semblarà un segon, mentre que si t’asseus sobre carbó cremant, un segon semblarà una hora. Jorge Wagensberg, físic i primer director del CosmoCaixa, explicava en el seu article “El temps en aforismes” que no es pot definir el temps sense al·ludir al canvi, ni definir el canvi sense al·ludir al temps. D’altra banda, Wagensberg també fa menció de com el pas del temps fa que les hores ens semblin cada vegada més llargues i que els anys ens semblin cada cop més curts.

En tot cas, quan ens hem referit a la paraula temps, al llarg de la història moderna s’ha intentat explicar com una mesura del que dura una determinada cosa que sigui susceptible de canvi. És a dir, quan un objecte passa d’un estat a un altre diferent i aquest canvi és advertit per un observador, aquest període es podrà quantificar i mesurar com a temps.

-.-

La lluita Zapatista segons l@s Zapatistas

!!! Aquí i allà reconstruint la realitat !!!

Nit solidària amb les comunitats zapatistes.
! Si toquen a una ens toquen a totes !
Perquè nostra millor arma és la solidaritat.

H. 21.00
Musica rebel amb MUNA

H. 22.00
Cinema a la fresca: Projecció de curts realitzats per l@s zapatistes + debat.

*15 preguntes per apropar-se al Zapatismo.
*L’altra comunicació.
*La vida de les dones en resistència.
*La terra és de qui la treballes.
*La escuelita Zapatista.

CAN VIES Carrer Jocs Florals n. 40-42 Sants Barcelona

Pinxos mexicans + begudas + refrescs + materials informatius.

Presentat per la Adhesiva – Espai de trobada y acció.

Moltes gràcies a CAN VIES per compartir l’espai i fer possible l’esdeveniment!

Cinema Can Vies, Viernes 18 de Julio, a partir de las 21 horas, con la Adhesiva, espai de Trobada i Acció

Las comunidades zapatistas en práctica de su proyecto de Resistencia y Existencia, se organizan para tener acceso a la Tierra, el Agua, la Educacion, la Salud...

Desde 1998 las Base de Apoyo Zapatistas tomaron las video-cámaras y se apropiaron de los medios de comunicacion audiovisual

Apoyados por la Asociacion ProMedios, promotores de Comunicación, encargados por sus comunidades, toman talleres de Grabación, de Edición y de Sonido.

Así se genera la herramienta que da testimonio de las represiones, los abusos y la destruccion del medio ambiente, además de mostrar los esfuerzos, las luchas, las fiestas y dar una mirada desde el interior de la Resistencia Zapatista. Esas imagénes nos permiten vivir un momento de su Realidad.

Estos reportajes se diferencian del todos los reportajes y documentales realizados sobre los rebeldes de Chiapas en un punto esencial: fueron realizados por aquellos que luchan.

Repasaremos diferentes videos donde l@s zapatistas explican su lucha, y haremos denuncia de las recientes agresiones paramilitares contra el proceso de Autonomía zapatista.

El 2 de mayo de 2014 en Chiapas fueron atacados compañeros y compañeras zapatistas en el Caracol I, La Realidad uno de los lugares centrales del movimiento zapatista, donde se coordinan todos los pueblos zapatistas de la región fronteriza, El ataque paramilitar tuvo como sueldo varios heridos graves, el asesinato cruel de “Galeano”, …, un compañero zapatista nativo de ahí, y la destrucción de una escuela y de una clínica autónoma.

Por ello desde la Adhesiva les inviatamos a participar en la “campaña mundial para la reconstrucción de la escuela y clínica de La Realidad, Chiapas, México”, convocada por el Ejercito Zapatista de Liberación Nacional (EZLN).

!!! Aquí y allà reconstruyendo la Realidad !!!

¡Si tocan auna nos tocan a todas!

Porque nuestra mejor arma es la solidaridad

Fuente: ADHESIVA, espai de trobada i acció

-.-

La cultura i els protocols de la política

Joan M. Minguet publica aquesta setmana al blog Pensacions una reflexió sobre la participació (i a vegades intromissió) de les autoritats polítiques en les activitats culturals.

Núvol / Joan M. Minguet 13/07/2014

1. Per què en les estrenes de les arts escèniques els polítics i càrrecs de l’administració es posen en les primeres files? És que ells hi entenen més que els professionals del sector o els crítics que n’han de parlar? O més que el públic que ha pagat l’entrada religiosament i que ha de seure lluny de l’escenari? Molts bons modals en aparença, però pedanteria de fons; s’aprofiten del càrrec, ras i curt.

2. Per què en les inauguracions de les exposicions els comissaris han d’atendre a les autoritats i explicar-los coses que, a l’engròs, no comprenen i/o no els interessen? No seria més lògic atendre als prestadors, als col·legues o, simplement, a la família?

3. En realitat, la pregunta bona és: per què venen les autoritats a les inauguracions de les exposicions que han finançat? Que no és la seva obligació pagar esdeveniments culturals? No sé si sabeu que en el món anglosaxó els polítics no van mai a les inauguracions, es fan a un costat i deixen que la cultura i la política no es barregi. (Un exemple: en la inauguració de l’exposició Joan Miró. The Ladder of the Escape a la Tate Modern de Londres, el conseller de cultura de la Generalitat va parlar i el món cultural britànic es preguntava per què, sobretot quan en l’inici del seu parlament va dir que estàvem davant d’una exposició de Picasso (sic).)

4. Per què se’ls ha d’esperar, als polítics, en els inicis dels actes públics, si a més solen arribar tard? Per què es permet aquell acte tan humiliant que consisteix en què el director del centre hagi d’anar a rebre les autoritats a l’entrada? Si no vinguessin, com fan els britànics, això que ens estalviaríem. (Prometo solemnement, ara i aquí, que quan sigui conseller (sic) aboliré aquesta mesura de regustos feudals.)

5. Per què els catàlegs de les exposicions contenen això que en diem “textos institucionals”? Les pàgines inicials dels catàlegs o de tot tipus de publicacions pagades per les institucions públiques contenen escrits de presidents, consellers o alcaldes. Són aquelles pàgines que mai ningú no llegeix; primer, perquè tothom sap que la immensa majoria d’aquells textos no els han redactat aquells que els signen, sinó que tenen uns “negres” (ja em perdonareu l’ús d’aquest terme racista) que els fan dir coses que ells no saben; segon, perquè una publicació és dels seus autors, de qui l’ha concebut i no necessita pròlegs insubstancials. Si ningú no ho llegeix, per què se segueixen publicant aquests textos? (Un cop més, sabeu que hi ha llocs del món cultural global on els polítics no tenen la temptació d’intervenir? I, per tant, no es gasta paper en aquestes pàgines ignominioses.)

6. Per què els polítics han d’intervenir en les rodes de premsa? I allargar-se i allargar-se amb frases retòriques que només els periodistes més dòcils i servents reproduiran en els seus mitjans? Els bons periodistes només pregunten i recullen les opinions dels qui han participat en l’obra, la publicació, l’exposició, el festival, l’esdeveniment cultural que s’està presentant.

6. Per què els polítics estan en permanent roda de premsa quan l’únic lloc on haurien de parlar és en el parlament o en el ple municipal? Quina vanitat els porta a pensar que són algú en el món de la cultura si la majoria de vegades la seva formació és tan escassa? Ells són uns gestors ocasionals, col·locats allà per un partit que ha guanyat unes eleccions i que considera la cultura la part menys susceptible de ser avalada per un bon pressupost. Per tant, com poden anar amb aquests fums perdonavides?

7. Per què els logotips de les institucions tenen un tamany tan desproporcionat a les cobertes o contracobertes? Amb una simple menció o un logotip petit no n’hi hauria prou? Així, a més, deixarien treballar als professionals del disseny sense aquesta dictadura del protocol que controlen un seguit de funcionaris que, en cada institució, només es dedica a comptar els centímetres quadrats que es mereix cadascuna de les entitats que ha finançat una publicació o un acte cultural.

8. Per què…? La llista podria continuar. En realitat, però, la qüestió última que ens hem de preguntar és per quin coi de motiu acceptem totes aquestes normes protocol·làries, aquests tractes inútils, aquests textos que ningú no llegeix, aquestes presències vanitoses…

-.-

Així s’ha dissenyat el traçat de la MAT per Collserola

Red Eléctrica guarda en un calaix el plànol de la línia a l’espera que es desencalli la de Santa Coloma de Gramenet

Clica a la imatge per ampliar-la

Albert Solé / Ara.Cat 14/07/2014

Red Eléctrica de España (REE) considera estratègic, per reforçar energèticament la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana, unir Santa Coloma de Gramenet i Sant Just Desvern amb una línia de molt alta tensió (MAT) aèria per Collserola. ¿Però per on passaria? Aquest és un dels secrets més ben guardats per l’operador del sistema elèctric (REE era una empresa pública i ara l’Estat en té el 20% de les accions), conscient que el projecte pot generar tant o més rebuig social que la MAT de Girona, perquè en aquest cas travessa el Parc Natural de la Serra de Collserola.

L’ARA ha tingut accés al plànol oficial de REE que l’empresa va elaborar fa una mica més d’un any, el juny del 2013, per a l’estudi d’impacte ambiental d’aquest tram, tot i que Red Eléctrica ha negat a aquest diari que n’hagin elaborat cap. Asseguren que només estan en converses amb els diversos ajuntaments afectats per discutir el traçat.

Pendent de la moratòria

El plànol a què ha tingut accés aquest diari és molt detallat, marca on està previst construir cadascuna de les 35 torres -que a Girona tenen 70 metres d’alçada- i especifica totes les zones protegides, com la reserva natural parcial de la Font Groga, les àrees d’interès faunístic, les espècies de flora d’interès i els boscos singulars. Al mapa també apareixen les altres línies d’alta tensió (220, 110 i 66 kV) que ja travessen el parc natural. Una de les poques persones que ha pogut veure aquest plànol es pregunta per què REE no aprofita el passadís obert per a la línia de 220 kv. I és que una línia de la potència de la MAT té unes servituds importants -per allà on passa s’ha d’eliminar la vegetació per evitar incendis- i, tal com està dissenyada ara, no es podrien aprofitar les servituds de les línies existents.

El polèmic tram de la MAT per Collserola està inclòs en la planificació energètica de l’Estat 2012-2020, però arran de la crisi el 2012 el govern espanyol, amb una moratòria, va aturar tots els projectes. Amb tot, alguns avancen en la tramitació, com el de Collserola. Dos anys després, el ministeri d’Indústria continua sense prendre cap decisió. En canvi abans de la moratòria sí que es va aprovar la transformació de la línia entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet de 220 kV a 400 kV (MAT) i construir-hi una subestació, tot i que divendres Europa va renyar Espanya per la tramitació deficient del projecte. La Generalitat ja va explicar a l’ARA al maig que no tindria sentit fer aquesta obra si després REE no volgués allargar la MAT fins a Sant Just Desvern per Collserola. El Govern i els 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ja han dit que no és necessària.

La subestació de Santa Coloma, que ja té tots els permisos, es va començar a construir el dia de Sant Jordi d’aquest any, però l’Ajuntament va aconseguir una treva fins després de l’estiu. REE va enviar una contraproposta a finals de juny -manté la subestació al costat del cementiri, i només mou alguna torre de lloc-, que l’alcaldessa Núria Parlon qualifica de “presa de pèl” .

Des del Consorci del Parc Natural de Collserola -ens públic- expliquen a l’ARA que no tenen gaire informació oficial sobre la MAT que travessaria el parc natural, i que ningú els ha ensenyat aquest plànol. “Això de la MAT per Collserola és com el Guadiana, apareix i desapareix de tant en tant”, afirma Marià Martí, gerent del consorci. Tot i que l’ens encara no s’ha pronunciat formalment, no els fa gaire gràcia el projecte, sobretot perquè segurament toparia amb moltes de les normatives ambientals del pla especial. El Parc de Collserola es regeix per un pla especial redactat el 1987 que encara no té en compte la declaració de parc natural del 2010. Per això s’està redactant l’avantprojecte del nou pla, que estarà acabat a finals d’any i que regularà les línies elèctriques. L’únic que sap del cert el gerent del consorci és que el 2011 REE va demanar permís per construir la subestació de 400 kV de Sant Just Desvern en terrenys que pertanyen al parc natural, i que els hi van desaconsellar. Ara Red Eléctrica medita si repotenciar la subestació de 220 kV que ja funciona a Sant Just.

La UE toca el crostó a l’Estat

Dijous la direcció general de Medi Ambient de la Comissió Europea (CE) va anunciar que havia obert un procediment sancionador al govern espanyol pel traçat de la MAT entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet. La CE qüestiona la transformació de la línia en una de molt alta tensió perquè, “abans d’autoritzar un projecte, haurien d’haver-se assegurat que s’ha fet l’estudi d’impacte ambiental corresponent”. La resposta de REE és que la línia ja va passar l’estudi ambiental quan es va construir, fa 40 anys. Però en temps de la dictadura franquista les lleis ambientals de l’Estat no tenien res a veure amb les que marca actualment la UE. La Comissió Europea es va fer seus els arguments de l’Ajuntament de Santa Coloma per obrir l’expedient a Espanya: “Aquesta línia pot tenir efectes significatius en el medi ambient i també en les persones. Cal tenir en compte que la línia elèctrica, que transportarà molta més potència, creua una de les regions més poblades d’Espanya, l’àrea metropolitana de Barcelona”. L’Ajuntament va fer servir el mateix argumentari en el recurs al Tribunal Suprem el 2012, que va ser rebutjat al cap de tres mesos.

-.-

El líder d'Alianza Nacional defensa davant el jutge la violència contra Catalunya

Pedro Pablo Peña és jutjat per un discurs del 12 d'octubre en què va dir: 'No hi haurà secessió de Catalunya si no és a còpia de molta sang'

Vilaweb.Cat 16/07/2014

El president de la formació ultradretana Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, ha declarat com a encausat davant el jutge que l'investiga per un delicte de provocació a l'odi, arran del seu discurs del 12 d'octubre passat en un acte públic a Montjuïc. Peña ha ratificat aquelles declaracions i ha justificat que el poble espanyol usi la violència contra la independència de Catalunya si el govern espanyol no fa res contra el procés sobiranista.

Peña va pronunciar expressions com 'no hi haurà secessió de Catalunya si no és a còpia de molta sang' o 'no hi haurà ni un atemptat més, ni una mort més, ni un atemptat contra la nació que quedi sense resposta'.

La fiscalia de delictes d'odi i discriminació de Barcelona va denunciar Peña i el cap de la Falange, Manuel Andrino, per provocació a l'odi, la violència i la discriminació. Andrino, amb tot, ha demanat de declarar de Madrid estant.

El fiscal també demana que Peña sigui encausat per un delicte d'injúries greus amb publicitat adreçades contra institucions de l'estat per un escrit publicat a la web d'Alianza Nacional. En aquell text refermava el discurs pronunciat el 12 d'octubre a Montjuïc davant cinc-centes persones i manifestava, una vegada assabentat de la querella de la fiscalia: 'Se me'n fum la fiscalia i els fiscals, que s'han mantingut muts davant els actes de traïció a Espanya: Les diligències que obrin o puguin obrir els esbirros del règim ens les passem per l'arc del triomf.'

Pel que fa a Andrino, en el discurs va afirmar: 'Estem disposats a donar fins l'última gota de sang en defensa de la sagrada unitat d'Espanya, que no ho dubtin. Estem disposats a morir, però també a matar per Espanya, només faltaria.' I encara: 'Hi ha en joc l'existència d'Espanya i això obliga a donar-ho tot com van fer els falangistes el juliol del 1936.'

Segons l'escrit de la fiscalia, durant la manifestació prèvia fins a Montjuïc es van sentir crits com 'Artur Mas, cambra de gas' i 'Aquesta és la nostra terra i s'ha de defensar', mentre s'exhibien tota mena de banderes i simbologia vinculades als moviments d'extrema dreta i neonazis, com ara creus cèltiques i banderes espanyoles pre-constitucionals.

Els dos denunciats per la fiscalia tenen antecedents. Peña ha estat condemnat per un delicte de tinença o dipòsit d'explosius a la pena de tres anys i mig de presó, i Andrino té una condemna de vuit mesos de presó --ja cancel·lada-- per un delicte d'estafa i també antecedents policíacs per un delicte relatiu a drets fonamentals.

Informació relacionada:

15/07/2014 El judici contra el principal grup nazi d'Espanya

-.-

Un nou manifest d'intel·lectuals espanyols, ara pel federalisme i contra el 9-N

El subscriuen Garzón, Ángel Gabilondo, Zarzalejos i Ignacio Escolar, entre més

Font Vilaweb.Cat 16/07/2014

L'endemà de la presentació del manifest 'Libres e iguales', d'intel·lectuals espanyolistes contra la consulta i contra la negociació de Rajoy amb Mas, ha aparegut un altre text promogut per personalitats espanyoles en relació amb el procés sobiranista a Catalunya. Aquest nou text, titulat 'Una Espanya federal en una Europa federal', demanen que hi hagi una reforma federal a l'estat espanyol que permeti d'aturar el procés d'independència català. Entre els primers signants hi ha els periodistes Ignacio Escolar, José Antonio Zarzalejos i Joaquín Estefanía; l'ex-ministre i catedràtic Ángel Gabilondo; el jutge Baltasar Garzón; i l'escriptora Almudena Grandes.

La reforma federal que demanen consisteix a reconèixer 'les identitats diverses que componen Espanya'. També volen que hi hagi una cambra territorial, amb atribucions legislatives exclusives, per a permetre la participació de totes les comunitats; una distribució clara de les competències entre l'administració general i les comunitats; un finançament just i equilibrat, basat en els principis d'igualtat de drets, de solidaritat entre territoris i d'ordinalitat, de manera que cap comunitat no s'empobreixi per causa d'aquesta solidaritat.

A diferència del manifest 'Libres e iguales', els signants demanen que no hi hagi 'actituds immobilistes', que serien 'd'una ceguesa imperdonable que no podem ni hem de permetre'ns'.

Amb aquestes propostes, consideren que es podria aturar l'augment de l'independentisme tant a Catalunya com al País Basc, que fa perillar greument 'la unitat de l'estat amb conseqüències que serien nefastes per a tothom'.

Heus ací la llista dels primers signants del manifest:

Luis Aguiar, catedràtic
Carlos L. Alfonso, catedràtic
Cristina Almeida, advocada
José Luis Alvarez, sociòleg
Ignacio Amestoy, escriptor i periodista
Joaquín Aparicio, catedràtic
Belén Barreiro, sociòloga
Pere J. Beneyto, professor
Rodolfo Benito , sindicalista
Carlos Berzosa, catedràtic
Valeriano Bozal, catedràtic
Javier Braña, catedràtic
José M. Caballero Bonald, poeta
Victoria Camps, catedràtica
Fernando Castro, crític d'art
Amparo Climent, actriu
José Luis Cuerda, director de cinema
Elias Díez, catedràtic
Félix Duque, catedràtic
Ignacio Escolar, periodista
Joaquín Estefanía, periodista
Bruno Estrada, Economista
Jorge Fabra, economista
Ángel Gabilondo, catedràtic
Luis García Montero, poeta
Javier García Roca, catedràtic
Baltasar Garzón, jutge
Josefina Gómez, catedràtica
Fernando González Urbaneja, periodista
Almudena Grandes, escriptora
Manuel Gutiérrez Aragón, director de cine
Javier Gutiérrez Vicén, director VEGAP
Juan Miguel Hernández, catedràtic
Elena Hernández Sandoica, catedràtica
Amalia Iglesias, escriptora
Alejandro Inurrieta, economista
Juan Laborda, professor
Antón Lamazares, pintor
Patxi Lanceros, professor
Francisco Laporta, catedràtic
Fernando Lara, crític de cinema
Sandra León, professora
Alfonso Maldonado, catedràtic
Jesús Maraña, periodista
Frederic Monell, sindicalista
Ignacio Muro, professor
Javier Nadal, president d'AFCE
Emilio Ontiveros, catedràtic
Daniel Peña, rector de la Universitat Carlos III
Borja Puig de la Bellacasa, director de comunicació
Delfín Rodríguez Ruiz, catedràtic
Oliva María Rubio, comissària d'exposicions
Alberto Ruiz de Samaniego, professor
Jesús Ruiz Huerta, catedràtic
Carlos Sánchez, periodista
Marciano Sánchez Bayle, metge
Jaime Sartorius, advocat
Nicolás Sartorius, advocat i escriptor
Beatriz Terrer, metge
Alejandro Tiana, rector de la UNED
Ignacio Urquizu, professor
Mariola Urrea, catedràtica
Fernando Vallespin, catedràtic
José Antonio Zarzalejos, periodista i advocat

Llegir més.. Clica AQUÍ (Manifest, signatures i adhesions)

-.-

Arcadi Espada compara la consulta amb la màfia en unes agressives declaracions a Catalunya Ràdio

El periodista és un dels impulsors del manifest espanyolista 'Libres e iguales'

Arcadi Espada

Font Vilaweb.Cat 16/07/2014

El periodista Arcadi Espada, un dels impulsors del manifest 'Libres e iguales', d'intel·lectuals espanyolistes contra el dret de decidir a Catalunya, ha comparat la convocatòria de la consulta amb la màfia. En una entrevista marcada pel to agressiu de l'entrevistat, Espada s'ha declarat convençut que no hi haurà cap convocatòria de consulta feta per part d'Artur Mas en cas que l'estat espanyol la prohibeixi, i ha fet aquesta comparació: 'És una hipòtesi com si vostè em digués que a Catalunya s'instal·larà una sucursal de la Camorra. És completament impensable des del punt de vista de la legalitat, i, per tant, no tingui cap mena de dubte que les autoritats catalanes respectaran la llei'.

Heus ací un fragment de l'entrevista:

L'entrevistador, el periodista Marc Garriga, li ha demanat que justifiqués la comparació amb la màfia. Espada ha respost: 'La Camorra es dedica al delicte i al crim organitzat, i incompleix sistemàticament la llei.'

Garriga li ha demanat: 'Qui se n'ocupa, aquí, del crim organitzat?'

I Espada ha dit: 'Ells sabran. Jo només dic que de la mateixa manera que no li respondré sobre la hipòtesi que la Camorra s'instal·li a Catalunya o a Ciudad Real tampoc no li respondré sobre la hipòtesi que el president de la Generalitat incompleixi la llei.'

Informació relacionada:

Un grup d'intel·lectuals espanyolistes presenta un manifest contra la consulta 

-.-

Un grup d'intel·lectuals espanyolistes presenta un manifest contra la consulta

Reben una allau d'adhesions falses

Vilaweb.Cat 16/07/2014

Un grup de cinquanta intel·lectuals i polítics espanyolistes va presentar ahir a Madrid el manifest 'Libres e iguales' ('Lliures i iguals') contra la consulta sobre la independència de Catalunya. Hi demanen al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que no negociï res amb el president de la Generalitat, Artur Mas. El manifest, que surt ara que Rajoy i Mas han acordat de reunir-se, demana d'evitar 'la derrota de la democràcia espanyola'. El subscriuen, entre més, els escriptors Mario Vargas Llosa, Jorge Martínez Reverte, Jon Juaristi, Andrés Trapiello, Xavier Pericay, Fernando Sánchez Dragó i Féliz de Azúa. Tanmateix, s'ha obert a tothom qui s'hi volgués adherir i hi ha hagut una allau de signatures falses.

Entre els més de mil dos-cents signats, hi ha noms com els de Luis Bárcenas, Cristiano Ronaldo, Pablo Iglesias, Pere Navarro, el Timbaler del Bruc, Jordi Pujol i Iñaki Urdangarin. També hi ha personatges de ficció com Mary Poppins i el Capità Enciam.

Els impulsors deien ahir que miraven d'aturar-ho, mitjançant filtres, i reconeixien que es trobaven desbordats per aquestes accions.

Els cinquanta signants

Entre els cinquanta primers adherits, també hi ha la presidenta de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, Ángeles Pedraza; Federico Jiménez Losantos; els periodistes Arcadi Espada, Hermann Tertsch, Carlos Herrera i David Gistau; la filòloga María San Gil; l'empresari Carlos Falcó; l'economista Joaquín Leguina; el director de teatre Albert Boadella; l'ex-president socialista de la comunitat de Madrid Joaquín Leguina; l'ex-secretari general dels socialistes bascs Nicolás Redondo Terreros; el filòsof Fernando Savater; el director de cinema José Luis Garci; i l'ex-secretari general de CCOO José María Fidalgo.

Els signants consideren que el procés sobiranista català no ha tingut la resposta que es mereix. I afegeixen: 'Espanya és avui una nació adormida, en les elits de la qual prevalen el tacticisme i la resignació. [...] Proliferen les maniobres opaques per a oferir nous privilegis al nacionalisme en detriment de la sobirania dels espanyols.'

Demanen a l'estat que 'apliqui tota la llei i avisi amb claredat de les conseqüències de violar-la. [...] Cap infracció legal no pot quedar impune i cap sentència no pot ser desacatada.'

Finalment, demanen un pacte públic d'unitat d'acció contra el procés que sigui subscrit per PP, PSOE i UPyD.

Informació relacionada:

Allau d'adhesions falses al manifest espanyolista

Espinete i el Timbaler del Bruc, entre els «signants» del manifest espanyolista

Els signants més extravagants del manifest espanyolista

-.-

Manifest íntegre (en espanyol)

España vive un momento crítico.

El secesionismo catalán pretende romper la convivencia entre los españoles y destruir su más valioso patrimonio: la condición de ciudadanos libres e iguales. El nacionalismo antepone la identidad a la ciudadanía, los derechos míticos de un territorio a los derechos fundamentales de las personas, el egoísmo a la solidaridad. Desprecia el pluralismo social y político, y cuando trata de establecer fronteras interiores arrincona como extranjeros en su propio país a un abrumador número de ciudadanos.

El secesionismo catalán se hermana con el populismo antieuropeo y promueve la derrota de la democracia española. Evitar esa derrota es responsabilidad de todos y la primera obligación de los partidos políticos.

Hasta ahora el desafío secesionista no ha recibido la respuesta que merece. España es hoy un Estado a la defensiva y en sus élites prevalecen el tacticismo y la resignación. No existe un auténtico debate público sobre el fondo gravemente reaccionario del nacionalismo ni sobre las consecuencias de su proyecto para la libertad, la igualdad y la seguridad de los ciudadanos. En cambio proliferan maniobras opacas para ofrecer nuevos privilegios al nacionalismo a costa de la soberanía de los españoles.

En estas circunstancias, los abajofirmantes, ciudadanos radicalmente comprometidos con los principios constitucionales de la libertad y la igualdad, entendemos que es imprescindible abrir un debate público que informe y comprometa al conjunto de los españoles. Nosotros asumimos la responsabilidad y pasamos a la acción.

Reclamamos al Estado que aplique toda la ley y advierta con claridad de las consecuencias de violarla. Ninguna infracción debe quedar impune y ninguna sentencia puede ser desacatada.

Pedimos a los partidos políticos que se identifican con los principios de libertad, igualdad, justicia y solidaridad que demuestren su compromiso con hechos. El Partido Popular, el Partido Socialista, Unión Progreso y Democracia, Ciudadanos, y cuantas formaciones quieran preservar las bases de nuestra convivencia democrática, deben:

1. Reivindicar la Constitución como consigna de ciudadanía y convivencia, sin renunciar a las reformas cíclicas que permitan que España sea una nación cada vez más integradora y de mayor calidad democrática.

2. Rechazar cualquier negociación que con el pretexto de evitar el conflicto que plantea el secesionismo catalán limite la soberanía del conjunto de los ciudadanos y el ejercicio de sus derechos.

3. Alcanzar un pacto público, solemne y conciso que establezca un compromiso transversal de unidad de acción frente al secesionismo y garantice la decisión de someter al referendo común cualquier alteración de las bases constitucionales.

Finalmente, nos dirigimos a todos los ciudadanos españoles.

Les pedimos que trabajen organizadamente por la deslegitimación intelectual y política del nacionalismo y que se movilicen con nosotros en defensa de la comunidad de libres e iguales que es responsable de la época más justa y fértil de la historia de España.

 En Madrid, a 15 de julio de 2014

-.-

FAES i PRISA cuinen un manifest que accelera la derrota d’Espanya

Signat per 50 col·laboradors d’El País i alguns vinculats a la FAES, el text reclama mà dura a Rajoy contra el nacionalisme català. Els partidaris de la tercera via s’estiren els cabells

 Albert Boadella (El bufó del regne)

directe.cat 16/07/2014

Avui el diari El País anuncia que 50 intel·lectuals i polítics espanyols presentaran aquesta tarda a les portes del Congrés un manifest que reclama a Rajoy que no negociï res amb Mas per evitar "la derrota democràtica espanyola", alhora que reclamen al PP, PSOE i UPyD, un pacte públic d’unitat contra l’independentisme, i insisteixen en que si Mas convoca la consulta caigui damunt de Catalunya tot el pes de la llei. Els signants són els habituals en aquests casos i el manifest és el lament d’un nacionalisme espanyol caduc i a la defensiva què veu amenaçada la unitat pàtria. El mateix diari recull un article de Jordi Gracia, un unionista defensor de la tercera via, que alerta dels efectes contraris del manifest que acabarà per reforçar l’independentisme, dinamitarà una sortida política al conflicte, i conclou que quan en unes eleccions a Catalunya la opció independentista guanyi “se'ns quedarà a tots cara de tontos”.

El manifest de la impotènciaEntre els signants del manifest hi ha els de sempre: Mario Vargas Llosa, Albert Boadella, Jorge Martínez Reverte, Jon Juaristi i Félix de Azúa, Arcadi Espada, David Gistau, Joaquín Leguina, Cayetana Álvarez de Toledo, Nicolás Redondo Terreros, i José María Fidalgo. La dreta i l’esquerra nacionalista espanyola intransigent unida per la indissoluble unitat d’una Espanya que fa aigües.

-.-