17 de jul. 2014

Així s’ha dissenyat el traçat de la MAT per Collserola

Red Eléctrica guarda en un calaix el plànol de la línia a l’espera que es desencalli la de Santa Coloma de Gramenet

Clica a la imatge per ampliar-la

Albert Solé / Ara.Cat 14/07/2014

Red Eléctrica de España (REE) considera estratègic, per reforçar energèticament la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana, unir Santa Coloma de Gramenet i Sant Just Desvern amb una línia de molt alta tensió (MAT) aèria per Collserola. ¿Però per on passaria? Aquest és un dels secrets més ben guardats per l’operador del sistema elèctric (REE era una empresa pública i ara l’Estat en té el 20% de les accions), conscient que el projecte pot generar tant o més rebuig social que la MAT de Girona, perquè en aquest cas travessa el Parc Natural de la Serra de Collserola.

L’ARA ha tingut accés al plànol oficial de REE que l’empresa va elaborar fa una mica més d’un any, el juny del 2013, per a l’estudi d’impacte ambiental d’aquest tram, tot i que Red Eléctrica ha negat a aquest diari que n’hagin elaborat cap. Asseguren que només estan en converses amb els diversos ajuntaments afectats per discutir el traçat.

Pendent de la moratòria

El plànol a què ha tingut accés aquest diari és molt detallat, marca on està previst construir cadascuna de les 35 torres -que a Girona tenen 70 metres d’alçada- i especifica totes les zones protegides, com la reserva natural parcial de la Font Groga, les àrees d’interès faunístic, les espècies de flora d’interès i els boscos singulars. Al mapa també apareixen les altres línies d’alta tensió (220, 110 i 66 kV) que ja travessen el parc natural. Una de les poques persones que ha pogut veure aquest plànol es pregunta per què REE no aprofita el passadís obert per a la línia de 220 kv. I és que una línia de la potència de la MAT té unes servituds importants -per allà on passa s’ha d’eliminar la vegetació per evitar incendis- i, tal com està dissenyada ara, no es podrien aprofitar les servituds de les línies existents.

El polèmic tram de la MAT per Collserola està inclòs en la planificació energètica de l’Estat 2012-2020, però arran de la crisi el 2012 el govern espanyol, amb una moratòria, va aturar tots els projectes. Amb tot, alguns avancen en la tramitació, com el de Collserola. Dos anys després, el ministeri d’Indústria continua sense prendre cap decisió. En canvi abans de la moratòria sí que es va aprovar la transformació de la línia entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet de 220 kV a 400 kV (MAT) i construir-hi una subestació, tot i que divendres Europa va renyar Espanya per la tramitació deficient del projecte. La Generalitat ja va explicar a l’ARA al maig que no tindria sentit fer aquesta obra si després REE no volgués allargar la MAT fins a Sant Just Desvern per Collserola. El Govern i els 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ja han dit que no és necessària.

La subestació de Santa Coloma, que ja té tots els permisos, es va començar a construir el dia de Sant Jordi d’aquest any, però l’Ajuntament va aconseguir una treva fins després de l’estiu. REE va enviar una contraproposta a finals de juny -manté la subestació al costat del cementiri, i només mou alguna torre de lloc-, que l’alcaldessa Núria Parlon qualifica de “presa de pèl” .

Des del Consorci del Parc Natural de Collserola -ens públic- expliquen a l’ARA que no tenen gaire informació oficial sobre la MAT que travessaria el parc natural, i que ningú els ha ensenyat aquest plànol. “Això de la MAT per Collserola és com el Guadiana, apareix i desapareix de tant en tant”, afirma Marià Martí, gerent del consorci. Tot i que l’ens encara no s’ha pronunciat formalment, no els fa gaire gràcia el projecte, sobretot perquè segurament toparia amb moltes de les normatives ambientals del pla especial. El Parc de Collserola es regeix per un pla especial redactat el 1987 que encara no té en compte la declaració de parc natural del 2010. Per això s’està redactant l’avantprojecte del nou pla, que estarà acabat a finals d’any i que regularà les línies elèctriques. L’únic que sap del cert el gerent del consorci és que el 2011 REE va demanar permís per construir la subestació de 400 kV de Sant Just Desvern en terrenys que pertanyen al parc natural, i que els hi van desaconsellar. Ara Red Eléctrica medita si repotenciar la subestació de 220 kV que ja funciona a Sant Just.

La UE toca el crostó a l’Estat

Dijous la direcció general de Medi Ambient de la Comissió Europea (CE) va anunciar que havia obert un procediment sancionador al govern espanyol pel traçat de la MAT entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet. La CE qüestiona la transformació de la línia en una de molt alta tensió perquè, “abans d’autoritzar un projecte, haurien d’haver-se assegurat que s’ha fet l’estudi d’impacte ambiental corresponent”. La resposta de REE és que la línia ja va passar l’estudi ambiental quan es va construir, fa 40 anys. Però en temps de la dictadura franquista les lleis ambientals de l’Estat no tenien res a veure amb les que marca actualment la UE. La Comissió Europea es va fer seus els arguments de l’Ajuntament de Santa Coloma per obrir l’expedient a Espanya: “Aquesta línia pot tenir efectes significatius en el medi ambient i també en les persones. Cal tenir en compte que la línia elèctrica, que transportarà molta més potència, creua una de les regions més poblades d’Espanya, l’àrea metropolitana de Barcelona”. L’Ajuntament va fer servir el mateix argumentari en el recurs al Tribunal Suprem el 2012, que va ser rebutjat al cap de tres mesos.

-.-

16 de jul. 2014

El líder d'Alianza Nacional defensa davant el jutge la violència contra Catalunya

Pedro Pablo Peña és jutjat per un discurs del 12 d'octubre en què va dir: 'No hi haurà secessió de Catalunya si no és a còpia de molta sang'


Vilaweb.Cat 16/07/2014

El president de la formació ultradretana Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, ha declarat com a encausat davant el jutge que l'investiga per un delicte de provocació a l'odi, arran del seu discurs del 12 d'octubre passat en un acte públic a Montjuïc. Peña ha ratificat aquelles declaracions i ha justificat que el poble espanyol usi la violència contra la independència de Catalunya si el govern espanyol no fa res contra el procés sobiranista.

Peña va pronunciar expressions com 'no hi haurà secessió de Catalunya si no és a còpia de molta sang' o 'no hi haurà ni un atemptat més, ni una mort més, ni un atemptat contra la nació que quedi sense resposta'.

La fiscalia de delictes d'odi i discriminació de Barcelona va denunciar Peña i el cap de la Falange, Manuel Andrino, per provocació a l'odi, la violència i la discriminació. Andrino, amb tot, ha demanat de declarar de Madrid estant.

El fiscal també demana que Peña sigui encausat per un delicte d'injúries greus amb publicitat adreçades contra institucions de l'estat per un escrit publicat a la web d'Alianza Nacional. En aquell text refermava el discurs pronunciat el 12 d'octubre a Montjuïc davant cinc-centes persones i manifestava, una vegada assabentat de la querella de la fiscalia: 'Se me'n fum la fiscalia i els fiscals, que s'han mantingut muts davant els actes de traïció a Espanya: Les diligències que obrin o puguin obrir els esbirros del règim ens les passem per l'arc del triomf.'

Pel que fa a Andrino, en el discurs va afirmar: 'Estem disposats a donar fins l'última gota de sang en defensa de la sagrada unitat d'Espanya, que no ho dubtin. Estem disposats a morir, però també a matar per Espanya, només faltaria.' I encara: 'Hi ha en joc l'existència d'Espanya i això obliga a donar-ho tot com van fer els falangistes el juliol del 1936.'

Segons l'escrit de la fiscalia, durant la manifestació prèvia fins a Montjuïc es van sentir crits com 'Artur Mas, cambra de gas' i 'Aquesta és la nostra terra i s'ha de defensar', mentre s'exhibien tota mena de banderes i simbologia vinculades als moviments d'extrema dreta i neonazis, com ara creus cèltiques i banderes espanyoles pre-constitucionals.

Els dos denunciats per la fiscalia tenen antecedents. Peña ha estat condemnat per un delicte de tinença o dipòsit d'explosius a la pena de tres anys i mig de presó, i Andrino té una condemna de vuit mesos de presó --ja cancel·lada-- per un delicte d'estafa i també antecedents policíacs per un delicte relatiu a drets fonamentals.

Informació relacionada:

15/07/2014 El judici contra el principal grup nazi d'Espanya

-.-

Un nou manifest d'intel·lectuals espanyols, ara pel federalisme i contra el 9-N

El subscriuen Garzón, Ángel Gabilondo, Zarzalejos i Ignacio Escolar, entre més


Font Vilaweb.Cat 16/07/2014

L'endemà de la presentació del manifest 'Libres e iguales', d'intel·lectuals espanyolistes contra la consulta i contra la negociació de Rajoy amb Mas, ha aparegut un altre text promogut per personalitats espanyoles en relació amb el procés sobiranista a Catalunya. Aquest nou text, titulat 'Una Espanya federal en una Europa federal', demanen que hi hagi una reforma federal a l'estat espanyol que permeti d'aturar el procés d'independència català. Entre els primers signants hi ha els periodistes Ignacio Escolar, José Antonio Zarzalejos i Joaquín Estefanía; l'ex-ministre i catedràtic Ángel Gabilondo; el jutge Baltasar Garzón; i l'escriptora Almudena Grandes.

La reforma federal que demanen consisteix a reconèixer 'les identitats diverses que componen Espanya'. També volen que hi hagi una cambra territorial, amb atribucions legislatives exclusives, per a permetre la participació de totes les comunitats; una distribució clara de les competències entre l'administració general i les comunitats; un finançament just i equilibrat, basat en els principis d'igualtat de drets, de solidaritat entre territoris i d'ordinalitat, de manera que cap comunitat no s'empobreixi per causa d'aquesta solidaritat.

A diferència del manifest 'Libres e iguales', els signants demanen que no hi hagi 'actituds immobilistes', que serien 'd'una ceguesa imperdonable que no podem ni hem de permetre'ns'.

Amb aquestes propostes, consideren que es podria aturar l'augment de l'independentisme tant a Catalunya com al País Basc, que fa perillar greument 'la unitat de l'estat amb conseqüències que serien nefastes per a tothom'.

Heus ací la llista dels primers signants del manifest:

Luis Aguiar, catedràtic
Carlos L. Alfonso, catedràtic
Cristina Almeida, advocada
José Luis Alvarez, sociòleg
Ignacio Amestoy, escriptor i periodista
Joaquín Aparicio, catedràtic
Belén Barreiro, sociòloga
Pere J. Beneyto, professor
Rodolfo Benito , sindicalista
Carlos Berzosa, catedràtic
Valeriano Bozal, catedràtic
Javier Braña, catedràtic
José M. Caballero Bonald, poeta
Victoria Camps, catedràtica
Fernando Castro, crític d'art
Amparo Climent, actriu
José Luis Cuerda, director de cinema
Elias Díez, catedràtic
Félix Duque, catedràtic
Ignacio Escolar, periodista
Joaquín Estefanía, periodista
Bruno Estrada, Economista
Jorge Fabra, economista
Ángel Gabilondo, catedràtic
Luis García Montero, poeta
Javier García Roca, catedràtic
Baltasar Garzón, jutge
Josefina Gómez, catedràtica
Fernando González Urbaneja, periodista
Almudena Grandes, escriptora
Manuel Gutiérrez Aragón, director de cine
Javier Gutiérrez Vicén, director VEGAP
Juan Miguel Hernández, catedràtic
Elena Hernández Sandoica, catedràtica
Amalia Iglesias, escriptora
Alejandro Inurrieta, economista
Juan Laborda, professor
Antón Lamazares, pintor
Patxi Lanceros, professor
Francisco Laporta, catedràtic
Fernando Lara, crític de cinema
Sandra León, professora
Alfonso Maldonado, catedràtic
Jesús Maraña, periodista
Frederic Monell, sindicalista
Ignacio Muro, professor
Javier Nadal, president d'AFCE
Emilio Ontiveros, catedràtic
Daniel Peña, rector de la Universitat Carlos III
Borja Puig de la Bellacasa, director de comunicació
Delfín Rodríguez Ruiz, catedràtic
Oliva María Rubio, comissària d'exposicions
Alberto Ruiz de Samaniego, professor
Jesús Ruiz Huerta, catedràtic
Carlos Sánchez, periodista
Marciano Sánchez Bayle, metge
Jaime Sartorius, advocat
Nicolás Sartorius, advocat i escriptor
Beatriz Terrer, metge
Alejandro Tiana, rector de la UNED
Ignacio Urquizu, professor
Mariola Urrea, catedràtica
Fernando Vallespin, catedràtic
José Antonio Zarzalejos, periodista i advocat

Llegir més.. Clica AQUÍ (Manifest, signatures i adhesions)

-.-

Arcadi Espada compara la consulta amb la màfia en unes agressives declaracions a Catalunya Ràdio

El periodista és un dels impulsors del manifest espanyolista 'Libres e iguales'

Arcadi Espada

Font Vilaweb.Cat 16/07/2014

El periodista Arcadi Espada, un dels impulsors del manifest 'Libres e iguales', d'intel·lectuals espanyolistes contra el dret de decidir a Catalunya, ha comparat la convocatòria de la consulta amb la màfia. En una entrevista marcada pel to agressiu de l'entrevistat, Espada s'ha declarat convençut que no hi haurà cap convocatòria de consulta feta per part d'Artur Mas en cas que l'estat espanyol la prohibeixi, i ha fet aquesta comparació: 'És una hipòtesi com si vostè em digués que a Catalunya s'instal·larà una sucursal de la Camorra. És completament impensable des del punt de vista de la legalitat, i, per tant, no tingui cap mena de dubte que les autoritats catalanes respectaran la llei'.

Heus ací un fragment de l'entrevista:


L'entrevistador, el periodista Marc Garriga, li ha demanat que justifiqués la comparació amb la màfia. Espada ha respost: 'La Camorra es dedica al delicte i al crim organitzat, i incompleix sistemàticament la llei.'

Garriga li ha demanat: 'Qui se n'ocupa, aquí, del crim organitzat?'

I Espada ha dit: 'Ells sabran. Jo només dic que de la mateixa manera que no li respondré sobre la hipòtesi que la Camorra s'instal·li a Catalunya o a Ciudad Real tampoc no li respondré sobre la hipòtesi que el president de la Generalitat incompleixi la llei.'

Informació relacionada:

Un grup d'intel·lectuals espanyolistes presenta un manifest contra la consulta 

-.-

Un grup d'intel·lectuals espanyolistes presenta un manifest contra la consulta

Reben una allau d'adhesions falses


Vilaweb.Cat 16/07/2014

Un grup de cinquanta intel·lectuals i polítics espanyolistes va presentar ahir a Madrid el manifest 'Libres e iguales' ('Lliures i iguals') contra la consulta sobre la independència de Catalunya. Hi demanen al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que no negociï res amb el president de la Generalitat, Artur Mas. El manifest, que surt ara que Rajoy i Mas han acordat de reunir-se, demana d'evitar 'la derrota de la democràcia espanyola'. El subscriuen, entre més, els escriptors Mario Vargas Llosa, Jorge Martínez Reverte, Jon Juaristi, Andrés Trapiello, Xavier Pericay, Fernando Sánchez Dragó i Féliz de Azúa. Tanmateix, s'ha obert a tothom qui s'hi volgués adherir i hi ha hagut una allau de signatures falses.

Entre els més de mil dos-cents signats, hi ha noms com els de Luis Bárcenas, Cristiano Ronaldo, Pablo Iglesias, Pere Navarro, el Timbaler del Bruc, Jordi Pujol i Iñaki Urdangarin. També hi ha personatges de ficció com Mary Poppins i el Capità Enciam.

Els impulsors deien ahir que miraven d'aturar-ho, mitjançant filtres, i reconeixien que es trobaven desbordats per aquestes accions.

Els cinquanta signants

Entre els cinquanta primers adherits, també hi ha la presidenta de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, Ángeles Pedraza; Federico Jiménez Losantos; els periodistes Arcadi Espada, Hermann Tertsch, Carlos Herrera i David Gistau; la filòloga María San Gil; l'empresari Carlos Falcó; l'economista Joaquín Leguina; el director de teatre Albert Boadella; l'ex-president socialista de la comunitat de Madrid Joaquín Leguina; l'ex-secretari general dels socialistes bascs Nicolás Redondo Terreros; el filòsof Fernando Savater; el director de cinema José Luis Garci; i l'ex-secretari general de CCOO José María Fidalgo.

Els signants consideren que el procés sobiranista català no ha tingut la resposta que es mereix. I afegeixen: 'Espanya és avui una nació adormida, en les elits de la qual prevalen el tacticisme i la resignació. [...] Proliferen les maniobres opaques per a oferir nous privilegis al nacionalisme en detriment de la sobirania dels espanyols.'

Demanen a l'estat que 'apliqui tota la llei i avisi amb claredat de les conseqüències de violar-la. [...] Cap infracció legal no pot quedar impune i cap sentència no pot ser desacatada.'

Finalment, demanen un pacte públic d'unitat d'acció contra el procés que sigui subscrit per PP, PSOE i UPyD.

Informació relacionada:






-.-

Manifest íntegre (en espanyol)

España vive un momento crítico.


El secesionismo catalán pretende romper la convivencia entre los españoles y destruir su más valioso patrimonio: la condición de ciudadanos libres e iguales. El nacionalismo antepone la identidad a la ciudadanía, los derechos míticos de un territorio a los derechos fundamentales de las personas, el egoísmo a la solidaridad. Desprecia el pluralismo social y político, y cuando trata de establecer fronteras interiores arrincona como extranjeros en su propio país a un abrumador número de ciudadanos.

El secesionismo catalán se hermana con el populismo antieuropeo y promueve la derrota de la democracia española. Evitar esa derrota es responsabilidad de todos y la primera obligación de los partidos políticos.

Hasta ahora el desafío secesionista no ha recibido la respuesta que merece. España es hoy un Estado a la defensiva y en sus élites prevalecen el tacticismo y la resignación. No existe un auténtico debate público sobre el fondo gravemente reaccionario del nacionalismo ni sobre las consecuencias de su proyecto para la libertad, la igualdad y la seguridad de los ciudadanos. En cambio proliferan maniobras opacas para ofrecer nuevos privilegios al nacionalismo a costa de la soberanía de los españoles.

En estas circunstancias, los abajofirmantes, ciudadanos radicalmente comprometidos con los principios constitucionales de la libertad y la igualdad, entendemos que es imprescindible abrir un debate público que informe y comprometa al conjunto de los españoles. Nosotros asumimos la responsabilidad y pasamos a la acción.

Reclamamos al Estado que aplique toda la ley y advierta con claridad de las consecuencias de violarla. Ninguna infracción debe quedar impune y ninguna sentencia puede ser desacatada.

Pedimos a los partidos políticos que se identifican con los principios de libertad, igualdad, justicia y solidaridad que demuestren su compromiso con hechos. El Partido Popular, el Partido Socialista, Unión Progreso y Democracia, Ciudadanos, y cuantas formaciones quieran preservar las bases de nuestra convivencia democrática, deben:

1. Reivindicar la Constitución como consigna de ciudadanía y convivencia, sin renunciar a las reformas cíclicas que permitan que España sea una nación cada vez más integradora y de mayor calidad democrática.

2. Rechazar cualquier negociación que con el pretexto de evitar el conflicto que plantea el secesionismo catalán limite la soberanía del conjunto de los ciudadanos y el ejercicio de sus derechos.

3. Alcanzar un pacto público, solemne y conciso que establezca un compromiso transversal de unidad de acción frente al secesionismo y garantice la decisión de someter al referendo común cualquier alteración de las bases constitucionales.

Finalmente, nos dirigimos a todos los ciudadanos españoles.

Les pedimos que trabajen organizadamente por la deslegitimación intelectual y política del nacionalismo y que se movilicen con nosotros en defensa de la comunidad de libres e iguales que es responsable de la época más justa y fértil de la historia de España.

 En Madrid, a 15 de julio de 2014
-.-

FAES i PRISA cuinen un manifest que accelera la derrota d’Espanya

Signat per 50 col·laboradors d’El País i alguns vinculats a la FAES, el text reclama mà dura a Rajoy contra el nacionalisme català. Els partidaris de la tercera via s’estiren els cabells

 Albert Boadella (El bufó del regne)

directe.cat 16/07/2014

Avui el diari El País anuncia que 50 intel·lectuals i polítics espanyols presentaran aquesta tarda a les portes del Congrés un manifest que reclama a Rajoy que no negociï res amb Mas per evitar "la derrota democràtica espanyola", alhora que reclamen al PP, PSOE i UPyD, un pacte públic d’unitat contra l’independentisme, i insisteixen en que si Mas convoca la consulta caigui damunt de Catalunya tot el pes de la llei. Els signants són els habituals en aquests casos i el manifest és el lament d’un nacionalisme espanyol caduc i a la defensiva què veu amenaçada la unitat pàtria. El mateix diari recull un article de Jordi Gracia, un unionista defensor de la tercera via, que alerta dels efectes contraris del manifest que acabarà per reforçar l’independentisme, dinamitarà una sortida política al conflicte, i conclou que quan en unes eleccions a Catalunya la opció independentista guanyi “se'ns quedarà a tots cara de tontos”.

El manifest de la impotènciaEntre els signants del manifest hi ha els de sempre: Mario Vargas Llosa, Albert Boadella, Jorge Martínez Reverte, Jon Juaristi i Félix de Azúa, Arcadi Espada, David Gistau, Joaquín Leguina, Cayetana Álvarez de Toledo, Nicolás Redondo Terreros, i José María Fidalgo. La dreta i l’esquerra nacionalista espanyola intransigent unida per la indissoluble unitat d’una Espanya que fa aigües.

-.-

El subinspector dels Mossos Jordi Arasa, condemnat

Multat el subinspector dels Mossos que va agredir David Fernàndez durant el desallotjament dels "indignats"

324.Cat 17/07/2014

El mosso Jordi Arasa acusat i David Fernàndez, durant el judici. (Foto: ACN)

Segons ha pogut saber TV3, l'Audiència de Barcelona qualifica de "repudiable" i "desproporcionada" l'actuació del subinspector dels Mossos d'Esquadra que va ser jutjat per agredir David Fernàndez, de la CUP, durant el desallotjament dels "indignats" de la plaça Catalunya fa tres anys. El subinspector va ser absolt a la via penal, però ara l'Audiència el condemna a pagar una multa de 225 euros, més de 200 d'indemnització, per una falta, per no haver actuat d'acord amb la normativa.

El tribunal critica també els cops de porra i la força utilitzada per altres mossos. A més, posa de relleu que Fernàndez no oposava resistència ni tampoc estava en una actitud perillosa que justifiqués la força emprada pels policies.

L'Audiència alerta que les actuacions policials tan desproporcionades provoquen una profunda alarma social i que les persones que protestaven aquell dia ho feien de forma pacífica i sense posar tercers en perill. I subratlla que la violència encara és més reprovable quan l'agressor és justament aquell que està cridat per la llei a protegir els ciutadans i no a maltractar-los.

http://www.324.cat/video/5177153/Sentencia-de-lagressio-a-David-Fernandez

-.-

El mosso Jordi Arasa, condemnat


Jesús Rodríguez  / @albertmartnez
Directe.cat 16/07/2014


L'Audiència de Barcelona ha condemnat el sotsinspector dels Mossos d'Esquadra Jordi Arasa a una pena-multa de 45 dies pels múltiples cops de porra que va propinar a David Fernàndez –diputat de la CUP-AE– durant el desallotjament de l'acampada indignada de plaça Catalunya el 27 de maig de 2011.

La secció novena de l'alt tribunal català considera que l'agent va cometre una falta de lesions doloses i assegura que l'actuació va ser "injustificada, contra ciutadans asseguts pacíficament" i, a més, es va fer incomplint els protocols obligats d'actuació per a la policia catalana. La sentència també obliga Arasa a indemnitzar a David Fernàndez amb 210 euros.

A les onze pàgines de la dura resolució judicial, molt fonamentades en el visionat d'un vídeo que va córrer per les xarxes socials i on es veu Arasa donant fins a quaranta-cinc cops de porra, s'afirma que aquest mateix policia condemnat va agredir a altres ciutadans “asseguts a terra i amb les mans alçades”. El jutge, a més, justifica la condemna a partir de la “profunda alarma social que provoquen actuacions policials tan desproporcionades”, i tant més “quan es produeixen contra ciutadans indefensos”, i encara més rebutjable “quan el subjecte agressor és precisament aquell cridat per la llei a protegir els ciutadans i no maltractar-los”.

La sentència ara és ferma, a diferència de l'absolutòria que va dictar el jutjat d'instrucció 4 de Barcelona, i és per això que el Departament d'Interior es veurà obligat a prendre mesures en relació a aquest policia que ocupa un càrrec de responsabilitat a la unitat ARRO Barcelona. Tot plegat també podria afectar a la instrucció d'altres sis casos d'agressions a manifestants durant el desallotjament de plaça Catalunya, que a dia d'avui es troben en fase d'instrucció i en els que Jordi Arasa també va ser assenyalat com a agressor.

Es preveu que demà al matí les advocades que han portat l'acusació contra Arasa facin una valoració de la sentència. És important destacar que Jordi Arasa és reincident en aquest tipus d'actuacions, i ha estat denunciat en múltiples ocasions per abusos policials: per una càrrega contra famílies amb criatures durant una manifestació contrària al Pla Caufec, per la detenció d'un home amb cadira de rodes i per les càrregues a les portes del Parlament de Catalunya contra els bombers en vaga.

-.-

15 de jul. 2014

El judici contra el principal grup nazi d'Espanya

El judici contra el principal grup nazi del país comença amb insults dels acusats a la premsa  


  • L'acusació popular confia que serveixi per a posar fi a la impunitat feixista al País Valencià. 
  • Entre els acusats, membres del Frente Antisistema, hi ha l'assassí confés de Guillem Agulló.

Vilaweb.Cat 15/07/2014

Ahir va començar a l'Audiència de València el judici de l'operació Panzer, a divuit membres del grup neonazi Frente Antisistema (FAS) acusats d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes i tinença d'armes de foc. Els acusats van insultar els fotògrafs i càmeres de televisió quan van accedir a la sala per a enregistrar-los. El fiscal demana quaranta-dos anys de presó per als acusats, entre els quals l'assassí confés de Guillem Agulló i un regidor d'España 2000 al municipi de Silla.

L'acusació popular, integrada pel Moviment contra la Intolerància i més entitats i partits d'esquerres i nacionalistes del País Valencià, remarca que es tracta del procés més important a l'estat espanyol contra neonazis i confia que serveixi per a posar fi a la impunitat del feixisme.

Divendres, el president del Moviment contra la Intolerància, Esteban Ibarra, va remarcar la importància del judici per l'envergadura de l'organització i per la 'capacitat, potència estructural i doctrinal'. També es demanava per què aquest judici no es feia a l'Audiència espanyola, atès que els informes apunten que el grup podria ser definit com un grup terrorista. Ibarra deia que confiava que el judici aclarís, entre més coses, la procedència de les armes i la identitat dels proveïdors; el mapa de distribució de les armes i la causa per la qual la guàrdia civil va destruir les armes decomissades i en quin punt se'n va trencar la custòdia judicial.

Sobre aquest aspecte, el secretari general d'Acció Cultural, Toni Gisbert, que és el portaveu de l'acusació popular, va dir que tot i que moltes de les armes s'havien destruït, els jutjats en tenien informes i fotografies, i confiava que això no fos cap obstacle per a l'acusació. També alertava de l'augment dels delictes d'odi al País Valencià, per damunt de la mitjana a l'estat espanyol. Deia que l'any passat hi havia hagut quatre-centes agressions d'aquesta mena, tot i que deixava clar que no n'hi havia xifres oficials. Hi va haver, això sí, un centenar de denúncies.

Gisbert remarcava que havia baixat el nombre d'agressions a béns immobles (seus d'organitzacions) i havia augmentat el d'agressions verbals i físiques a persones. Els delictes són a ple dia, amb testimonis i en espais amb càmeres de vídeo. Els autors de les agressions fins i tot arriben a enregistrar-les i distribuir-les per les xarxes socials.

També posava en relleu la creixent alarma social: 'Des de la transició, al País Valencià la violència feixista gaudeix d'impunitat, que constatem que és la causa primera de l'augment: la impunitat anima els violents.' Els membres de l'acusació popular --deia Gisbert-- es neguen a acceptar que aquests delictes siguin normals. I denuncien la passivitat amb què sovint actuen les forces de seguretat i la delegació del govern espanyol. La plataforma demana una reunió amb el delegat del govern espanyol per parlar-ne.

Operació Panzer

La guàrdia civil va desarticular l'any 2005 l'organització Frente Antisistema (FAS) amb la detenció de vint-i-dues persones i l'escorcoll de locals a tot de municipis del País Valencià. Es van decomissar nombroses armes de foc i armes blanques i també molta propaganda nacionalsocialista, amb continguts xenòfobs i violents.

Segons l'informe de la guàrdia civil, el FAS es finançava amb la venda d'efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d'armes prohibides i amb les quotes dels membres. L'informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les principals activitats, hi havia les 'caceres' de joves antifeixistes o immigrants.

-.-

 
Entrenador TR-90 utilitzat en la formació dels llançagranades C-90.
Confiscat durant de la 'Operació Pànzer' el 2005. Ha estat destruït

Público.es 13/07/2014 

Totes les armes de l'arsenal incautat als membres de l'organització neonazi FAS en 2005 ha estat destruït a instàncies de la Guàrdia Civil. Procedien de l'Exèrcit. Aquest dilluns anaven a ser exhibides a la vista oral contra els 18 acusats, entre ells dos militars. El judici de la 'Operació Pànzer' se celebra a València. La destrucció va ser aprovada pel TSJCV. Llegir més.. clica AQUÍ

Detinguts tres mariners del buc insígnia de l'Armada espanyola per presumpte tràfic de cocaïna

Membres de la tripulació del vaixell escola Juan Sebastián Elcano haurien comprat 20 quilos d'aquesta droga a Colòmbia per vendre-la a Nova York

El vaixell-escola de l'Armada espanyola Juan Sebastián Elcano

Ara.Cat 15/07/2014

Tres mariners de la tripulació del vaixell més emblemàtic de l'Armada espanyola 'Juan Sebastián Elcano' han estat detinguts a Marín (Pontevedra) per presumpte tràfic de drogues. En concret, se'ls acusa d'haver comprat 20 quilos de cocaïna a Colòmbia i vendre-la posteriorment a Nova York. Segons han informat a Europa Press fonts de la investigació, els tres mariners van ser detinguts a l'arribada del vaixell a l'Escola Naval Militar de Marín, a la finalització del 85 creuer d'instrucció, d'acord amb una ordre internacional emesa des dels Estats Units.

Les esmentades fonts han explicat que els tres detinguts, que són membres de la tripulació del vaixell-escola i no formen part del grup d'alumnes, haurien adquirit la cocaïna durant la seva parada al port colombià de Cartagena fa pocs mesos i després l'haurien venut a un traficant a la ciutat de Nova York.

Pel que sembla, la policia novaiorquesa va detenir posteriorment a aquest traficant i la investigació va portar fins als mariners del 'Juan Sebastián Elcano', de manera que les autoritats nord-americanes van emetre una ordre internacional de detenció. La Policia espanyola va comunicar aquest fet a l'Armada i els mariners van ser detinguts a Marín, on el vaixell va arribar diumenge passat per assistir als tradicionals actes castrenses del 16 de juliol, dia de la festivitat de la Verge del Carme, patrona de l'Armada, abans de marxar per tornar al seu port base a San Fernando (Cadis).

El 'Juan Sebastián Elcano' va iniciar el passat 1 de març aquest creuer d'instrucció per 69 guàrdies marines pertanyents a les promocions 415 de Cos General i 145 d'Infanteria de Marina i que es troben a punt de finalitzar el seu quart any de formació acadèmica. Al llarg d'aquests sis mesos, el vaixell ha navegat pel mar Mediterrani, l'oceà Atlàntic, el mar Carib i el mar del Nord, deixant rere seu un total de 18.000 milles nàutiques i fent escala en els ports de Càller (Itàlia ), Maó, Seta (França), Melilla, Cadis, Santa Cruz de Tenerife, Praia (Cap Verd), Cartagena (Colòmbia), Santo Domingo (República Dominicana), Nova York, Dublín (Irlanda), Hamburg (Alemanya) i Oslo (Noruega).

-.-

Tomàs: «El minitransvasament és la sangonera de les Terres de l’Ebre»

La PDE respon al "triomfalisme" de l'acte institucional commemoratiu del 25è aniversari de l'arribada de l'aigua de l'Ebre a Tarragona i a les declaracions del president Mas

Instal·lacions del CAT a l'Ampolla. Foto: S.B.

Sílvia Berbís , Tortosa
Nació Digital.Cat 15/07/2014

L’aclamació de què va ser objecte el minitransvasament en l’acte institucional del 25 aniversari de l’arribada de l’aigua de l’Ebre a Tarragona, celebrat a l’Ampolla dijous passat, ha tingut avui la rèplica. La Plataforma en Defensa de l’Ebre s’ha vist en la necessitat de respondre, “per responsabilitat”, a declaracions com la que va fer el president de la Generalitat, Artur Mas, quan va assegurar que hagués estat “un desastre” que no s’hagués dut a terme l’obra. No hi pot haver discurs més contraposat: “És la sangonera de les Terres de l’Ebre”, ha afirmat avui Manolo Tomàs, portaveu de la PDE, en roda de premsa. La Plataforma ha demanat de nou “la progressiva tornada de cabals de l’Ebre”, tal com ha exposat el també portaveu antitransvasament Joan Antoni Panisello.

En 25 anys transcorreguts des de l’inici de l’enviament de l’aigua de l’Ebre, i sense “tindre res a celebrar”, apunta la PDE, hi ha hagut temps necessari “per construir infraestructures i no dependre de l’aigua de l’Ebre”, ha afirmat Panisello, tot reclamant el retorn progressiu dels cabals, una petició que ja ve de lluny i que de fet va aprovar en plenari l’Ajuntament de Tortosa.

La Plataforma ha volgut deixar clar que “este és un model equivocat, contrari a la nostra idea de país i de gestió de l’aigua, i si este ha de ser el model, no el compartim, mane qui mane”, segons Tomàs. Les crítiques van al fons, a la comercialització de l’aigua de l’Ebre que ha servit, apunta la PDE, per “recapitalitzar molts ajuntaments a través del rebut de l’aigua” i que a més, ha implicat “fer negoci a costelles de les Terres de l’Ebre”, critica Panisello.

També han criticat “l’opacitat” que observen entorn a quina és la captació real d’aigua que xucla el CAT, davant la impossibilitat de comprovar-ho, diuen, i de la “intuïció de que agafa més aigua en determinades puntes de consum dels 4m3/seg estipulats”, ha senyalat Tomàs.

-.-

14 de jul. 2014

La PDE prepara noves denúncies contra el pla hidrològic de l'Ebre

Els antitransvasistes duen a terme una campanya a les xarxes per intentar evitar que Arias Cañete sigui comissari europeu

Arribada dels participants a la Piraguada, ahir al migdia a Tortosa.
Foto: m. millan

M.Millan  / Diari de Tarragona 14/07/2014

Unes 200 persones van participar ahir en la catorzena edició de la Piraguada en Defensa de l’Ebre, coincidint amb la jornada reivindicativa del Big Jump i que va recórrer el riu Ebre entre Xerta i Tortosa. La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) va voler donar un caire reivindicatiu a la jornada lúdica, en el marc de la lluita contra el nou pla hidrològic de la conca de l’Ebre.

La Plataforma prepara noves denúncies contra el pla de conca, que preveuen presentar «de manera sistemàtica», mentre va endavant el recurs contenciós presentat al Tribunal Suprem. També ultimen la queixa a la Unió Europea, segons va detallar ahir el portaveu del moviment, Manolo Tomàs, que s’ha retardat per qüestions tècniques. «Estem a l’espera d’una documentació sobre els plans de gestió dels espais naturals inclosos a la Xarxa Natura 2000, que correspon al govern de la Generalitat», va explicar Tomàs.

La queixa conté molta documentació tècnica i inclou una petició formal a la Comissió Europea perquè intervingui directament i insti l’Estat a aturar el pla hidrològic de l’Ebre, el qual inclou uns cabals ecològics per al tram final del riu Ebre insuficients per al bon manteniment ambiental del Delta.

La Plataforma també ha intensificat la seva lluita a Europa. Des de fa tres mesos i a les xarxes socials du a terme una campanya per intentar evitar que l’exministre Miguel Arias Cañete sigui finalment nomenat comissari europeu, tal i com voldria el govern del Partit Popular. Tomàs recorda la trajectòria d’Arias Cañete com a ministre d’Agricultura i Medi Ambient, des d’on va impulsar el transvasament de l’Ebre i el pla hidrològic nacional. La PDE tem que el nou rol europeu d’Arias Cañete serveixi per aplanar el camí al nou pacte de l’aigua i pla hidrològic nacional que vol impulsar aquest mateix any el govern espanyol, un cop ja ha finalitzat la planificació hidrològica de totes les conques estatals (les darreres, del Xúquer i el Segura, es van aprovar en el Consell de Ministres de divendres).

A més, preparen un acord amb entitats i ONG ambientalistes en l’àmbit europeu en pro de la protecció del Delta.

Tot plegat, mentre el moviment es planteja novament mobilitzacions a la tardor, sempre que aquestes siguin útils en la seva estratègia per aturar l’aplicació del pla de conca tal i com està redactat actualment.

-.-