La fiscalia investiga l'assassinat de nou immigrants entre el 2000 i el 2006 amb una arma en possessió dels ultres
L'eficiència dels serveis d'intel·ligència i la policia d'investigacions criminals alemanys s'ha posat en dubte, com a mínim, des del suïcidi, ara fa una setmana, de dos neonazis de 34 i 38 anys, en una caravana aparcada a Zwickau (a la meitat est del país). Tot indica que es van matar poc després d'haver atracat un banc i mentre la companya de tots dos feia esclatar la casa on vivien els tres. Primer es va trobar, a la caravana, l'arma d'una policia assassinada el 2007, al sud del país. Després, a la runes de la casa, la pistola amb què van morir assassinats, entre el 2000 i el 2006, vuit immigrants turcs i un de grec, tots d'un tret al cap.
La mort dels nou immigrants mai no havia estat aclarida, com tampoc la de la policia. De cop, els investigadors alemanys han destriat un historial del tercet de neonazis que inclou una vintena d'atracaments i deu assassinats i que revela una trama ultradretana que ningú no havia investigat.
Els dos homes morts, més la dona, detinguda després d'haver cremat la casa, eren coneguts com a membres d'un grupuscle ultradretà. En les restes de la casa que va esclatar s'han trobat, segons el setmanari Der Spiegel, enregistraments d'una confessió completa de quinze minuts de durada, en què a més d'atribuir-se l'autoria de les morts dels immigrants parlen d'altres atemptats futurs, per part de companys de militància.
Terrorisme ultradretà
La pregunta de per què no s'havia investigat la mort dels estrangers plana sobre el cas. Es tractava de petits comerciants, que o bé preparaven Döner a Munic o bé feien còpies de claus a l'altra punta del país. Els assassinats no van ser considerats “xenòfobs”, sinó que van quedar en el munt de casos sense aclarir, potser identificables com a ajustaments de comptes entre rivals. De cop, els serveis d'intel·ligència parlen d'una “nova dimensió” i fins i tot de terrorisme, un terme que a Alemanya s'ha aplicat a l'extrema esquerra, no a la ultradreta.
o0o
Els Nazis alarmen Alemanya: Hi són implicades les forces de seguretat?
Per
Redacció Sírius 14/11/2011
Ahir diumenge, durant una visita a la ciutat de Leipzig, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va admetre sentir-se preocupada pel que pot amagar-se darrere de deu assassinats atribuïts a una organització neonazi, comesos en l'última dècada en diferents parts d'Alemanya. El cas deixa en evidència estructures i procediments "que no podíem imaginar. Per això hem de prestar atenció sempre a qualsevol forma d'extremisme", va dir la cap del Govern neoliberal germànic. Foto: Uwe M., Beate Z. y Uwe B, tres membres del grup neonazi
Clandestinitat Nacionalsocialista.
El ministre de l'Interior, Hans-Peter Friedrich, va secundar a Merkel, qualificant els assassinats per primera vegada com a actes de terrorisme: "Pel que sembla estem bregant amb una nova forma de terrorisme d'extrema dreta", va dir Friedrich, al · ludint als resultats parcials de les investigacions. Elles suggereixen que una mateixa cèl·lula neonazi el va fer morir a vuit petits empresaris turcs ia un grec, entre els anys 2000 i 2006, ia una policia alemanya, el 2007. Cap d'aquests casos havia estat resolt.
Els tres presumptes assassins no eren del tot desconeguts per a les autoritats alemanyes. A la dècada dels noranta se'ls va vincular amb el grup d'extrema dreta Defensa de la Pàtria, de Turíngia, però la policia els va perdre el rastre. "Això demostra la tendència d'aquest i altres governs a ignorar l'extremisme de dreta i el perill que representen la seva ideologia i la seva estructura", va assenyalar la presidenta del partit Els Verds, Claudia Roth, dissabte (2011.12.11). De confirmar-se les sospites dels investigadors, aquest seria un dels pitjors casos de violència neonazi a Alemanya des del final de la Segona Guerra Mundial.
S'autodenominaven Clandestinitat Nacionalsocialista
Els investigadors van començar a relacionar els assassinats quan dos dels tres sospitosos, Uwe M. i Uwe B., van aparèixer morts en un automòbil que ells mateixos van incendiar, immediatament abans de suïcidar-se amb una pistola. Els dos neonazis acabaven de robar un banc -la seva font de finançament, segons el setmanari Der Spiegel- quan es van adonar que diversos policies els havien seguit la pista. L'arma reglamentària de l'agent assassinada va ser trobada en l'automòbil dels dos homes.
La tercera integrant del grup neonazi, Beate Z., va ser arrestada el 8 de novembre, acusada d'haver calat foc a la casa que els tres compartien a la ciutat alemanya de Zwickau, Estat federat de Saxònia, amb la intenció aparent de destruir tota informació comprometedora. Der Spiegel va informar que la pistola amb què es va matar als nou immigrants va ser trobada en l'habitatge comú. Una altra troballa important: un vídeo de quinze minuts amb testimonis dels neonazis.
Al vídeo, el trio -autodenominat Clandestinitat Nacionalsocialista- confessa haver assassinat als empresaris ia l'agent policial, mostra fotografies d'algunes de les víctimes i s'atribueix altres atemptats, entre ells, l'explosió d'una bomba el 2004 que va deixar ferides a 22 persones en un carrer de Colònia habitada sobretot per immigrants turcs. El grup adverteix en la gravació que, "si no es produeixen canvis fonamentals en la política, la premsa i la llibertat d'expressió", consumaria nous atacs.
Estan implicades forces de seguretat alemanyes?
Los diez assassinats ja havien causat cert grau de commoció a Alemanya, però el nou gir que han pres les investigacions pertinents converteix l'assumpte en un delicat tema de política interior, no només perquè torna a posar de manifest la inconsistència de la lluita contra la violència racista i xenòfoba practicada sistemàticament per la ultradreta, un retret que se li fa a l'Estat, en general, sense que ningú doni un pas endavant per respondre per les omissions. Sinó perquè, en aquest cas, institucions concretes podrien acabar assumint responsabilitats.
Apartant l'arrest d'una quarta persona, sospitosa d'haver facilitat el seu permís de conduir i fins a la seva passaport per donar suport a les activitats dels neonazis en qüestió, el que va acaparar l'atenció de l'opinió pública alemanya aquest 13 de novembre va ser el reportatge del diari Bild , segons el qual nous indicis apunten fins i tot que els neonazis podrien tenir còmplices en les forces de seguretat, que podrien estar implicades en els crims comesos pel grup Clandestinitat Nacionalsocialista o, si més no, haver estat al corrent d'ells, el que explicaria que aconseguissin actuar durant més de deu anys sense ser descoberts.
Citant a fonts governamentals -entre elles, l'expert en assumptes de política interior, Hans-Peter Uhl-, el diari alemany va reportar el decomís de documents d'identitat a la casa dels neonazis que, en general, només són obtenibles per investigadors secrets que treballen d'incògnit per al servei d'intel·ligència germànic. La ministra de Justícia, Sabine Leutheusser-Schnarrenberger, va dir que seria necessari aclarir com s'havia desenvolupat l'actuació del servei secret en el si de les organitzacions d'extrema dreta en l'última dècada, el PKG, el Gremi Parlamentari de Control, que supervisa el treball de l'Executiu i dels serveis d'intel·ligència, es dedicarà a aquesta tasca en els pròxims dies.
Font: http://www.dw-world.de/dw/article/0,,15529659,00.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada