A Madrid, la manifestació en contra de la visita papal va tenir un moment de tensió entre indignats i joves catòlics. Els policies van intervenir per reprimir la protesta. teleSUR
17 d’ag. 2011
Reprimeixen manifestació en contra de visita papal a Madrid
A Madrid, la manifestació en contra de la visita papal va tenir un moment de tensió entre indignats i joves catòlics. Els policies van intervenir per reprimir la protesta. teleSUR
Un cristià indignat pel luxe papal rep una ganivetada a Madrid
Martín Sagrera, un cristià "indignat" pel luxe i la despesa en la visita de Joseph Ratzinger rep una ganivetada al cèntric carrer de Preciados de Madrid per part d'un subjecte que després va ser detingut per un policia "de paisà".
Font: Paul Monzón / Periodista Digital
Les farmacèutiques còmplices de la injecció letal als EUA
Quan algú als EUA es decideix a adormir a la seva mascota, pot estar segur que el seu animal no patirà. Per això existeix el Pentobarbital. Aquest fàrmac anestèsic, legal a més de 20 estats, majorment serveix per tractar atacs d'apoplexia. Encara que també és un dels ingredients del còctel letal en les execucions d'humans. Però a l'estat d'Ohio"mata a seques".
La gent corre el risc de morir torturada
"Si alguna cosa no va bé, això pot causar un dolor atroç. I no s'han fet proves en humans per garantir que tot anirà bé. De manera que la gent corre el risc de morir torturada", considera Mia Fao, representant de l'ONG pro drets dels presos Reprieve.
En les presons nord-americanes s'acostumava a fer servir una droga de la mateixa família dels derivats de l'àcid barbitúric. Però després que Gran Bretanya i Itàlia prohibissin la seva exportació, és el Pentobarbital produït per l'empresa danesa Lundbeck el que ha estat utilitzat diverses vegades. "Segons ells som uns animals que no ens mereixem més que l'execució", confessa un condemnat a mort.
En un comunicat als governadors dels estats nord-americans que apliquen la pena de mort, el Govern danès els va confirmar que és perillós incloure les drogues a la injecció letal. No obstant, Dinamarca no pot seguir l'exemple dels seus veïns europeus ja que el laboratori que produeix el Pentobarbital es troba als Estats Units.
"El problema és que aquest producte ha estat en el mercat nord-americà durant anys. Així que es tracta d'un dilema ètic-comercial: No podem simplement deixar de fabricar-lo i retirar-lo de la circulació. D'aquesta manera posaríem en perill la vida dels pacients", informa Anders Schroll, portaveu de Lundbeck.
Els fabricants farmacèutics, còmplices de les execucions?
Lundbeck, que cada any ven 50 milions de dosis del fàrmac, solia afirmar que no està a les seves mans controlar els majoristes. Encara que després de la constant pressió dels activistes de drets humans el laboratori, l'únic subministrador de la droga per execucions que ha quedat, per fi està cedint. Ha promès controlar les seves cadenes de distribució per evitar que s'utilitzi en l'execució dels reus.
"La història ha demostrat que els estats obstinats a consumar la pena de mort sempre trobaran una opció. I com veiem molts continuen la recerca de medicaments alternatius. D'altra banda, és molt important que sota la pressió dels activistes el fabricant farmacèutic hagi canviat d'opinió i deixi de ser còmplice de les execucions", opina Liliana Segura, periodista autònoma a Nova York.
Segons informació oficial recentment difosa en la premsa britànica, la companyia danesa ha cessat la distribució de Pentobarbital als centres penitenciaris. A més, cadascun dels seus clients haurà de signar un paper en el qual es compromet a utilitzar la droga només amb finalitats mèdiques. I encara que això no signifiqui l'eradicació de la pena capital, els que s'oposen a aquest tipus de càstig ho estan celebrant com un pas important en el camí.
Font: MSK
http://actualidad.rt.com/actualidad/sociedad/issue_28381.html
La gent corre el risc de morir torturada
"Si alguna cosa no va bé, això pot causar un dolor atroç. I no s'han fet proves en humans per garantir que tot anirà bé. De manera que la gent corre el risc de morir torturada", considera Mia Fao, representant de l'ONG pro drets dels presos Reprieve.
En les presons nord-americanes s'acostumava a fer servir una droga de la mateixa família dels derivats de l'àcid barbitúric. Però després que Gran Bretanya i Itàlia prohibissin la seva exportació, és el Pentobarbital produït per l'empresa danesa Lundbeck el que ha estat utilitzat diverses vegades. "Segons ells som uns animals que no ens mereixem més que l'execució", confessa un condemnat a mort.
En un comunicat als governadors dels estats nord-americans que apliquen la pena de mort, el Govern danès els va confirmar que és perillós incloure les drogues a la injecció letal. No obstant, Dinamarca no pot seguir l'exemple dels seus veïns europeus ja que el laboratori que produeix el Pentobarbital es troba als Estats Units.
"El problema és que aquest producte ha estat en el mercat nord-americà durant anys. Així que es tracta d'un dilema ètic-comercial: No podem simplement deixar de fabricar-lo i retirar-lo de la circulació. D'aquesta manera posaríem en perill la vida dels pacients", informa Anders Schroll, portaveu de Lundbeck.
Els fabricants farmacèutics, còmplices de les execucions?
Lundbeck, que cada any ven 50 milions de dosis del fàrmac, solia afirmar que no està a les seves mans controlar els majoristes. Encara que després de la constant pressió dels activistes de drets humans el laboratori, l'únic subministrador de la droga per execucions que ha quedat, per fi està cedint. Ha promès controlar les seves cadenes de distribució per evitar que s'utilitzi en l'execució dels reus.
"La història ha demostrat que els estats obstinats a consumar la pena de mort sempre trobaran una opció. I com veiem molts continuen la recerca de medicaments alternatius. D'altra banda, és molt important que sota la pressió dels activistes el fabricant farmacèutic hagi canviat d'opinió i deixi de ser còmplice de les execucions", opina Liliana Segura, periodista autònoma a Nova York.
Segons informació oficial recentment difosa en la premsa britànica, la companyia danesa ha cessat la distribució de Pentobarbital als centres penitenciaris. A més, cadascun dels seus clients haurà de signar un paper en el qual es compromet a utilitzar la droga només amb finalitats mèdiques. I encara que això no signifiqui l'eradicació de la pena capital, els que s'oposen a aquest tipus de càstig ho estan celebrant com un pas important en el camí.
Font: MSK
http://actualidad.rt.com/actualidad/sociedad/issue_28381.html
Vessament petrolier al Mar del Nord: El més greu de la dècada
Aquest dimarts (2011.08.16), la companyia petroliera holandesa Royal Dutch Shell va informar que el vessament de cru en un dels seus oleoductes del mar del Nord és més greu del que es va pensar en un primer moment: l'ominosa taca negra de 37 quilòmetres quadrats que es veu en l'aigua, a 180 quilòmetres de la ciutat escocesa d'Aberdeen, és el producte de no una, sinó dues fissures a les seves instal.lacions. La primera fugida va ser descoberta el passat dimecres (2011.10.08) i la segona va ser vista des d'un helicòpter aquest 15 d'agost.
"La infraestructura que es troba sota l'aigua és molt complexa i la fuita de cru es troba en un lloc de difícil accés", ha declarat un portaveu de Shell, sense fer cap referència a la quantitat de petroli que la segona fissura pot haver alliberat fins el moment, però emfatitzant que la primera pot donar-se per segellada. Les organitzacions ecologistes han condemnat la política informativa de l'empresa, assenyalant que van passar dos dies abans que la petroliera deixés saber el que havia passat en una de les plataformes.
No hi ha perill per a les costes alemanyes... encara
El 12 d'agost, Shell va fer públic el vessament petrolier en la seva plataforma Gannet Alpha, assegurant simultàniament que els seus tècnics tenien la situació sota control i s'afanyaven a segellar la fuga. No obstant això, amb 216 tones de cru abocament, l'incident ja ha estat reconegut per les autoritats britàniques com la pitjor catàstrofe petroliera al mar del Nord des de l'any 2000, quan 500 tones van anar a donar a les aigües que banyen les costes de Gran Bretanya, Noruega, Dinamarca, Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França.
Els portaveus de Shell sostenen que les emissions de la primera fuga s'han reduït de 180 a 5 barrils de petroli diaris o menys, i el ministeri britànic d'Energia ha secundat l'opinió de la companyia petroliera, segons la qual les ones dissoldran la taca negra abans que aquesta arribi les costes. Però, quins riscos comporta el vessament produït per la segona fuga?: "Res indica que les costes alemanyes estiguin en perill", va dir Bernd Brügge, director del departament de Ciències Marines de l'Oficina Federal per al transport marítim i la Hidrografia, en ser consultat per Deutsche Welle.
Royal Dutch Shell, seguint els passos de BP?
"Nosaltres fem una mesura per determinar en quina direcció i la velocitat es mou la taca de petroli al mar del Nord i tot apunta que, d'aquí a divendres (2011.08.19), ni la costa alemanya ni la britànica es veuran afectades pel vessament de cru. Segons els nostres càlculs, la taca s'està distribuint al voltant del lloc de la fuita, en una àrea d'aproximadament 30 quilòmetres. No obstant això, seguirem monitoritzant la zona per constatar si hi ha canvis", va delimitar l'expert.
Aquest vessament és molt més petit que el que va ocórrer en el Golf de Mèxic el 2010 -quan un accident a la plataforma Deepwater Horizon de British Petroleum (BP) va contaminar les seves aigües amb cinc milions de barrils de petroli-, però Shell està lluny de poder dir que el cas està tancat. "La possibilitat que la fuita de petroli es converteixi o no en un perill per als ecosistemes del mar del Nord dependrà de la quantitat de cru vessat o, millor dit, de la rapidesa amb què l'empresa aconsegueixi segellar les fugues en qüestió", explica Brügge.
15 d’ag. 2011
Les peces del trencaclosques
Luis Hernández Navarro / La Jornada
Cost de la guerra de Felipe Calderón contra el narcotràfic, segons el Moviment per la Pau amb Justícia i Dignitat: 50 mil morts i 10 mil desapareguts.
2) Opinió d'Amnistia Internacional sobre la situació que es viu a Mèxic com a resultat de la presumpta responsabilitat de l'Exèrcit en els casos de desaparicions forçades: s'està a la vora d'una repressió generalitzada. El país podria viure en drets humans circumstàncies similars a les esdevingudes en les dictadures militars del Con Sud en les dècades de 1970 i 80.
3) Xifra de defensors de drets humans assassinats o víctimes de desaparició forçada entre gener de 2005 i maig de 2011, d'acord amb la Comissió Nacional de Drets Humans (CNDH): 27 i vuit, respectivament.
4) Expedients oberts per presumptes violacions contra defensors de drets humans, en els últims cinc anys i cinc mesos, segons aquest organisme: 523.
5) Relació existent, d'acord amb Mariano Francisco Saynez, secretari de Marina, entre drets humans, criminals i organitzacions civils en la guerra contra el narcotràfic: "els grups delictius intenten tacar el prestigi i bon nom de les institucions" utilitzant a "grups ciutadans" i la bandera dels drets "humans," per "tal malèvol d'obstruir la participació de les mateixes en contra i així tenir el camp obert a la seva maldat."
6) Nombre d'homicidis de periodistes registrats, d'acord amb les xifres de la CNDH, de 2005 a març de 2011: 68.
7) Comunicadors desapareguts en aquest lapse, segons la mateixa font: 13.
8) Proporció de crims de periodistes que queden impunes: 89 per cent.
9) Posició d'Irina Bukovica, directora general de l'Organització de Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco), sobre aquests crims: "Els atacs i homicidis contra els comunicadors atempten greument contra el dret que tenen els ciutadans a estar informats, a més que generen por a la societat."
10) Nombre de migrants segrestats a Mèxic entre abril i setembre de l'any passat, segons un informe de la CNDH: 11.033.
11) Recomanació preliminar a l'Estat mexicà de la Comissió Interamericana de Drets Humans sobre els indocumentats que travessen el seu territori: garantir de manera immediata la vida i la seguretat dels migrants mitjançant accions concretes.
12) Total d'alcaldes assassinats durant el sexenni de Felipe Calderón: 24.
13) Nombre de regidors desapareguts durant aquest mateix lapse: dos.
14) Quantitat de raptes soferts per ministres evangèlics durant l'actual administració, segons Arturo Farel, president de la Confraternitat Nacional d'Esglésies Evangèliques: més d'un centenar.
15) Entitats que, d'acord amb un informe d'questa organització religiosa estat per estat entre 2008 i 2011, són les de més alt risc per a l'exercici pastoral: Baja California, Coahuila, Chihuahua, Durango, estado de México, Guerrero, Jalisco, Michoacán, Nuevo León, Sinaloa y Tamaulipas.
16) Nom del pastor que va ser segrestat per un comando quan celebrava el culte dominical de l'església evangèlica El Shaddai, a Lázaro Cárdenas, Michoacán, i pel que els seus captors van demanar una recompensa de gairebé 20 milions de pesos: Josuè Ramírez Santiago.
17) Preu del crim organitzat per "oferir seguretat" a congregacions d'esglésies evangèliques i cristianes en 11 estats de la República: entre 10.000 i 30 mil pesos.
18) Xifra de religiosos catòlics que han mort de forma violenta des de començament del sexenni: 14, 12 sacerdots i dos seminaristes.
19) preveres assassinats durant els governs de Carlos Salines de Gortari, Ernesto Zedillo i Vicente Fox, segons l'organització Centre Catòlic Multimedial: un (el cardenal Juan Jesús Posadas Ocampo), tres i quatre, respectivament.
20) Any més violent per a ells: 2011, amb quatre assassinats.
21) Lloc que ocupa Mèxic en el catàleg dels països més perillosos per exercir el sacerdoci: tercer.
22) Quantitat d'enquestadors segrestats a Apatizangán, Michoacán, a l'agost d'aquest any, en l'avantsala del procés electoral per renovar governador en l'entitat: nou.
23) Xifra de repartidors de la Secció Groga que van desaparèixer en el mateix municipi: quatre.
24) Explicació oferta per Rafael Melgoza, secretari de Govern de l'entitat, sobre les causes de la privació il.legal de la seva llibertat: potser els van confondre amb agents encoberts.
25) Nombre d'agents de la Policia Federal que han estat indexats, sotmesos a procés penal i sentenciats de 2006 a juny de 2011: 405 casos, 76 processats i 18 sentenciats.
26) Armar les peces d'aquest trencaclosques, descarrilar l'absurda política militarista en curs, combatre la impunitat, aconseguir que es faci justícia a les víctimes, procurar que es reparin els danys: aquests són, en part, els reptes del Moviment per la Pau amb Justícia i Dignitat.
1) La Jornada, 29 de juliol de 2011; 2) La Jornada, 2 d'agost de 2011; 3) CNN, 7 de juliol de 2011; 4) Ibídem; 5) La Jornada, 27 de juliol de 2011; 6) El Universal, 2 de maig de 2011; 7) Ibídem, 8) CNN, 16 de febrer de 2010; 9) Notimex, 4 de juliol de 2011; 10) La Jornada, 3 d'agost de 2011; 11) La Jornada, 3 de agost de 2011, 12) La Jornada, 7 d'agost de 2011; 13) Ibídem, 14) Excélsior, 15 de juliol de 2012; 15) Ibídem, 16) Ibídem, 17) Ibídem, 18) Excélsior, 14 juliol 2011 ; 19) Ibídem, 20) Ibídem, 21) Excélsior, 14 de juliol de 2011; 22) La Jornada, 3 d'agost de 2011; 23) La Jornada, 6 d'agost de 2011; 24) Ibídem, i 25) La Jornada , 4 d'agost de 2011.
Cost de la guerra de Felipe Calderón contra el narcotràfic, segons el Moviment per la Pau amb Justícia i Dignitat: 50 mil morts i 10 mil desapareguts.
2) Opinió d'Amnistia Internacional sobre la situació que es viu a Mèxic com a resultat de la presumpta responsabilitat de l'Exèrcit en els casos de desaparicions forçades: s'està a la vora d'una repressió generalitzada. El país podria viure en drets humans circumstàncies similars a les esdevingudes en les dictadures militars del Con Sud en les dècades de 1970 i 80.
3) Xifra de defensors de drets humans assassinats o víctimes de desaparició forçada entre gener de 2005 i maig de 2011, d'acord amb la Comissió Nacional de Drets Humans (CNDH): 27 i vuit, respectivament.
4) Expedients oberts per presumptes violacions contra defensors de drets humans, en els últims cinc anys i cinc mesos, segons aquest organisme: 523.
5) Relació existent, d'acord amb Mariano Francisco Saynez, secretari de Marina, entre drets humans, criminals i organitzacions civils en la guerra contra el narcotràfic: "els grups delictius intenten tacar el prestigi i bon nom de les institucions" utilitzant a "grups ciutadans" i la bandera dels drets "humans," per "tal malèvol d'obstruir la participació de les mateixes en contra i així tenir el camp obert a la seva maldat."
6) Nombre d'homicidis de periodistes registrats, d'acord amb les xifres de la CNDH, de 2005 a març de 2011: 68.
7) Comunicadors desapareguts en aquest lapse, segons la mateixa font: 13.
8) Proporció de crims de periodistes que queden impunes: 89 per cent.
9) Posició d'Irina Bukovica, directora general de l'Organització de Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco), sobre aquests crims: "Els atacs i homicidis contra els comunicadors atempten greument contra el dret que tenen els ciutadans a estar informats, a més que generen por a la societat."
10) Nombre de migrants segrestats a Mèxic entre abril i setembre de l'any passat, segons un informe de la CNDH: 11.033.
11) Recomanació preliminar a l'Estat mexicà de la Comissió Interamericana de Drets Humans sobre els indocumentats que travessen el seu territori: garantir de manera immediata la vida i la seguretat dels migrants mitjançant accions concretes.
12) Total d'alcaldes assassinats durant el sexenni de Felipe Calderón: 24.
13) Nombre de regidors desapareguts durant aquest mateix lapse: dos.
14) Quantitat de raptes soferts per ministres evangèlics durant l'actual administració, segons Arturo Farel, president de la Confraternitat Nacional d'Esglésies Evangèliques: més d'un centenar.
15) Entitats que, d'acord amb un informe d'questa organització religiosa estat per estat entre 2008 i 2011, són les de més alt risc per a l'exercici pastoral: Baja California, Coahuila, Chihuahua, Durango, estado de México, Guerrero, Jalisco, Michoacán, Nuevo León, Sinaloa y Tamaulipas.
16) Nom del pastor que va ser segrestat per un comando quan celebrava el culte dominical de l'església evangèlica El Shaddai, a Lázaro Cárdenas, Michoacán, i pel que els seus captors van demanar una recompensa de gairebé 20 milions de pesos: Josuè Ramírez Santiago.
17) Preu del crim organitzat per "oferir seguretat" a congregacions d'esglésies evangèliques i cristianes en 11 estats de la República: entre 10.000 i 30 mil pesos.
18) Xifra de religiosos catòlics que han mort de forma violenta des de començament del sexenni: 14, 12 sacerdots i dos seminaristes.
19) preveres assassinats durant els governs de Carlos Salines de Gortari, Ernesto Zedillo i Vicente Fox, segons l'organització Centre Catòlic Multimedial: un (el cardenal Juan Jesús Posadas Ocampo), tres i quatre, respectivament.
20) Any més violent per a ells: 2011, amb quatre assassinats.
21) Lloc que ocupa Mèxic en el catàleg dels països més perillosos per exercir el sacerdoci: tercer.
22) Quantitat d'enquestadors segrestats a Apatizangán, Michoacán, a l'agost d'aquest any, en l'avantsala del procés electoral per renovar governador en l'entitat: nou.
23) Xifra de repartidors de la Secció Groga que van desaparèixer en el mateix municipi: quatre.
24) Explicació oferta per Rafael Melgoza, secretari de Govern de l'entitat, sobre les causes de la privació il.legal de la seva llibertat: potser els van confondre amb agents encoberts.
25) Nombre d'agents de la Policia Federal que han estat indexats, sotmesos a procés penal i sentenciats de 2006 a juny de 2011: 405 casos, 76 processats i 18 sentenciats.
26) Armar les peces d'aquest trencaclosques, descarrilar l'absurda política militarista en curs, combatre la impunitat, aconseguir que es faci justícia a les víctimes, procurar que es reparin els danys: aquests són, en part, els reptes del Moviment per la Pau amb Justícia i Dignitat.
1) La Jornada, 29 de juliol de 2011; 2) La Jornada, 2 d'agost de 2011; 3) CNN, 7 de juliol de 2011; 4) Ibídem; 5) La Jornada, 27 de juliol de 2011; 6) El Universal, 2 de maig de 2011; 7) Ibídem, 8) CNN, 16 de febrer de 2010; 9) Notimex, 4 de juliol de 2011; 10) La Jornada, 3 d'agost de 2011; 11) La Jornada, 3 de agost de 2011, 12) La Jornada, 7 d'agost de 2011; 13) Ibídem, 14) Excélsior, 15 de juliol de 2012; 15) Ibídem, 16) Ibídem, 17) Ibídem, 18) Excélsior, 14 juliol 2011 ; 19) Ibídem, 20) Ibídem, 21) Excélsior, 14 de juliol de 2011; 22) La Jornada, 3 d'agost de 2011; 23) La Jornada, 6 d'agost de 2011; 24) Ibídem, i 25) La Jornada , 4 d'agost de 2011.
La vigència del EZLN
Jaime Martínez Veloz / La Jornada
Una i una altra la tossuda realitat convalida la proposta suggerida per l'EZLN per destravar el conjunt de nus que impedeix la formulació d'un projecte de nació incloent, just i democràtic. Potser amb el temps hagi qui oblidi les propostes formulades per l'EZLN durant el procés de negociació realitzat entre el govern federal i els zapatistes en els anys 1995 i 1996.
N'hi ha que afirmen que les iniciatives polítiques de l'EZLN han fracassat. És obvi que a les forces acumulades per l'EZLN i els seus aliats i simpatitzants no els va ser favorable la correlació de forces per aconseguir concretar el pacte amb el govern federal a San Andrés Larráinzar, però això no implica que la raó, la història i els millors arguments no hagin estat del seu costat.
El 1995, després de les primeres cinc reunions de treball entre el govern federal i l'EZLN, on les negociacions es trobaven entrampades pel fet que el tema que es discutia era el de la distensió militar, el qual té per si mateix massa arestes, la primera Comissió de Concòrdia i Pacificació formular una proposta que va atreure l'atenció del zapatisme i va permetre construir una interlocució, fins a aquest moment no aconseguida.
La proposta partia del reconeixement que l'aixecament zapatista era l'expressió d'una insurrecció comunitària, les raons i causes compartia la majoria del poble mexicà. A partir d'aquesta premissa, el procés de negociació caminaria per una banda en l'alleujament de l'agenda pactada entre el govern federal i l'EZLN, i en paral.lel en un procés on es impulsaria un ampli diàleg nacional per a la reforma democràtica de l'Estat, on el Congrés de la Unió seria el convocant i la societat seria l'escenari. En aquest procés l'EZLN seria un dels actors que participarien, al costat del conjunt de forces polítiques, socials i econòmiques que conformen l'espectre nacional.
El primer Fòrum sobre la Reforma Democràtica de l'Estat es va realitzar a San Cristóbal de las Casas, on l'EZLN i un nombre important d'organitzacions de tot tipus van participar, esperançats en una ruta que semblava poder resoldre de fons les justes causes que van originar l'aixecament zapatista.
Al mateix temps, es va desfogar el primer tema de l'agenda convinguda entre les parts, denominat "Drets i cultura indígenes," i el 16 de febrer de 1996 la delegació del govern federal i l'EZLN van signar els documents que avui es coneixen com els acords de San Andrés Larráinzar.
Aquesta dinàmica esperançadora, on l'eix fonamental radicava en la formulació tàctica esgrimida pel zapatisme, i les causes que defensava, i ho segueix fent, es va col.lapsar quan el govern federal i els interessos que representa es van negar a complir amb el pactat i van desencadenar una ofensiva mediàtica per desqualificar l'esforç desplegat per segments importants de la societat, i fins i tot per la mateixa delegació governamental, que tot i les diferències havia aconseguit concretar un acord amb els zapatistes, que transcendia la conjuntura i es situava en la perspectiva de la construcció d'un nou país.
Els personeros de les empreses transnacionals, de les quals avui són els seus empleats i que en aquell moment eren funcionaris del govern, no van batallar per convèncer el president Zedillo que els acords de San Andrés significaven un enorme perill per desplegar la política privatitzadora, que lliurava ja des d'aquest temps els actius mexicans a les empreses estrangeres, de les quals després es van convertir en socis i servents.
La desqualificació per que s'ha pactat a Sant Andrés va ser la constant en el govern de Zedillo, es va utilitzar tot allò que fos necessari per satanitzar als que havíem compartit somnis i anhels amb els zapatistes.
A l'EZLN se'l va sotmetre a una intensa campanya d'agressió i assetjament en un va intent per minimitzar-lo. Mentre als zapatistes s'intentava reduir, a les transnacionals energètiques, companyies mineres estrangeres i de les nacionals al Grupo México de Larrea, i als grups financers internacionals, se'ls posava en zafata de plata tot allò que pogués afavorir els seus interessos. En aquests temps es produeix el Fobaproa, el rescat de carreteres, es venen els ferrocarrils, satèl lits, es privatitzen els ports i aeroports i es realitza una intensa lliurament de tot allò que pugui ser negoci, en detriment del patrimoni nacional.
Els resultats d'aquesta política estan a la vista: avui som una nació amb majors índexs de pobresa, la seguretat nacional és un desastre, la delinqüència i el crim organitzat permean grans capes socials, els processos electorals se sustenten en un enorme dispendi de recursos, on l'important no és el programa dels candidats, sinó les quantitats que es dilapiden en campanyes vàcues i anodines. Amb les estadístiques a la mà no podem dir que som un millor país al que existia abans de l'aixecament zapatista.
A partir de l'incompliment del govern federal del que s'ha pactat a Sant Andrés Larráinzar, els zapatistes s'han dedicat a reorganitzar les seves forces, consolidar les seves relacions internes i esperar amb paciència espartana millors temps que els permetin aconseguir els seus justos propòsits de viure en una societat més justa i democràtica. La impressionant mobilització realitzada fa unes setmanes per milers de zapatistes en carrers de Sant Cristóbal de las Casas desmenteix a aquells que donaven per mort l'EZLN. El zapatisme viu, camina i en termes organitzatius ha consolidat la seva presència en les comunitats indígenes del país. En tota lluita hi ha desgast, però també hi ha renovació, anhels i noves esperances.
Enmig de l'actual circumstància política, on la constant són el curt termini i l'immediatisme, no em queda dubte que el plantejament zapatista d'impulsar un procés de diàleg nacional per a la reforma democràtica de l'Estat és una formulació vigent i de llarg alè.
8 d’ag. 2011
Arcadi Oliveres. “La crisi actual i les perspectives de futur”
Benvolgudes, benvolguts,
Dijous 11 d’agost, a les 20.00 hores, l’Arcadi Oliveres al Teatre d’Almoster, ens parlarà de “La crisi actual i les perspectives de futur”.
Arcadi Oliveres, President de Justícia i Pau. Doctor en Ciències Econòmiques i expert en economia mundial... i entre moltes coses més, un lluitador incombustible.
Hi resteu convidats / des
Si us plau feu-ne difusió
Us hi esperem.
Xerrada d'Arcadi Oliveres: “La crisi actual i les perspectives de futur” al Facebook
Una mica d'informació...
divendres 24 de juny de 2011
Arcadi Oliveres: "Si els 'indignats' es convertissin en partit polític seria la seva fi"
dimecres 22 de juny de 2011
La Coordinadora d'ONG Solidàries, amb Arcadi Oliveres
divendres 17 de juny de 2011
Un grup d'intel·lectuals dóna suport públic a Arcadi Oliveres
Oliveres creu que Felip Puig no tirarà endavant la querella per presumptes calúmnies
dissabte 18 de juny de 2011
No al Pacte de l’Euro
divendres 27 de maig de 2011
BCN - 27M. Democràcia? ... Quina democràcia?
26 de maig de 2011
xerrada de l’Arcadi Oliveres a l'acampadareus del 26/05/2011
dimecres 25 de maig de 2011
Arcadi Oliveres: el dret a la indignació i a la reacció col·lectiva
dimecres 25 de maig de 2011
Les protestes dels “indignats” s'escampen pel territori
dijous 19 de maig de 2011
L'#acampadabcn i Democràcia Real Ja!
dijous 28 d’abril de 2011
Xerrada a Reus el 28 d’abril sobre "Immigració i crisi econòmica", a càrrec d’Arcadi Oliveres
dilluns 28 de març de 2011
Arcadi Oliveres (entrevista a Singulars)
dimecres 23 de març de 2011
Arcadi Oliveres: 'Una intervenció militar servirà per fer més víctimes civils i prou'
dimarts 29 de març de 2011
Líbia: calia intervenir militarment?
divendres 21 de gener de 2011
Entrevista-diàleg amb Arcadi Oliveres
Entrevista amb l'economista, professor d'universitat, escriptor i activista social, Arcadi Oliveres.
dilluns 20 de desembre de 2010
L'economia especulativa, segons Arcadi Oliveres
dijous 14 d’octubre de 2010
Una nova agressió al dret a la informació. Ara li toca a Kaos en la Red
dijous 14 d’octubre de 2010
Totes i tots som kaosenlared! No a la criminalització de la llibertat d'expressió i opinió
dijous 3 de juny de 2010
El Club Bilderberg, es reuneix a Sitges
diumenge 4 d’abril de 2010
Xerrada a càrrec de l'Arcadi Oliveres a Reus Consultes populars i possibles canvis socials
diumenge 25 d’octubre de 2009
Club Bilderberg. Entrevista a Arcadi Oliveres
divendres 24 de juny de 2011
Arcadi Oliveres: "Si els 'indignats' es convertissin en partit polític seria la seva fi"
dimecres 22 de juny de 2011
La Coordinadora d'ONG Solidàries, amb Arcadi Oliveres
divendres 17 de juny de 2011
Un grup d'intel·lectuals dóna suport públic a Arcadi Oliveres
Oliveres creu que Felip Puig no tirarà endavant la querella per presumptes calúmnies
dissabte 18 de juny de 2011
No al Pacte de l’Euro
divendres 27 de maig de 2011
BCN - 27M. Democràcia? ... Quina democràcia?
26 de maig de 2011
xerrada de l’Arcadi Oliveres a l'acampadareus del 26/05/2011
dimecres 25 de maig de 2011
Arcadi Oliveres: el dret a la indignació i a la reacció col·lectiva
dimecres 25 de maig de 2011
Les protestes dels “indignats” s'escampen pel territori
dijous 19 de maig de 2011
L'#acampadabcn i Democràcia Real Ja!
dijous 28 d’abril de 2011
Xerrada a Reus el 28 d’abril sobre "Immigració i crisi econòmica", a càrrec d’Arcadi Oliveres
dilluns 28 de març de 2011
Arcadi Oliveres (entrevista a Singulars)
dimecres 23 de març de 2011
Arcadi Oliveres: 'Una intervenció militar servirà per fer més víctimes civils i prou'
dimarts 29 de març de 2011
Líbia: calia intervenir militarment?
divendres 21 de gener de 2011
Entrevista-diàleg amb Arcadi Oliveres
Entrevista amb l'economista, professor d'universitat, escriptor i activista social, Arcadi Oliveres.
dilluns 20 de desembre de 2010
L'economia especulativa, segons Arcadi Oliveres
dijous 14 d’octubre de 2010
Una nova agressió al dret a la informació. Ara li toca a Kaos en la Red
dijous 14 d’octubre de 2010
Totes i tots som kaosenlared! No a la criminalització de la llibertat d'expressió i opinió
dijous 3 de juny de 2010
El Club Bilderberg, es reuneix a Sitges
diumenge 4 d’abril de 2010
Xerrada a càrrec de l'Arcadi Oliveres a Reus Consultes populars i possibles canvis socials
diumenge 25 d’octubre de 2009
Club Bilderberg. Entrevista a Arcadi Oliveres
5 d’ag. 2011
Primer Fòrum contracultural a San Cristóbal de las Casas. Chiapas
Els dies 12 i 13 d'agost de 2011, s'estarà realitzant el Primer Fòrum contracultural Reprenent les veus, l'organització i l'art als carrers a San Cristóbal de las Casas, Chiapas. L'esdeveniment s'estarà realitzant a la "Casa d'Art Experimental Edel" ubicada a Flavio A. Paniagua # 10, Col Centre.
Aquest fòrum és organitzat pel col.lectiu Rebelde@ndo Dignidad i Adherentes a L'Otra Campaña. El propòsit és "crear accions i treball col.lectiu de solidaritat que en determinat moment ens permeti practicar el suport mutu d'una manera organitzada en el procés de les lluites socials".
Aquest fòrum és organitzat pel col.lectiu Rebelde@ndo Dignidad i Adherentes a L'Otra Campaña. El propòsit és "crear accions i treball col.lectiu de solidaritat que en determinat moment ens permeti practicar el suport mutu d'una manera organitzada en el procés de les lluites socials".
La dinàmica serà el diàleg, reflexions i opinions dels assistents entorn a quatre taules de treball que s'han plantejat:
1. Participació de la dona dins de l'organització i les lluites socials
2. Mitjans independents i drets humans
3. Acció directa, autonomia, terra i territori i
4. Contracultures i expressions juvenils
De la mateixa manera s'han convidat a persones que tenen experiència sobre els temes d'aquestes taules que estaran compartint les seves experiències.
Per més informació http://www.rebeldeandodignidad.blogspot.com
Contacte: forocontraculturalchiapas@hotmail.com i rebeldeandodignidad@gmail.com
4 d’ag. 2011
Matthew Tree: 'L'extrema dreta juga amb foc i la gent s'adonarà dels monstres que crea'
Els discursos d'aquests partits acaben fent estralls, com els de Noruega, i la gent deixa de confiar-hi
L'escriptor Matthew Tree, que va néixer a Londres el 1958 i que fa més de vint-i-cinc anys que resideix a Catalunya, sempre s'ha interessat per la riquesa resultant de la barreja entre cultures. En un llibre seu, 'Negre de merda', reflexiona sobre què és el racisme, d'on ve i per què existeix. Quan el va presentar, va dir que li agradaria que fos un vaccí contra els vestigis de racisme que portem a dins. Tree és optimista: creu que el racisme es troba en declivi, que la gent va adonant-se a poc a poc dels estralls a què porta el discurs de l'extrema dreta i deixa de donar-li suport.
La major part de les informacions de l'atemptat de Noruega l'atribuïen a al-Qaida…
Sí! Hi ha molta confusió. Al-Qaida no és un moviment, és una mena d'associació poc coordinada de grups que creuen en una cosa que es diu islamisme i que volen que regeixi la vida política. És un corrent molt minoritari dins el món musulmà, però s'ha convertit en la gran amenaça, a ulls dels mitjans de comunicació occidentals i, per tant, de la societat. Quan hi ha violència, de seguida s'associa amb aquest islamisme.
Per què?
És curiós, un amic meu noruec, amb tres coneguts que van morir en aquells atemptats, viu a prop de la zona de l'atemptat d'Oslo. I ell diu que va passar com en l'11-M de Madrid, però al revés: la consigna de la dreta espanyola va ser ETA, ETA, ETA, però va resultar que havia estat al-Qaida; en canvi, a Noruega, de tan condicionats pels missatges sobre al-Qaida, de seguida van atribuir els atemptats a al-Qaida. A l'estat espanyol ens han bombardejat vint anys amb propaganda contra ETA, i allà contra al-Qaida.
Com és que, a la societat occidental, li costa tant de reconèixer que és racista, quan casos com aquest palesen que ho és?
Perquè el racisme cada dia és més mal vist. El procés va començar arran de la Segona Guerra Mundial i del moviment de drets civils dels EUA. El discurs racista dels orígens, de la superioritat d'una raça, és anacrònic. Ara hi ha una cosa que anomeno 'criptoracisme': grups d'extrema dreta que tenen capacitat d'influència sobre la societat i que basen el seu discurs en les diferències culturals negatives. Han convertit la religió de certes persones de pell fosca en una mena de substitut del racisme. Ja no diuen que els moros són inferiors pel color de la pell, sinó que tenen les mateixes característiques negatives perquè creuen en l'islam.
Hi ha una mena de fòbia a l'islam?
Sí, tot i que a mi no m'agrada parlar d'islamofòbia, perquè jo també tinc fòbia a totes les religions! De fet, l'islamofòbia no és res més que el racisme que s'amaga darrere un moviment pretesament antimusulmà.
L'extrema dreta creix, però ningú es reconeix racista...
És que l'extrema dreta mateix nega que ho sigui! Els sentiments no han desaparegut, solament s'han transformat. L'odi a la gent que no té un fenotip europeu s'ha transformat en odi a la seva religió. Un cas semblant és el dels jueus: abans del segle XVIII, els jueus eren odiats per motius religiosos i supersticiosos; però amb l'arribada de la Il·lustració, van continuar essent odiats per raons pseudocientífiques.
Potser és que les societats necessiten enemics...?
No, cada vegada hi ha menys odi a la gent de fenotips diferents perquè el racisme va clarament a la baixa. El 'criptoracisme' és l'últim intent de reconstruir-lo. Quan vaig a Londres, on aquest procés fa molt que dura, la cosa més normal del món és de trobar-hi parelles de fenotips i religions diferents. Les noves generacions cada vegada rebutgen més el racisme clàssic.
Com es pot eradicar aquest últim vestigi?
Explicant els fets, per comptes de fer insinuacions. Si mirem els últims atemptats d'Europa, veurem que n'hi ha molts més de fets per europeus que no pas per grups islamistes. Si donem les dades reals de quants musulmans segueixen la religió, veurem que no són tants. Cal desfer tabús i explicar la realitat.
Cal més cultura?
Sí, hi ha ignorància. Hi ha molta gent que no sap que l'islamisme deriva del cristianisme i del judaisme. Són les tres religions amb més lligams del planeta.
Si el racisme decau, per què puja l'extrema dreta?
Crec que és una pujada relativa. No hi ha cap país d'Europa governat per l'extrema dreta, tret de Polònia. El secret de l'èxit és que diuen que són realistes, que diuen allò que la gent pensa i que els polítics convencionals no volen dir. I hi ha molta gent a qui agrada aquest discurs. Com que encobreixen les seves idees reals, la gent els accepta. Ara, tan bon punt surten de l'amagatall i produeixen algun monstre com el de Noruega, la gent, de cop i volta, se'n vol allunyar. Pensa: 'Ui, ui, ui, això no ho volíem pas!'
La societat és poc conscient de l'abast que pot tenir aquest discurs?
Diria que sí. Els partits d'extrema dreta juguen amb foc, juguen a distingir grups d'éssers humans que en realitat són iguals. Un cop es veu realment en què creuen i es fa evident que tot plegat únicament pot conduir a la violència, molta gent comença a tenir por i els retira la confiança.
Si aquest discurs solament mena a la violència, s'haurien de prohibir els partits que el sostenen?
No sóc partidari de la prohibició. Ara, quan a les darreres eleccions Plataforma per Catalunya va fer eslògans que incitaven a l'odi, això sí que caldria prohibir-ho. No s'ha de prohibir Plataforma per Catalunya, però sí aquesta mena d'eslògans.
Però la línia és molt fina, qui l'hauria de traçar?
La justícia hauria de vigilar tot això. És una qüestió de legalitat.
.:.
Dossier sobre l'extrema dreta noruega.
Hva skjer i Norge. Apunt al bloc Badalona - Trondheim sobre els atemptats de Noruega, escrit l'endemà de la matança (24.07.11).
L'extrema dreta, més present que mai en les eleccions. Anàlisi de la nostra extrema dreta, feta arran de les eleccions del mes de maig (19.05.2011).
ANONYMOUS: Operation Facebook
Em faig ressò d’aquesta nota de la gent d’Anonymus, crec que és força interessant.
5 novembre 2011 Operació Facebook
Atenció ciutadans del món. Som Anonymous.
Desitgem obtenir la teva atenció, esperant que atenguis els següents advertiments:
Atenció ciutadans del món. Som Anonymous.
Desitgem obtenir la teva atenció, esperant que atenguis els següents advertiments:
El seu més adorat mitjà de comunicació serà destruït. Si tu ets un hacktivista o un subjecte que només vol protegir la llibertat d'informació, llavors mira i uneix-te a la causa i mata Facebook pel bé de la teva pròpia privacitat.
Facebook ha estat venent informació a agències governamentals i donant accés clandestí a empreses de seguretat informàtica perquè ells puguin espiar gent a tot arreu del món. Algunes d'aquestes trucades, WhiteHat infosec, en espanyol una mena de Seguretat Informàtica Barret Blanc estan treballant per governs autoritaris, com els d'Egipte i Síria.
Tot el que fas a Facebook, es queda a Facebook, sense importar la teva configuració de "privacitat", també "eliminar" el teu compte és impossible, fins i tot si vols eliminar per sempre el teu compte, tota la teva informació personal es queda a Facebook i pot ser recuperada en qualsevol moment. Canviar la configuració de privacitat del teu Facebook per fer-lo més privat és també una il·lusió. Facebook sap més de tu que la teva família.
http://itgrunts.com/2010/10/07/face…
No podeu amagar-se de la realitat, que la totalitat de la gent de l'internet, viu. Facebook és l'oposat de la causa Antisec. No estàs fora de perill ni d'ells ni de cap govern. Un dia ens adonarem i recordarem el que vam fer i s'adonarem que estàvem bé, agrairan als amos de l'internet, que no els estem fent mal, sinó salvant-los.
Els disturbis estan en marxa. No és una batalla pel futur de la privacitat i la publicitat. És una batalla per l'elecció i el consentiment informat. Es desenvolupa perquè la gent està sent violada, abusada, assetjada i confosa per fer coses de les quals no entenen les seves conseqüències. Facebook diu que dóna als seus usuaris opcions, però això és completament fals. Li dóna als usuaris la il·lusió que oculta els detalls d'ells mateixos "pel seu propi bé" quan en realitat estan fent milions amb tu. Quan un servei és "gratis", en realitat vol dir que estan fent diners amb tu i amb la teva informació. Pensa-ho per una estona i prepara't per al dia que farà història, 5 de novembre de 2011, # opfacebook. Compromès. Aquest és el nostre món ara. Existim sense nacionalitat, sense cap credo religiós.
Tenim el dret a no ser vigilats, no ser assetjats i no ser usats com a guany. Tenim el dret de no viure com esclaus. Som Anonymous, som legió, no perdonem, no oblidem, espera’ns.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)